CaixaForum València retrata com ha evolucionat la fotografia experimental des de principis del segle XX fins a l'actualitat amb una nova exposició: 'Visions expandides. Fotografia i experimentació'. Esta mostra, inèdita, s'ha realitzat en col·laboració amb el Musée National d'Art Moderne - Centre National d'Art et de Culture Georges Pompidou de París i es podrà veure per última vegada en l'emblemàtic Àgora de la capital del Túria.
Així ho han presentat este mateix matí, abans de la seua inauguració oficial al públic, el director de CaixaForum València, Álvaro Borrás; la cap de continguts d'Exposicions d'Art de la Fundació "la Caixa", Carla Tarruella; i la comissària de l'exposició, Julie Jones.
"Esta exposició és resultat de l'inici de la col·laboració amb el Musée National d'Art Moderne - Centre National d'Art et de Culture Georges Pompidou de París, que comença en 2019. És la segona mostra de fotografia de CaixaForum València i, sens dubte, ens permet veure, mirar, descobrir la capacitat de la fotografia per a retratar i crear mons a través de l'experimentació", ha apuntat Borrás.
Per part seua, Tarruella ha posat en valor esta aliança amb el museu francés "que fa possible acostar al públic d'Espanya exposicions tan potents com esta": "Ha sigut un repte portar-la a València perquè el material fotogràfic és molt sensible i ens mostra la història no convencional de la fotografia, un diàleg entre obres de mediadors d'èpoques molt diferents".
Jones, responsable del comissariat de 'Visions expandides', ha celebrat també esta col·laboració i ha assenyalat que el recorregut expositiu "parla de pràctiques analògiques anteriors a la fotografia digital i, per descomptat, a la intel·ligència artificial". Així mateix, ha destacat dos peces espanyoles que formen part, una d'elles provinent de l'IVAM de Josep Renau, i una altra dels fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya de Gabriel Casas.
Així és 'Visions Expandides. Fotografia i experimentació'
El projecte expositiu proposa un recorregut per l'experimentació fotogràfica des de principis del segle XX fins a l'actualitat, oferint una història de la fotografia experimental de la mà dels rics fons de les col·leccions del Musée National d'Art Moderne - Centre de Création Industrielle (Mnam-Cci), Centre Pompidou. Lluny d'una lectura lineal i cronològica, la mostra posa en diàleg obres històriques i contemporànies, amb l'objectiu d'emfatitzar afinitats tècniques, formals i temàtiques, a través de cinc seccions: 'Llums', 'Moviments', 'Alteracions', 'La visió a prova' i 'Recrear mons'.
La mostra reunix 92 obres de 69 artistes d'èpoques i moviments molt diversos, com Man Ray, László Moholy-Nagy, William Klein, Lotte Johanna Jacobi, Katinka Bock, Brassaï, Beatrice Caracciolo, Roger Parry, Heinz Hajek-Halke, Elisabeth Lennard o Barbara Kasten, entre molts altres. Com a novetat, s'incorpora en esta itinerància una nova selecció d'obres, composta per una vintena de fotografies. També acull una peça de Josep Renau, Societat de Consum, de la dècada de 1970, de la col·lecció de l'IVAM. Institut Valencià d'Art Modern, i la fotografia Fotomuntatge inspirat en l'Estació de França de Gabriel Casas, de la dècada de 1930, procedent dels fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Els creadors d'estes obres procedixen d'àmbits i disciplines molt diversos, com ara l'art, la ciència, el disseny gràfic, l'arquitectura, la poesia, la il·lustració, l'astronomia i l'escriptura, entre altres. Donada esta diversitat i la dificultat de posar fronteres als múltiples àmbits de treball d'estos artistes, la comissària de la mostra, Julie Jones, fa referència al fotògraf experimental com un «inventor». Ho fa al fil d'una cita de l'artista i dissenyador Gérard Ifert, al qual el Centre Pompidou va dedicar part d'una exposició sobre les relacions entre la fotografia abstracta i el disseny gràfic.
Un nou alfabet visual adaptat a un entorn en transformació
L'exposició comença amb l'àmbit «Llums» com a principi de l'experimentació fotogràfica. Molts artistes de començaments del segle XX la van utilitzar per a crear nous llenguatges i, segons László Moholy-Nagy, gran teòric de l'art modern fascinat per la revolució artística que va suposar la fotografia, la investigació de la llum va donar lloc a un nou alfabet visual adaptat a un entorn en transformació. Entre els avantguardistes es va estendre l'ús de la tècnica del fotograma, que era una fotografia realitzada sense cambra i que s'obtenia amb el sol contacte d'un o diversos objectes amb paper fotosensible. Amb els anys, altres artistes van ampliar les experimentacions amb la llum jugant amb la força evocadora de la imatge en negatiu. En este àmbit destaquen una proposta abstracta i singular de László Moholy-Nagy, i les peces surrealistes amb juxtaposicions de Maurice Tabard. També cal ressaltar les instantànies de Man Ray, que va sistematitzar l'ús del fotograma i va conferir a la tècnica un valor artístic.
Fascinació pel moviment
El «Moviment», nom d'este espai, al·ludix a la fascinació de molts fotògrafs experimentals per representar visualment eixa sensació. Unes càmeres fotogràfiques més manejables i unes emulsions cada vegada més sensibles van permetre tant als artistes avantguardistes com als aficionats experimentar amb el moviment. A més de l'obra de Man Ray, en este àmbit sobreïx la rítmica i inquietant sèrie 15 minutes la nuit au rythme de la respiration, 1, 2, 3 [15 minuts a la nit al ritme de la respiració, 1, 2, 3], de la fotògrafa i escriptora francocanadiense Alix Cléo Roubaud. També destaca la creació basada en l'art òptic del dissenyador gràfic Franco Grignani, les «fotografies hipnagògiques» (per la denominació de l'estat del subjecte que es troba entre la vigília i el somni), així com instantànies del científic estatunidenc i professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT), a Boston, Harold Eugene Edgerton. Les imatges de William Klein i Lotte Johanna Jacobi emergixen en l'exposició com a fotografies visionàries i abstractes. De Gérard Ifert es podran veure alguns exemples de sorprenents efectes òptics.
