L'Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències s'ha transformat radicalment en els últims tres anys. I és que CaixaForum València ha aconseguit omplir-ho de vida, ser una nova finestra a la cultura i la ciència, i fer que siga un agent clau en la xarxa cultural valenciana. Coincidint amb el tercer aniversari del centre, parlem amb el seu director, Álvaro Borrás, per a repassar els inicis i conéixer els pròxims reptes.
El juny de 2022, fa tres anys, va obrir les portes CaixaForum València. Quines eren les expectatives? Com ha sigut l'arrancada?
Sincerament, expectatives traduïdes en números, no teníem. El nostre repte era plantejar un projecte complementari a allò que ocorre en la Ciutat de les Arts i les Ciències, complementari al que ocorre a València, i aportar un espai diferencial. Jo crec que este repte s'ha complit, i també tres fites importants. El primer, donar-li vida a este espai, que estava absolutament buit, infrautilitzat, no hi havia res; el segon, portar un CaixaForum a València, era una assignatura pendent; i el tercer, que és molt important, visibilitzar la col·laboració publicoprivada. Com diu un amic meu, entre el públic i el privat està el comú, i este és un projecte que té a veure amb la col·laboració publicoprivada. L'anterior president Ximo Puig i el nostre president Jaime Lanaspa van acordar posar en marxa este projecte amb la cessió d'un espai de 50 anys, per part de la Generalitat, amb el qual nosaltres ens comprometem a construir CaixaForum i omplir-lo d'activitat durant eixos 50 anys.
Des d'aleshores ja hi ha hagut més d'una dotzena d'exposicions que han abordat tota classe de temàtiques i des de totes les disciplines, ja siga per a parlar de cinema casolà com de la concepció de la dona des de diferents creences. A l'hora de dissenyar una programació expositiva en CaixaForum València, què és fonamental?
Ja hem presentat 15 exposicions amb l'acabada d'inaugurar ‘Venerades i Temudes’ en col·laboració amb el British Museum. La programació tant d'activitats com d'exposicions no forma part d'una decisió pròpia del centre, el que fem és una programació que implica a tota la xarxa de centres Caixaforum, un total de nou a Espanya, més el Cosmocaixa, perquè són acords amb grans entitats culturals nacionals i internacionals, i això ens obliga a tindre un calendari molt a llarg termini, molt treballat i molt estudiat.
Què tenim en compte per a fer esta programació? El fet d'oferir una cultura als visitants que siga sense prejudicis, sense jerarquies, tu ho has dit, ací es pot veure des d'una exposició de còmic o una de tatuatges -que són coses que podrien ser considerades fa un temps contraculturals o subculturals- fins a l'art més extens, amb retrats del segle XIX del Museu del Prado. Ara mateix tenim escultures i peces ancestrals que venen del British Museum amb pràcticament 5.000 anys d'existència, llavors apel·lem a tots els públics, són exposicions multiformats. Tenim en compte els interessos i les inquietuds del públic i poder atraure el major nombre de persones, que les persones i famílies que vinguen hui, si venen dins de tres mesos, es troben una cosa distinta. I després generar una experiència global, que el que vinga puga gaudir de l'exposició, però també d'un simple passeig pel centre o del menú temàtic, passar per la botiga i comprar objectes i regals o catàlegs. Aleshores, el que volem és que la gent puga viure esta experiència completa.
En CaixaForum ens trobem amb exposicions molt didàctiques, com treballeu en això?
Exacte. Abans d'obrir el de València, òbviament existien altres CaixaForum, però et diria que, fins i tot des d'abans, sempre hem tingut una aplicació o projectes pedagògics, parlàrem del tema que parlàrem, i cal recordar que la Fundació “La Caixa” és una entitat eminentment social. Jo sempre dic que si visquérem en una metàfora, la coberta de Calatrava seria un iceberg i el que veiem és una cosa que lluïx molt, és la cultura. La cultura és adjectiu, però el realment substantiu és la part social, i és el que sustenta, la qual cosa justifica tot això. Nosaltres treballem perquè la divulgació de la cultura i la ciència siguen palanques de transformació social. De creixement personal? Sí, perquè òbviament la gent que ve ací esperem que cresca a través de l'experiència en activitats i exposicions, però sobretot, de transformació social. Una experiència d'este tipus transforma. I si generem hàbit de consumir cultura, ens garantim que hi ha un creixement. Vull subratllar que sempre hem tingut projectes pedagògics associats als nostres programes, tant si parlem de pobresa infantil, com si parlem d'ocupació, de projectes d'investigació… i, si parlem de cultura, encara més.
Per tant, quin és el vostre públic objectiu?
El nostre públic objectiu o un dels nostres públics prioritaris és la comunitat educativa. És el moment en què les persones i les ments s'estan formant. I és ací on hem d'incidir. Per tant, intentem a través de l'equip d'educadors, que la cultura puga arribar a totes les edats. És el moment d'intentar generar un esperit crític entre els visitants.
