La Diputació redescobrix l'obra del fotoperiodista Luis Vidal Corella en una exposició amb fotografies inèdites

Guardar

Presentació exposició ‘Luis Vidal Corella. Crónica fotográfica de la posguerra en València’
Presentació exposició ‘Luis Vidal Corella. Crónica fotográfica de la posguerra en València’

La Diputació de València ha inaugurat este dimecres en el MuVIM l'exposició 'Luis Vidal Corella. Crònica fotogràfica de la postguerra a València', un projecte impulsat des de la delegació de Memòria Democràtica que reunix prop de 200 fotografies, al voltant de 80 d'elles inèdites, i que recupera, a través del fotoperiodisme, la memòria visual de la ciutat de València durant la Guerra Civil i els anys més durs de la postguerra.

L'acte inaugural, que ha congregat a desenes de persones, ha comptat amb la presència de la vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de l'àrea de Memòria Democràtica, Natalia Enguix, qui ha estat acompanyada pel diputat de Cultura, Paco Teruel; el director del MuVIM, Rafa Company, així com per alcaldes i alcaldesses de diferents municipis de la província, representants de l'àmbit cultural i públic.

Durant la inauguració, la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natalia Enguix, ha destacat que l'exposició "ens permet acostar-nos a l'obra d'un dels fotògrafs més importants de la història recent valenciana i mirar, a través de les seues imatges, una València marcada per la Guerra Civil i la postguerra". Enguix ha assenyalat que les fotografies de Luis Vidal Corella (València, 1900–1959) "capturen instants d'època i ens oferixen alguna cosa més que un moment concret: un resum visual de com es vivia i de com era el dia a dia de la ciutat i de la seua gent en un període especialment dur".

La vicepresidenta ha subratllat que la mostra reunix al voltant de 200 fotografies, algunes d'elles inèdites, i ha posat en valor la possibilitat de descobrir imatges que no havien sigut vistes fins ara, "fotografies que amplien la mirada sobre eixe període i ens ajuden a entendre millor la nostra pròpia història". En este context, Enguix ha recordat que l'exposició s'inscriu en el treball que es desenvolupa des de la Delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València, una àrea que ha consolidat un pressupost pròxim als dos milions d'euros destinat a polítiques de memòria que inclouen, a més de les exhumacions, projectes educatius i de divulgació dirigits especialment a la gent jove, com 'Memòria a les Biblioteques' o "Memòria a l'*Escola".

Així mateix, la vicepresidenta ha volgut agrair el treball dels comissaris Ester Medán i Luis Vidal Ayala, net del fotoperiodista, del dissenyador, Mauro Gimeno, i de tot l'equip de la Delegació de Memòria Democràtica que han treballat per a fer possible esta exposició perquè "és el resultat d'un treball col·lectiu que reforça nostra la implicació amb polítiques públiques de memòria".

El conjunt d'imatges abasta un arc cronològic que va de 1914 a 1959 i documenta esdeveniments clau com la proclamació de la Segona República, la Guerra Civil, la repressió franquista i la vida quotidiana durant la postguerra, configurant un llegat visual fonamental per a la història contemporània valenciana.

Després de la intervenció institucional, els comissaris han posat en valor el procés d'investigació i recuperació que ha fet possible la mostra. Luis Vidal Ayala ha destacat el caràcter personal i emocional del projecte, assenyalant que "esta exposició ha suposat un descobriment fins i tot per a la mateixa família, en anar rescatant fotografies inèdites i reconstruint un recorregut vital i professional que no coneixíem íntegrament". El comissari ha subratllat també que "treballar amb les imatges del meu iaio ha sigut establir un diàleg constant amb la seua mirada sobre la postguerra, un procés tan emocional com revelador", i ha agraït "el suport i la implicació de la Delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València des de l'inici del projecte".

Per part seua, Ester Medán ha explicat que l'exposició "oferix al públic un recorregut clar i accessible per un ampli conjunt d'imatges que permeten comprendre tant la figura de Luis Vidal Corella com el context històric en el qual va desenvolupar el seu treball". Així mateix, el dissenyador del catàleg i de l'exposició, Mauro Gimeno, ha destacat que el seu treball s'ha centrat en "acompanyar l'enorme valor de l'arxiu de Luis Vidal Corella", agraint "la confiança per a construir el disseny de l'exposició i del catàleg". Gimeno ha explicat que el plantejament expositiu s'ha concebut "com un relat progressiu, quasi com una narració en capes", pensat perquè el visitant descobrisca la mostra a poc a poc i puga comprendre tant la dimensió personal com el context històric de l'obra del fotoperiodista.

Una exposició estructurada en tres grans àmbits

El recorregut expositiu s'articula en tres grans seccions que permeten al visitant aproximar-se de manera progressiva a la figura de Luis Vidal Corella i a la València que va retratar al llarg de la seua trajectòria. La comissària Ester Medán ha explicat que esta organització permet que el públic entenga amb claredat quina es trobarà dins de l'exposició.

La primera secció presenta al fotògraf des d'un vessant personal i professional, amb una selecció del voltant de 14 imatges centrades en una València íntima i quotidiana, allunyades de l'encàrrec periodístic i vinculades al seu entorn familiar i formatiu, marcat per la influència del seu pare, el fotògraf Martín Vidal.

La segona secció, titulada 'Fotografies inèdites. Imatges recuperades', reunix al voltant de 80–85 fotografies, en la seua majoria inèdites, realitzades durant la Guerra Civil i localitzades en institucions com la Biblioteca Nacional i l'Arxiu General de l'Administració d'Alcalá de Henares. Estes imatges documenten escenaris com el front de Terol i diverses localitats de Saragossa i constituïxen un testimoniatge documental de primer orde. Medán ha subratllat també la dificultat tècnica del treball de Vidal Corella, que utilitzava plaques de vidre enfront de les cambres més lleugeres de fotoperiodistes internacionals com Robert Capa, Gerda Taro o Walter Reuter, amb els qui va coincidir durant la contesa.

La tercera secció, la més àmplia i directament vinculada al concepte de memòria democràtica, aborda la postguerra a València entre 1939 i 1959, amb prop de 100 fotografies realitzades majoritàriament a la ciutat. Segons ha explicat la comissària, en este àmbit resulten especialment cridaneres les imatges de la simbologia nazi i feixista presents a la València de l'època, així com els actes multitudinaris de caràcter obligatori organitzats per a reforçar el nou règim. Al costat d'estes escenes, es mostren també imatges de la vida quotidiana marcades per la repressió, la pobresa i la fam.

Materials patrimonials

A més del conjunt fotogràfic, l'exposició incorpora objectes originals i materials documentals com a càmeres utilitzades pel mateix Luis Vidal Corella, carnets de premsa i mapes emprats durant la Guerra Civil procedents de la cartoteca de la Universitat de València. Entre els elements patrimonials exposats destaquen el cartell de la correguda de bous celebrada en 1952, així com dos retrats de Francisco Franco i Carmen Polo, pintats per José Segrelles en 1957, totes elles peces pertanyents al patrimoni de la Diputació de València.

L'acte ha conclòs amb un recorregut per l'exposició al costat dels comissaris, que han guiat a les autoritats i al públic per les diferents sales del*MuVIM. L'exposició 'Luis Vidal Corella. Crònica fotogràfica de la postguerra a València' podrà visitar-se en el MuVIM fins al 29 de març de 2026, amb la realització de visites guiades cada diumenge i la previsió d'itinerància per diferents municipis de la província, així com activitats educatives.

Destacats