Quan es complix un any de l'estrena de L‘últim ball, Sala Russafa oferix huit noves oportunitats per a veure este espectacle a València, dins del seu XIV ‘Cicle de Companyies Valencianes’. Del 20 de febrer al 2 de març torna a la cartellera de la capital esta peça amb la qual L'Horta Teatre ha festejat el seu 50 aniversari. Una comèdia escrita i dirigida per Carles Alberola que ret homenatge al teatre.
Els seus protagonistes són dos velles glòries de l'escena que van ser duo còmic, però van acabar distanciats. En la seua carrera en solitari, un va tindre millor fortuna i ara està retirat. Mentres que l'altre és incapaç de baixar de l'escenari, malgrat la seua edat i de no haver triomfat. Ara els arriba l'oportunitat de reunir-se per a actuar en la gala en memòria d'un actor mort. Estaran disposats a apartar diferències i recordar què els unix per a gaudir del que podria ser el seu ‘últim ball’?
Com els actors als quals interpreten, Alfred Picó i Carles Alberola han eixit junts a escena en innombrables ocasions. Han compartit camerinos, entrepans en bars de carretera, guardons, assajos i estrenes; estes i dissorts que comporta dedicar-se al teatre. “Fer este espectacle està sent preciós perquè nosaltres també sentim eixa passió per actuar que tenen els personatges i vivim moltes de les situacions que es descriuen”, explica Picó, qui a més d'intèrpret, és el productor de l'obra.
Posa com a exemple que, a pesar que L'Horta Teatre és una companyia amb molta història i reconeguda entre el públic, l'èxit mai està garantit. “Com els passava als protagonistes de l'obra, un dia pots anar a un poble i omplir el teatre. Però al següent vas a un altre i et trobes amb 30 o 40 persones. Sempre has de lluitar per a guanyar-te als espectadors i que vulguen veure't la pròxima vegada”, comenta l'actor i productor, convençut que eixe repte constant és part de l'encant de la professió.
Un desafiament que, ara com ara, estan superant. La gira de L’últim ball està tenint un excel·lent acolliment, visitant gran quantitat de municipis de la Comunitat i ciutats com Saragossa, Palma o Barcelona, on este estiu participaran en el Grec Festival. És possible que siga el comiat de l'espectacle perquè els dos actors començaran la preparació de nous projectes. Però fins llavors, el públic pot gaudir de la seua compenetració i complicitat sobre l'escenari.
Este és el desé espectacle en el qual els dos compartixen elenc i naix d'una amistat que va germinar mentres estudiaven art dramàtic i s'ha desenrotllat, tant a nivell personal com professional, durant trenta anys. “Amb només mirar-nos, Carles i jo ja sabem el que pensa l'altre. Però és que, a més, tornem a València en un moment molt bo. La gira ens ha permés rodar molt la posada en escena, cada vegada té més ritme, tot és més fluid i ens ho passem en gran. Esta obra ens permet jugar amb els espectadors i que ells també juguen amb nosaltres”, assenyala el productor sobre un text que va nàixer com un autoregal de 50 aniversari i que acaba sent un present per als espectadors.
EDATISME, GAUDI I SEGONES OPORTUNITATS
Inspirada en grans parelles de còmics com a Llorer i Hardy, amb divertides referències al món de la interpretació i del teatre, esta comèdia plena de girs inesperats estén el seu missatge més enllà. “Al final, el públic està veient a dos persones que estimen la seua professió. I això es pot traslladar a qualsevol àmbit, al periodisme, la construcció o la docència, per exemple”, explica Picó sobre un espectacle que advoca per dedicar la vida al que proporcione gaudi, sense importar si s'aconseguix èxit o no perquè el triomf és estimar el que fas.
També es toca el tema de l'edatisme. La vàlua professional dels majors i el paper que poden tindre en la societat es mostren en les reflexions i anècdotes que viuen els dos protagonistes, que superen l'edat real dels qui els interpreten. En un enginyós joc metateatral, amb alguns tocs de caracterització, adaptant la seua gestualitat i mobilitat, Picó i Alberola es transformen sobre les taules en dos vells actors que no poden evitar preguntar-se si a una certa edat, el lloc d'un intèrpret encara continua sent l'escenari.
I completa els temes que toca l'espectacle el de les segones oportunitats. Després d'una ruptura professional i personal de la qual el públic anirà coneixent els motius conforme avança la trama, L’últim ball mostra els dubtes dels personatges a l'hora de superar les seues diferències, de posar el focus en el fet que els distancia o en el que els unix. “Vivim en una època tibant, de confrontació i polarització constant. Ens sembla interessant que l'espectacle reflectisca que tenim l'oportunitat d'entendre'ns, com es poden superar errors del passat i que sempre som a temps d'intentar alguna cosa que potser a la primera no va eixir bé, però que a la segona...” apunten optimistes des de L'Horta Teatre.