Moltes vegades destaques que l'objectiu és que el públic isca de les exposicions amb més preguntes de les que tenia quan va entrar…
Això és el que volem, que siga un planter de dubtes. Hem de generar curiositat i promoure la imaginació també entre el públic. Per això, el que fem sempre en les exposicions i activitats és procurar que siguen molt participatives. Jo sempre dic que està molt bé que CaixaForum tinga visitants, des que obrim hem aconseguit més de 2.600.000 visitants, però el que volem són habitants. El perfil de visitant ací, resumint molt, seria el d'una dona; el 65% de les dones venen acompanyades per família, per fills menors de 16 anys; ve un mínim de dos vegades a l'any; i consumix cultura; les reserves les trau més per taquilla que per internet.
Com et dic, este és el nostre perfil majoritari, però els nostres perfils prioritaris són la comunitat educativa, gent en formació, persones que estan en situació o en risc d'exclusió social, entitats socials amb les quals treballem molt, i les famílies. Per a tots estos col·lectius, especialment per als de situació de vulnerabilitat social, persones majors, persones amb soledat no desitjada… preparem moltes activitats. Costa molt atraure cap a la cultura, però estem segurs que participant, creixen.
Quin paper juguen en això els mediadors i mediadores?
La figura de l'educador o del mediador és essencial, és igual el centre. Si t'enfrontes o intentes gaudir d'una exposició sense l'ajuda d'un mediador, l'experiència no serà la mateixa. Serà positiva? Sí, però potser es queda en la part contemplativa si no tens les armes, els recursos, el bagatge, el coneixement per a enfrontar-te a esta exposició que poden oferir estes figures. Són absolutament essencials i a estes edats molt més, perquè adapten el discurs de l'exposició. Pots pensar que hi ha una exposició sobre el retrat del segle XIX del Prado que és absolutament elitista, que pot tindre accés algú que tinga molt interés en l'art, experts, aficionats, aficionats… però el que es compta ací als xavals que venen és allò que poden assimilar de l'exposició, i es pretén que a través d'ací nasca la creativitat i l'esperit crític. Busquem que les exposicions siguen no sols contemplatives, sinó participatives, que generen dubtes, preguntes, curiositat.
La part interactiva que oferiu, m'imagine que és un esforç econòmic prou gran. És així?
Sempre ho és, però és un esforç econòmic necessari i que val la pena, i estem molt lluny d'aconseguir la perfecció en això. Introduïm la part interactiva perquè necessitem que el visitant dialogue amb les exposicions, que matise el que veu en l'exposició, que visca una experiència que és el que li farà enriquir i el que li farà aprendre, l'aprenentatge a través de l'emoció. I tot això requerix ser interactius. No podem posar un quadre amb una cartel·la i que algú vinga a llegir-lo per a entendre-ho. Necessitem anar més enllà i proporcionar més vies i més ferramentes perquè es genere esta interacció entre el que exposem i les vivències del visitant. I els interactius són essencials a través de pantalles, pistes que apel·len al públic…
Respecte a la part més social, quin paper juguen les visites dels escolars o de col·lectius en risc d'exclusió social?
A l'any, tenim una mitjana anual de més de 880.000 visitants, això vol dir que tenim una mitjana anual superior a la població total de València ciutat. El 75% dels nostres visitants són valencians, un 50% de València i un 25% de la província. I després tenim un 15% de la resta d'Espanya i un 10% de persones estrangeres. Com et deia abans, una cosa és el públic majoritari i una altra el prioritari. Dels 2,6 milions de persones que han vingut a este centre, els escolars serien un 7%; les persones en risc de vulnerabilitat social un 2%; i les famílies un 5% aproximadament. Són els prioritaris, però són percentatges molt baixos respecte al global. La nostra aspiració és poder donar més cabuda a estos públics prioritaris a través de les visites a exposicions i activitats.
Com és un dia quotidià en CaixaForum València?
És curiós, per exemple els dimecres són els dies en què més activitat hi ha. Obris les portes a les 10 del matí i comencen a arribar col·legis i a fer diverses activitats en els espais, a les sales multiús, visites a exposicions, a l'edifici, en el Núvol… i mentres això ocorre, poden ocórrer coses simultàniament. La Ciutat de les Arts i les Ciències té turisme sempre, és com el skyline de València, i això implica que tot turista ve ací i molts entren per a conéixer l'espai. A més, en el dia a dia, a part de les nostres activitats pròpies, cedim part dels nostres espais a entitats socials de manera gratuïta, a l'administració, a universitats, a empreses…
Com és la relació amb altres museus de la ciutat?
