Hi hagué un home que durant tres dècades va moure els fils d'un dels grans bancs espanyols, va influir en l'economia del país, va fundar empreses que encara hui formen part del paisatge industrial d'Espanya i, no obstant això, mai va tindre una biografia completa. Fins ara. L'editorial Magnànim, de la Diputació de València, acaba de publicar la primera biografia d'Ignacio Villalonga Villalba (1895-1973), el polític valencianista i banquer que va dirigir el Banc Central durant trenta anys i la vida del qual, segons l'economista Joan Sardá, va encarnar el millor banquer espanyol del seu temps.
El llibre, firmat per l'enginyer i escriptor especialitzat en història empresarial Alfonso Ballestero, es convertix en el número 44 de la col·lecció de biografies del Magnànim. El seu títol és tan descriptiu com el seu contingut: Ignacio Villalonga Villalba (1895-1973). Polític valencià i destacat banquer. Una obra que, segons admet el mateix autor, va nàixer amb una dificultat afegida: els arxius personals i professionals de Villalonga, custodiats en el Banc Central, van desaparéixer misteriosament durant la seua malaltia i després de la trama d'assetjament que va obligar el seu fill José Ignacio a apartar-se de l'entitat.
Una vida en dos actes
La trajectòria de Villalonga pot llegir-se com una novel·la de dos parts ben diferenciades. Va nàixer a València el 13 de juliol de 1895 en el si d'una família burgesa dedicada al comerç de productes agrícoles. Es va llicenciar en Dret en 1914 en la Universitat bilbaïna de Deusto i es va doctorar per la Universitat Central de Madrid en 1916. Va tornar a València en 1917 i va obrir el seu propi bufet, però la seua verdadera passió era una altra.
Les seues inquietuds polítiques el van portar a afiliar-se en Joventut Valencianista, encara que a l'any següent fundaria la que seria la primera plataforma important del valencianisme polític, Unió Valencianista Regional. Al llarg de tota la seua vida va militar en les files del nacionalisme valencià liberal i democràtic. Va ser diputat, president de la Cambra de Comerç de València i va arribar a ocupar, en un moment històric extraordinàriament tens, la governació general de Catalunya durant la suspensió de la Generalitat en 1934. Un polític amb ambició d'estadista i una agenda cultural que pocs dels seus contemporanis van combinar amb tant d'èxit amb l'activitat financera.
Però la Història va truncar este projecte. Encara que la seua gran vocació va ser la política, l'adveniment de la dictadura franquista l'obligà a dedicar les seues capacitats i energies al món financer. En 1940 accedix al càrrec de conseller delegat del Banc Central, i des de 1944 com a president es dedicà amb tota intensitat a esta entitat, que creixqué considerablement durant el seu mandat. Trenta anys al timó d'un dels grans bancs del país.
"Este llibre és una gran notícia per a la societat valenciana, ja que recupera la trajectòria d'un dels nostres personatges més destacats del segle passat, director del Banc Central durant trenta anys" - Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València
El banquer que construí empreses
La influència de Villalonga en l'economia espanyola del segle XX va molt més enllà dels balanços bancaris. Des dels seus càrrecs impulsà la creació del consorci Bancor i fundà nombroses empreses com Eléctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, la Companyia Espanyola de Petroleus (Cepsa) i Dragados y Construcciones. Al llarg d'este període adquirix també un bon contingent de bancs catalans: el Banc Hispano Colonial, el Banc Comercial de Barcelona, Banca Marsans i Banca Arnús. Era, en definitiva, un constructor d'estructures econòmiques en una Espanya que ixia malparada d'una guerra.
Baix la seua gestió, el Banc Central es convertix en una de les entitats de crèdit més sòlides i de major creixement d'Espanya. No és poca cosa per a algú que, en el fons, somiava amb fer política regional. Quan va morir en la tardor de 1973, després de quatre anys de malaltia, acumulava distincions com la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, la Legió d'Honor Francesa i la medalla d'or de la ciutat de València.
Una investigació sense arxius
Escrivir la vida de Villalonga no va ser senzill. La desaparició dels seus arxius personals i professionals convertix Ballestero en una sort de detectiu històric: bussejà en les hemeroteques de Madrid, València i Barcelona per a reconstruir una existència que altres, sorprenentment, mai havien abordat. El resultat és un exhaustiu estudi que es nodrix de testimonis sobre la relació de Villalonga amb Emilio Botín, dels fets històrics que frustraren la seua carrera política amb l'esclat de la Guerra Civil, i de moments com l'homenatge multitudinari que li dedicà València en 1956.
El prologuista del llibre és Fernando Villalonga, nebot net del protagonista, que condensa en poques paraules la lliçó que va deixar el seu tio avi: la d'un home convençut que la identitat pròpia no és un obstacle per a la projecció nacional, sinó precisament la seua condició.
"No es pot ser bon espanyol si no som íntima i profundament valencians" - Ignacio Villalonga Villalba, polític i banquer valencià
L'autor: un enginyer amb vocació d'historiador
Alfonso Ballestero Aguilar (Madrid, 1944) és enginyer de Mines per la Universitat Politècnica de Madrid. La seua carrera professional va transcórrer entre la indústria petrolífera internacional, amb destins a Veneçuela, Líbia, Kuwait i Dubai, i llocs directius en entitats com l'INI, Hispanoil, BP España o Repsol. Entre 1982 i 1984 va dirigir Astilleros Españoles, S.A. Però paral·lelament a eixa trajectòria executiva, Ballestero va construir una altra carrera com a cronista de la història empresarial espanyola, amb títols com Juan Antonio Suanzes (1993), José Mª Oriol y Urquijo (2014) o Pablo Garnica Echevarría (2023). La biografia de Villalonga és la seua última entrega en eixa sèrie de retrats de figures clau de l'economia espanyola contemporània.
Amb esta publicació, el Magnànim no sols amplia el seu catàleg d'història contemporània, sinó que retorna a la memòria col·lectiva un personatge que, malgrat haver deixat una empremta profunda en la política, la banca i la cultura de l'Espanya del segle XX, romania inexplicablement en la penombra historiogràfica. La biografia de Villalonga arriba com un recordatori a comprendre el present econòmic del país exigix, a voltes, mirar cap arrere i recuperar els qui el van construir des de la discreció del despatx i el convenciment de les seues arrels.