El 'buen patrón' aconsegueix 6 premis sense batre rècords, 'Las leyes de la frontera' té 5 i Almodóvar, de buit

Guardar

El director Fernando León de Aranoa recull el Goya
El director Fernando León de Aranoa recull el Goya

'El buen patrón', la gran favorita de la 36 edició dels Premis Goya, s'ha portat finalment sis guardons a pesar que havia arrasat en les nominacions, en optar a 20 estatuetes de diferents categories i convertir-se en la més nominada en la història d'aquests premis. Per número de 'cabezones', 'Las leyes de la frontera' ha sigut la segona cinta més premiada, amb cinc, mentre que 'Madres Paralelas' de Pedro Almodóvar s'ha anat de buit.

En concret, la pel·lícula dirigida per Fernando León de Aranoa i protagonitzada per Javier Bardem s'ha emportat mitja dotzena de premis, entre ells els més importants, com el Millor Pel·lícula, Millor Direcció (Fernando León de Aranoa), Millor Actor Protagonista (Javier Bardem, que es converteix en l'intèrpret més premiat de la història dels Goya, amb sis premis), Millor Guió Original (Fernando León de Aranoa), Millor Música Original (Zeltia Montes) i Millor Muntatge (Vanessa Marimbert).

Amb les seues 20 nominacions, 'El buen patrón' va aconseguir superar les 19 de 'Días contados' de fa 28 anys però no ha aconseguit batre el rècord aconseguit amb 'Mar adentro', que es va emportar 14 Premis Goya en 2005 i converteix a la cinta d'Alejandro Amenábar en la més guardonada de la història dels premis Goya.

En qualsevol cas, el Goya a la millor direcció a Fernando León de Aranoa fa que empat amb Pedro Almodóvar com el cineasta més guardonat en eixa categoria, tots dos amb tres guardons.

En aquesta ocasió, el director manxec, amb una altra de les favorites de la nit, 'Madres paralelas', s'ha anat de buit a pesar que competia en huit candidatures. La seua actriu protagonista, Penélope Cruz, la més nominada de la història amb 13 esments, no ha pogut emportar-se aquest reconeixement.

Mentre que la pel·lícula de León de Aranoa ha protagonitzat el tram final de la gala, celebrada en el Palau de Jes Arts de València, 'Las leyes de la frontera', de Daniel Monzón, s'ha alçat amb molts dels guardons entregats al principi de la cerimònia, aconseguint un total de cinc premis.

La cinta de Monzón optava a sis premis i quasi va fregar el ple amb cinc, en ser reconeguda amb els de Millor Actor Revelació (Chechu Salgado), Millor Guió Adaptat (Daniel Monzón i Jorge Guerricaechevarría), Millor Disseny de Vestuari (Vinyet Escobar), Millor Direcció Artística (Balter Gallart), Millor Maquillatge i Perruqueria (Sarai Rodríguez, Benjamín Pérez i Nacho Díaz).

'Maixabel' la cinta d'Icíar Bollaín protagonitzada per Luis Tosar i Blanca Portillo, que optava a 14 'cabezones', s'ha portat finalment tres d'ells, tots reconeixent la qualitat interpretativa dels seus actors: Millor Actriu Protagonista (Blanca Portillo), Millor Actor de Repartiment (Urko Olazabal) i Millor Actriu Revelació (María Cerezuela).

Si Bollaín haguera guanyat el premi a Millor Direcció s'haguera convertit en la segona dona que aconsegueix repetir premi en aquesta categoria, alguna cosa que només ha aconseguit de moment Isabel Coixet, amb 'La vida secreta de las palabras' (2006) i 'La librería' (2018)

Tres ha sigut també el nombre de reconeixements que s'ha emportat 'Mediterráneo', que optava a set premis, amb 'Millor Cançó Original' ('Te espera el mar' de María José Llergo) 'Millor Direcció de Producció' (Albert Espel i Kostas Sfakianakis) i 'Millor Direcció de Fotografia' (Kiko de la Rica).

DONES EN RATXA

Millor sort ha tingut la pel·lícula 'Libertad' que ha aconseguit el premi a 'Millor Actriu de Repartiment' (Nora Navas) i Millor Direcció Novella ('Clara Roquet'). Precisament, en recaure el premi sobre Roquet es tracta del cinqué any consecutiu que aquest guardó recau en una dona, en la senda de Millor Música Original, que porta tres anys premiant a dones, en aquesta ocasió a Zeltia Muñoz.

La resta de premis han quedat repartits entre els altres candidats, com a Millor So (Daniel Fontrodona, Oriol Tarragó, Marc Bech i Marc Orts per 'Tres'), Millor Curtmetratge de Ficció ('Tótem loba', de Verónica Echegui), Millor Curtmetratge Documental ('Mama', de Pablo de la Chica), Millor Curtmetratge d'Animació ('The Monkey', de Lorenzo Degl' Innocenti i Xosé Zapata) o Millors Efectes Especials (Pau Costa i Laura Pedro, per 'Way Down'), Millor Pel·lícula Documental ('Quién lo impide', de Jonás Trueba) i Millor Pel·lícula d'Animació ('Valentina', de Chelo Loureiro).

Els premis internacionals han recaigut sobre l'actriu Cate Blanchett, que ha rebut el primer Goya Internacional, així com 'La Cordillera de los sueños', de Patricio Guzmán (Xile), com a Millor Pel·lícula Iberoamericana i 'Otra ronda', de Thomas Vinterberg (Dinamarca), com a 'Millor Pel·lícula Europea'. El Goya d'Honor va ser per a José Sacristán.

Arxivat a:

Destacats