Jo crec que tenim una relació de veïns magnífica amb la resta d'equipaments culturals. Abans d'inaugurar CaixaForum, en el Museu de les ciències ja teníem molta col·laboració i arribem a realitzar cinc exposicions amb ells. I estant ja ací, la relació continua existint, l'exposició de Pixar per exemple és en col·laboració amb nosaltres. I crec, com deia al principi, que el que oferim és una cosa complementària, no sols en la Ciutat de les Arts i les Ciències, sinó en tota València. De fet, estem assistint en els últims temps també a un creixement d'equipaments culturals que jo crec que en cap cas venen a competir, sinó a complementar tot l'ecosistema cultural. El Centre d'Art Hortensia Herrero és un exemple. Hi ha lloc per a tots i al final beneficia a la societat valenciana.
Quin paper juga per a Caixaforum les aliances amb altres centres? Per exemple, el British Museum, el Pompidou, el Museu del Prado… Què veurem en la pròxima temporada?
Estem treballant contínuament amb aliances d'este tipus, en tres anys que som ací, el British ha estat en tres ocasions, tot sembla indicar que en la temporada que ve hauria d'estar també, però no podem avançar res encara. El Pompidou també ens ha visitat en dos ocasions, el Museu del Prado ha estat en una ocasió, però també ha estat la Cinémathèque Française, l'Institut de Matemàtiques de Catalunya... Hi ha grans acords amb grans institucions culturals que tenim des de fa bastants anys, que són molt fructíferes i que treballem directament des de servicis centrals. Tinguem en compte que la programació la fem a quasi tres anys vista i la fem en nou centres de manera simultània, la qual cosa requerix tindre unes relacions ben treballades i estructurades.
Però també intenteu tindre una picada d'ullet a l'àmbit local, no?
En els CaixaForum més grans no, però sí en els de ciutats mitjanes. És una assignatura que tenim pendent i que intentem almenys arribar a l'aprovat a través de les col·laboracions que fem en les sessions d'espai. Per exemple, amb el Festival 10Sentidos, la Berkley… Volem que estes col·laboracions vagen a més, perquè a més entenem que l'ecosistema cultural valencià ja té xarxes establides i volem sumar-nos a les xarxes, també pensant en la part social. Ens agradaria formar part d'estos projectes que ja estan en marxa i que estan avaluats, validats i que són meravellosos. Quant a les exposicions, per exemple, quan vam fer ací la de Retrats del segle XIX amb El Prado, considerem que havia d'haver-hi una presència especial d'artistes valencians, de la mateixa manera que a Sevilla es va fer l'ullet als autors andalusos. És difícil perquè parlem d'exposicions que han de viatjar a tots els CaixaForum, però si hi ha possibilitat, ho fem.
Quin paper juga CaixaForum València dins de tota esta xarxa?
A València vam fer un estudi fa un parell d'anys amb l'Institut Cerdà, i més d'un 20% de l'activitat que es feia a València la feia CaixaForum, principalment per a la comunitat educativa. La nostra missió és contribuir en la mesura possible a generar una societat més equilibrada, més justa, i sempre intentant col·laborar amb els col·lectius que més ho necessiten. Som ací.
Teniu cicles d'activitats, tallers especials… Quines activitats troba el públic en CaixaForum?
Tenim moltes propostes, com les Nits d’Estiu, el festival En altres paraules, activitats de poesia, concerts… Fem des de vermut poètics a tertúlies, i prompte anunciarem les Nits d’Estiu de diferents temàtiques, des de la nit del swing, la dansa i el ritme, la màgia, el circ, i que omplin el centre de vida. Són espectaculars i venen molt bé per a combatre la calor, són propostes consolidades, i al llarg de l'any tenim propostes per a famílies, moltes d'elles gratuïtes. Volem créixer ací, perquè és veritat que la gent té molt clar que això és una arquitectura espectacular, que alberga exposicions, però també volem que se sàpia que hi ha moltes activitats.
Quins reptes teniu a curt termini?
Jo crec que continuar mantenint els bàsics. Oferir una oferta cultural que siga per a tots els públics, sense prejudicis, que no tinga jerarquia, perquè la veritat és que som conscients que la cultura, cada vegada més, és un dels motors de progrés social més rellevants, i que a més és guaridora. Jo crec que sana contra temes com la ignorància, la intolerància, l'adoctrinament... és fins i tot una necessitat bàsica. I este és el nostre paper. També, que cresquen els percentatges que parlàvem de públic prioritari, i que ací cada vegada hi haja més habitants que visitants. Un altre repte és el que tu esmentaves, que és esta picada d'ullet local, que siga més palpable, principalment a través de les ferramentes que tenim per a fer cessió d'espais. I encara que ja ho hem aconseguit, augmentar les cessions que beneficien cada vegada a més entitats socials. Al setembre serà quan presentem la temporada, però sí que avancem que ve carregada amb una combinació on la cultura i la ciència estaran juxtaposades en les nostres propostes, amb una porta al museu britànic, art, hi haurà literatura i ciència.