Un llac que ha inspirat Sorolla, que va estar a punt de desaparéixer baix el ciment i que hui continua resistint amb prou faenes els embats del canvi climàtic: l'Albufera de València és, en molts sentits, un espill de les contradiccions del segle XX. L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) acomiada la seua exposició 'L'Albufera' amb una jornada de pensament que reunirà, el pròxim dimarts 13 d'octubre, antropòlegs, biòlegs, artistes i activistes per a reflexionar sobre el futur del parc natural més cèlebre de la Comunitat Valenciana.
L'activitat, titulada 'L'Albufera. Jornada de pensament amfibi', se celebrarà entre les 16.00 i les 20.00 hores al museu i culminarà una exposició que ha recorregut prop de dos segles d'història visual de l'aiguamoll, des de les seues representacions a mitjan segle XIX fins als reptes mediambientals que afronta hui com un dels aiguamolls més rellevants del Mediterrani occidental. La inscripció és gratuïta fins a completar l'aforament, a través de la web de l'IVAM.
Un aniversari marcat per la urgència ambiental
L'exposició es va inaugurar el passat 8 de juliol i s'emmarca en el 40é aniversari de la declaració de l'aiguamoll com a Parc Natural (1986–2026). Una efemèride que no és només motiu de celebració: quatre dècades després d'eixa decisió històrica, l'Albufera continua enfrontant-se a pressions que no han desaparegut, sinó que han mutat. El recorregut de la mostra reflexa com naturalesa i activitat humana han conviscut durant generacions i planteja els desafiaments que afronta davant el canvi climàtic, la pressió urbanística, la gestió de l'aigua i la conservació dels seus ecosistemes.
En 1986, la Generalitat Valenciana va declarar el parc natural, protegint així més de 21.000 hectàrees a només deu quilòmetres de la ciutat. Una victòria ciutadana que, tanmateix, no va resoldre tots els problemes. La qualitat de l'aigua, la proliferació d'algues, la pèrdua de biodiversitat o l'impacte del turisme massiu continuen sent debats oberts que la jornada de l'IVAM aspira a posar damunt la taula des d'una perspectiva que va més enllà de les dades tècniques.
La comissària de l'exposició, Sandra Moros, ha assenyalat que l'Albufera és "un exemple de la història d'Espanya del segle XX": el desenvolupisme, la resistència ciutadana enfront dels plans urbanístics, el naixement de la consciència ecològica a escala internacional.
Quatre veus, un territori
La jornada arrancarà amb una conversa entre l'antropòleg Aníbal G. Arregui, professor del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, i la sociòloga Aida Vizcaíno, de la Universitat de València. El diàleg entre ambdós se centrarà en una cosa que pareix senzilla però no ho és: com es construïxen els vincles entre les comunitats humanes i el territori que habiten, i què ocorre quan eixos llaços es trenquen o es transformen.
Després arribarà el moment més coral de la vesprada: una taula redona moderada per la mateixa comissària Sandra Moros que reunirà perfils tan dispars com complementaris. Participaran Carles Sanchis, president de la Junta Rectora del Parc Natural de l'Albufera; José Luis Crespo, director de l'Àrea de Conservació de la Fundació Oceanogràfic; l'artista Paula García-Masedo; i Lurdes Ribera Ferre, biòloga i tècnica del Tancat de la Pipa d'Acció Ecologista-Agró. Ciència, gestió institucional, activisme i art en una mateixa sala: poques vegades es dona una combinació tan necessària per a entendre un ecosistema en la seua totalitat.
L'encontre conclourà de forma natural amb una visita guiada a l'exposició comentada per la mateixa comissària, tancant així el cercle d'una mostra que, des del 8 de juliol, ha convidat el públic a mirar l'Albufera amb altres ulls.
Dos segles de mirades, una sola pregunta
L'IVAM ha reunit en esta exposició més de 200 obres, fotografies, documents històrics i creacions contemporànies, proposant un recorregut per quasi dos segles d'història per a descobrir com ha evolucionat un dels espais naturals més emblemàtics de València. Entre els noms històrics presents figuren Joaquín Sorolla i Gustave Doré, les mirades romàntiques dels quals del segle XIX contrasten amb les videoinstal·lacions i projectes d'investigació dels artistes actuals convidats.
En 1985, un any abans que l'Albufera fora declarada parc natural, l'IVAM va impulsar un projecte pioner titulat 'L'Albufera. Visió tangencial', del qual la directora del museu, Blanca de la Torre, ha dit que és "un encàrrec històric en el qual dotze destacats fotògrafs nacionals i internacionals van retratar el paratge natural just abans de ser declarat parc natural". L'exposició actual beu d'eixe precedent i l'amplia amb noves preguntes.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, subratllà en la presentació que l'Albufera és "un paisatge que forma part de la memòria col·lectiva de generacions de valencians i valencianes", i recordà que tant la pesca artesanal com la navegació a vela llatina en l'aiguamoll foren declarades Bé d'Interés Cultural. Eixa memòria col·lectiva és, precisament, allò que la jornada del 13 d'octubre pretén activar: perquè entendre un territori també significa reconéixer-se en ell, i en allò que hem fet —bé o mal— amb ell al llarg del temps.