L'àmbit «Alteracions» mostra que la fotografia resulta un mitjà molt mal·leable. Els artistes utilitzen tota classe d'instruments per a aconseguir efectes infinits tant a través de la fotografia analògica (per la seua base química) com de la digital. L'ús del color en la fotografia també es considera des dels seus inicis una forma de subversió per la seua capacitat de difuminar la frontera entre este mitjà i la pintura. Encara que la fotografia en color oferix una imatge més fidel de la realitat, si es manipula també pot representar un món artificial.
Entre les experimentacions fotogràfiques que es poden veure en este espai destaquen composicions abstractes de l'alemany Heinz Hajek-Halke, les experimentacions de Man Ray o les creacions de Barbara Kasten. Amb l'àmbit «La visió a prova» la mostra aborda les múltiples possibilitats d'ampliar l'abast de l'ull humà a través de tècniques com el microscopi, que permet gravar l'infinitament xicotet i descobrir mons inaccessibles a primera vista; una radiografia; el telescopi; panoràmiques i preses de 360é, i els infrarojos, per exemple. Nombrosos fotògrafs contemporanis es distingixen per prendre i modificar mètodes antics o bé aquells que s'utilitzen en altres camps, com l'arquitectònic, el metge o fins i tot el militar. Destaquen les imatges lumíniques de Georges Guilpin i Étienne Léopold Trouvelot, les composicions experimentals de Marin Kasimir, les formes psicodèliques de Gottfried Jager i les Il·luminacions de Ian Paterson.
En l'àmbit «Recrear mons», l'exposició se submergix en creacions fotogràfiques que han originat nous universos visuals. Si bé la fotografia sempre ha sigut valorada com a ferramenta per a representar fidelment la realitat, per a molts fotògrafs, professionals o no, també és un mitjà per a deformar la realitat visible. Estes imatges recompostes per mitjà de sobreimpressions de dos o més preses en un únic negatiu, combinació de negatius, retallades, collages o canvis digitals es convertixen en portes d'accés a mons amb interpretacions infinites. Sovint, estes imatges són objecte de crítica política i social. En este quint àmbit es poden veure la peça Nocturne de Brassaï i una obra d'André Breton, Paul Éluard i Suzanne Muzard. Dos creacions de Raoul Hausmann, una composició d'ombres de Gérard Ifert, els collages narratius del poeta romanés nacionalitzat francés Ghérasim Lucca, així com un retrat del fotògraf i il·lustrador surrealista francés Roger Parry, entre altres, conformen també este àmbit.
Visions Expandides: ampliant la mirada més enllà de les sales d'exposicions
La Fundació "la Caixa" proposa una oferta d'innovadores activitats durant els mesos en què romandrà la mostra en CaixaForum València perquè tots els públics puguen acostar-se a l'art de la fotografia des de diferents perspectives. El tret d'eixida el donarà este dimarts una conferència a càrrec de la comissària de la mostra, Julie Jones.
També destaca el cicle Re-Visions, amb sessions a través de diferents formats i de la mà d'artistes, pensadors i educadors, que conviden a explorar l'experimentació com un mitjà des del qual expandir les possibilitats formals i conceptuals de la fotografia. Arrancarà amb la conferència La fotografia entre el joc i l'objecte, a càrrec de l'artista visual Kensuke Koike (23 de maig); a continuació, tindrà lloc un diàleg, sota el títol La fotografia com a document i ficció (28 de maig), entre el doctor en Belles arts per la UPV de València, Pedro Vicente-Mullor, i l'artista Cristina De Middel.
A més, els visitants podran unir-se als tallers Fotografia sostenible (el 31 de maig i l'1 de juny) a càrrec de l'artista Giuliana Racco, i Quantes vides pot tindre una fotografia?, de la mà de l'Arxiu Rastre (el 7 de juny). Com és habitual, en el marc de l'exposició, el centre cultural acollirà visites guiades en diferents formats per a diferents públics i edats, un vermut-tertúlia, un café-tertúlia, i projeccions del cicle Xicotets Cinèfils. La informació ampliada pot consultar-se a través d'este enllaç.
La mostra compta amb un projecte de mediació integrat en tres punts del recorregut expositiu. Sota el títol de «Fotoexperimenta», convida els visitants a provar i descobrir —amb un glossari— una selecció de tècniques amb distorsions, canvis de positiu a negatiu, quimogrames i sobreimpressions. En cadascuna de les tres pantalles repartides per l'exposició, els visitants podran experimentar amb estes tècniques i descarregar-se la seua foto a través d'un codi QR.
L'exposició s'acompanya d'un catàleg que aprofundix en els seus diferents aspectes. Es completa amb una sèrie de quatre entrevistes en profunditat realitzades per la comissària Julie Jones i per Florian Ebner, conservador i cap del Departament de Fotografia del Musée National d'Art Moderne - Centre de Création Industrielle, als artistes Gottfried Jäger, Jeff Guess, Liz Deschenes i Chen Cohen.
'Visions Expedides. Fotografia i experimentació' es pot descobrir en CaixaForum València - en l'edifici Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències - de l'1 de maig a l'1 de setembre de 2024, amb entrades ja a la venda en la web de CaixaForum.