Quina pel·lícula triaria un home que ha vist de tot, presentat de tot i produït de quasi tot? Eixa és, precisament, la pregunta que el Palau de la Música de València pretén respondre el pròxim dimecres 10 de juny, a les 17.30 hores, quan Arturo Valls s'assega a la Sala Rodrigo per a inaugurar una nova edició del cicle Cine Culpable, integrat en la programació anual de Mostra365.
La proposta té un ingredient difícil de resistir: ningú sabrà el títol de la pel·lícula fins que s'apaguen les llums de la sala. Valls, un dels rostres més recognoscibles de l'audiovisual espanyol, compartirà amb el públic el que definix com el seu "plaer culpable fílmic", eixa pel·lícula que un estima en secret i que poques vegades es confessa en veu alta. Després de la projecció, el periodista Eugenio Viñas conduirà un col·loqui obert que s'analitzarà el film sense complexos ni prejudicis intel·lectuals.
La Sala Rodrigo, molt més que música
L'espai que acull el cicle no és un cinema a l'ús. La Sala Rodrigo és el cor camerístic del Palau de la Música de València, habitualment reservat a concerts de cambra. La seua reconversió en sala de debat cinematogràfic és, en si mateixa, una declaració d'intencions: el cinema també mereix els seus propis rituals de trobada i discussió.
"No sols es pot disfrutar de la millor música de cambra a València, sinó que també es convertix en un important punt de trobada cinèfil, protagonitzat per figures rellevants de la indústria audiovisual espanyola." - Vicente Llímerá, director gerent del Palau de la Música de València
"Avancem en la programació anual de Mostra365 amb Cine Culpable, un cicle que acosta el cinema a la ciutadania alhora que genera un espai de diàleg i anàlisi entorn de la cinematografia més popular i inesperada." - Sara Mansanet, subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals
Tres dècades de televisió, cinema i una productora amb un Goya
Arturo Valls no arriba a esta cita com un convidat qualsevol. Amb una trajectòria que abraça tres dècades i quasi totes les cadenes de televisió, saltà a la fama com a reporter de Caiga Quien Caiga i es convertí en icona de la comèdia televisiva com Jesús Quesada en Camera Café. Dos personatges que, per a aquells que els visqueren en temps real, formen part de la memòria col·lectiva de la televisió espanyola dels 2000.
Ha presentat ¡Ahora caigo!, Mask Singer, El 1% o That's My Jam, entre molts altres formats. Però la seua carrera no s'esgota davant de les càmeres. Darrere dels focus exercix com a productor al capdavant de Pólvora Films, segell amb el qual va guanyar el Goya al Millor Curtmetratge de Ficció en 2022 per Tótem loba, i és habitual la seua participació en produccions de l'audiovisual valencià, com en el recent cas de Pequeños calvarios (Hermanos Polo, 2025). A eixos reconeixements se sumen el Premi Ondas i l'Antena d'Or, dos dels guardons més prestigiosos de la comunicació a Espanya.
Un cicle que s'estén fins a Nadal
La cita del 10 de juny amb Valls és només el tret d'eixida d'un cicle que es prolongarà fins a finals d'any amb altres quatre convidats de perfils molt distints entre si, la qual cosa convertix a Cine Culpable en un aparador transversal de la cultura audiovisual contemporània. La programació completa inclou al periodista, escriptor i guionista especialitzat en cultura pop Juan Sanguino, el 8 de setembre; a la còmica, guionista i presentadora Carolina Iglesias —coneguda en xarxes com Percebes y Grelos i cocreadora del popular pòdcast Estirando el chicle—, el 6 d'octubre; a la creadora de contingut, actriu de doblatge i comunicadora Andrea Compton, el 10 de novembre; i a la maquilladora professional i creadora de contingut valenciana Nuria Adraos, especialista en bodypainting, el 23 de desembre.
Cinc convidats, cinc pel·lícules secretes, cinc converses sobre el cinema que ningú s'atrevix a confessar que li encanta. El Palau de la Música convertix així la culpa cinematogràfica en una celebració col·lectiva, i demostra que els grans temples de la cultura poden ser també l'escenari perfecte per a parlar d'eixes pel·lícules que, encara que mai figuraran en cap cànon, continuen ocupant un lloc privilegiat en la nostra memòria sentimental.