Amparo Sánchez: “On més realitzada me sent és en el cinema d'època”

• El talent valencià sedueix als Premis Goya de 2019

Encara no s'ho creu, però té clar que tot l'esforç té el seu recompensa. Dissabte passat, Amparo Sánchez va complir un dels seus somnis des que va començar en el món del cinema fent el que més li agrada: la perruqueria d'època. Juntament amb Pablo Perona i Sylvie Imbert, va rebre el Premi a la Millor Perruqueria i Maquillatge per El hombre que mató a Don Quijote (Terry Gilliam) i hui gaudeix de l'estatueta amb nous projectes en ment i la seua perruqueria de sempre en Port de Sagunt.

Què significa per a tu la teua professió?

Per a mi la meua professió és una de les coses més importants en la meua vida, a part de la meua família. El que sent és amor per ella, sóc molt feliç fent el meu treball

Com vas començar en el món de la perruqueria?

Jo des de ben xicoteta volia ser perruquera. El meu pare no volia al principi, però després sí que em va deixar perquè tenia molt clar que volia dedicar-me a això, així que primer vaig estudiar Estètica i Maquillatge i després Perruqueria. Cada vegada tenia més ganes d'aprendre i a poc a poc vaig anar millorant i vaig arribar al que més em recreava i més em sentia realitzada: al cinema i principalment en el d'època.

Sent amor per la perruqueria

I en el món de la perruqueria de cinema i sèries?

Primer vaig començar amb la publicitat i l'òpera i com no hi havia grans pressupostos havia de fer-me els meus propis postissos. A més, tenia molta pràctica amb les trosses de fallera i ací ja feia les meues pinets. Després a poc a poc van anar venint les ofertes d'empreses cinematogràfiques i així vaig anar començant en el món del cinema, encara que sempre he tingut la meua pròpia perruqueria i l'he anat combinant. Al principi no agafava molt i agafava un projecte o dos a l'any, però des de fa cinc m'he bolcat més al cinema.

Quina és la pel·lícula en la qual més has gaudit?

La pel·lícula en la qual més he gaudit ha sigut en El hombre que mató a Don Quijote, però totes tenen el seu gaudi. La que enyore amb molt d'afecte també és la de Astérix i els Jocs Olímpics, on vam fer 4.500 personatges durant els 6 mesos de rodatge a Alacant. Però quan va tancar la Ciutat de la Llum va canviar la cosa.

Què creus que aporta la perruqueria i l'estètica a una producció audiovisual?

La perruqueria i el maquillatge moltes vegades no es llueix tant si no hi ha sang, per exemple, alguna cosa en el que jo he treballat. On més gaudisc és en la perruqueria d'època perquè en l'actual es basa en pentinar a l'actor i retocar i m'avorreix més. A mi el que més m'agrada són les pel·lícules grans i d'època perquè has de pensar i planificar els pentinats i el temps és clau perquè es fa molt en poc temps. Llavors, si vols lluir-te, has de portar un treball molt marcat i ben esquematitzat per a anar directa al treball en molt poc temps. Per això en l'època es treballa molt, perquè sempre hi ha molta figuració i cal fer-ho perfecte. A més, hi ha menys gent que es dedica a això a Espanya.

Què és el que més t'agrada del teu treball?

El que més m'agrada és fer recollits, és el meu. També la postiseria perquè és ací on em recree, combine, faig estructures... et permet molta més creativitat. A més, m'agrada molt la postiseria facial.

Gaudeixes més amb les teues clientes habituals o en els rodatges?

Amb les meues clientes gaudisc molt, però és veritat que trobe a faltar el cinema quan porte temps sense treballar ací. Estic desitjant fer coses. Tot té el seu moment.

En 2012 vas guanyar el Premi Gaudí a la Millor Perruqueria i Maquillatge per la pel·lícula Bruc. El desafío. Com va ser l'experiència?

Perquè la veritat és que va ser bona però aquesta ha sigut més. Abans era més ignorant en aquest sentit i em va enxampar més desprevinguda perquè pensava que no me'l donaria. Vaig agafar el Gaudí i em vaig anar a celebrar-ho amb els meus amics que em van acompanyar amb la meua companya i no eixim ni tan sols a la foto amb la resta de guanyadors (riu). L'única cosa que volíem era celebrar-ho.

I què vas sentir quan van dir el teu nom i el del teu equip (Pablo Perona i Sylvie Imbert) en la XXXIII edició dels Goya?

Buff... feliç (sospira i riu). Continue fluixejant perquè encara no m'ha donat la baixada amb les entrevistes dels mitjans de comunicació. A més, també l'Ajuntament de Sagunt em farà una recepció divendres que ve i a més vindrà el meu nebot, Víctor Sánchez. Així que estic molt feliç perquè a més m'acompanyarà la meua família.

Per què mereixíeu aquest Goya?

Perquè hem treballat moltíssim en aquesta pel·lícula. El treball més fort va ser en les dues setmanes que vam estar a Portugal, quan Jordi Mollà fa una festa de disfresses en el seu palau. Terry Gilliam ho volia tot gran, amb molt de joc, maquillatges més exòtics... i tot era molt més creatiu. Hem treballat abans i durant la pel·lícula per a aqueixes dues setmanes que van ser quasi a final del rodatge i ha sigut molt costós perquè anàvem a contrarellotge Sylvia Imbert (cap de maquillatge), Pablo Perona, un equip d'ajudants, entre els quals estava Fina Espert i jo (cap de perruqueria). Teníem 300 actors als quals pentinar.

Ja tens nous projectes en ment?

Sí, de cinema, ací a València, que és el que m'agradaria. Ací abans es deia a gent de fora, cosa una mica irònica perquè de fora em cridaven a mi. I la veritat és que m'agradaria seguir ací, perquè fem una gran qualitat, som molt competitius i hem de prosperar tots junts ací en la nostra terra.