Hi ha dates que un no oblida. El 12 d'agost de 2026, la Lluna s'interposarà entre la Terra i el Sol i deixarà en penombra gran part de la Península Ibèrica durant poc més d'un minut. Serà el primer eclipsi solar total visible des de la Península en més d'un segle. I l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) porta quasi un any preparant-se per a eixe moment.
El pròxim 10 de juny, el museu valencià celebra la sessió de clausura de 'De totes les colines arribaven crits', un programa que durant els últims nou mesos ha convertit els fenòmens naturals en matèria d'investigació artística i col·lectiva, prenent l'eclipsi com a fil conductor. No és un tancament ordinari: és l'avantsala d'un esdeveniment astronòmic que promet ser, segons els especialistes, l'eclipsi més espectacular del segle XXI a Europa.
Un programa d'investigació que va nàixer mirant al cel
Comissariat i coordinat per Taller Placer, 'De totes les colines arribaven crits' ha reunit durant mesos un grup de participants al voltant d'una pregunta tan simple com estimulant: quina relació existix entre l'art, la vida i la naturalesa? Per a respondre-la, el programa ha desplegat un ventall d'activitats tan diverses com inesperades: tallers de creació col·lectiva a través de la veu i el folklore, sessions d'observació solar, construcció de dispositius artesanals per a mirar el sol o la visita d'experts del Planetari de Castelló, una institució que ja treballa activament en la preparació de l'esdeveniment astronòmic.
La jornada de clausura del 10 de juny arrancarà amb la presentació de la publicació autoeditada homònima, que recull els processos, reflexions i materials generats al llarg de tot el projecte. Un document que funciona, alhora, com a memòria col·lectiva i com a manifest. La jornada continuarà amb una actuació de la rondalla MAJAO, que acompanyarà una celebració oberta a totes les persones que vulguen assistir —això sí, amb inscripció prèvia en la web de l'IVAM.
Castell de Cabres: un poble, un cel, un eclipsi
Castelló i la major part de València estaran incloses en la franja de territori on es podrà vore l'eclipsi solar de forma total. A Castelló, l'eclipsi total tindrà una duració d'1 minut i 35 segons, enfront del minut i dos segons de València, la qual cosa convertix els enclavaments castellonencs en alguns dels punts amb major temps d'observació del moment central del fenomen.
L'IVAM ha triat per a la seua celebració especial un lloc que no apareix en els grans mapes turístics, però que reunix condicions privilegiades: Castell de Cabres, una xicoteta localitat de la província de Castelló. Allí, el 12 d'agost, el museu impulsarà una jornada oberta i participativa que combinarà art, música, mediació cultural i observació astronòmica. La idea és ambiciosa en la seua senzillesa: convertir un fenomen còsmic en una experiència humana compartida. No una retransmissió, sinó una celebració.
En la Comunitat Valenciana, la totalitat de l'eclipsi es produirà entre les 20:32 i les 20:33, un instant que la llum ambiental baixarà, baixarà lleugerament la temperatura i es despertaran sons crepusculars d'ocells i insectes. Un minut. El temps suficient perquè el món parega un altre.
Art contemporani davant l'incommensurable
Que un museu d'art modern dedique quasi un any a investigar els fenòmens naturals no és una extravagància, sinó una aposta coherent amb una tradició llarga: la dels artistes que sempre han mirat al cel per a entendre la terra. La franja de totalitat de l'eclipsi creuarà la Península Ibèrica d'oest a est, passant per capitals com La Corunya, Lleó, Bilbao, Saragossa i València. Milions de persones en tota Espanya tindran eixe instant de foscor compartida. L'IVAM proposa que, almenys en el seu cas, eixe instant haja sigut pensat, preparat i celebrat col·lectivament.
La clausura del 10 de juny és, en eixe sentit, molt més que el final d'un programa cultural. És el llindar. El moment que nou mesos d'investigació, veus, dispositius òptics i reflexions sobre la naturalesa se sintetitzen en l'espera d'alguna cosa que, durant a penes seixanta segons, convertirà el cel valencià en el centre del món.