Un estudi liderat per l'operador sanitari Vithas ha marcat canvis en el tractament de l'Alzheimer de més del 40% dels pacients i aporta informació sobre una "millora significativa" en el diagnòstic de la malaltia "per a establir un tractament més ajustat a la patologia".
La PET d'amiloide és capaç de mostrar el depòsit cerebral de la proteïna que ja va associar Alois Alzheimer a la patologia que porta el seu nom, segons ha explicat la companyia en un comunicat. "Es tracta d'una exploració de molta utilitat, ja que ens ajuda a distingir entre una deterioració de la memòria associat a l'edat i una deterioració secundària a una possible malaltia neurodegenerativa com l'Alzheimer", han assegurat.
L'exploració consisteix en una prova d'imatge cerebral "relativament senzilla" que no requereix preparació prèvia com a dejuni o retirada de medicació i la durada de la qual és de 20 minuts. Segons ha explicat el responsable del Servei de Medicina Nuclear de l'Hospital Vithas 9 d'Octubre, el Dr. Pablo Sopena, la sol·licitud d'aquesta prova requereix que el pacient complisca amb uns criteris clínics per a sol·licitar-la, "amb la finalitat de confirmar o descartar la sospita clínica d'estar desenvolupant la malaltia d'Alzheimer".
"Hui dia, el PET d'amiloide s'ha configurat com un dels estudis que més està ajudat al correcte diagnòstic de l'Alzheimer", han asseverat des de l'operador sanitari. A més, han assegurat que "des que en 2014 es realitzara a l'Hospital Vithas 9 d'Octubre el primer PET d'amilioide fora d'assaig clínic d'Europa, el centre Vithas de València s'ha convertit en referent d'aquesta exploració".
"TRACTAMENT MÉS AJUSTAT A la PATOLOGIA"
El "potencial" del PET d'amilioide en el diagnòstic de l'Alzheimer va portar al Dr. Pablo Sopena a posar en marxa, arran dels resultats en els primers pacients, un estudi per a avaluar els possibles beneficis del PET-TC cerebral d'amiloide en pacients, el període dels quals de reclutament es va iniciar el gener de 2014 i va finalitzar el juny de 2018.Aquest treball va servir per a l'elaboració d'un article científic amb la finalitat de donar a conéixer a la comunitat científica els resultats de la investigació "i amb l'ànim que siguen d'utilitat", segons ha matisat el Dr. Sopena. Un article que va ser publicat al juliol d'enguany en la revista americana Medicine 1.
La conclusió de l'estudi realitzat sobre un total de 211 pacients va ser que el PET d'amiloide "aporta informació per a una millora significativa en el diagnòstic correcte de l'Alzheimer" i, per tant, "permet establir un tractament més ajustat a la patologia que en realitat té el pacient". A més, en la mostra d'estudi, "el canvi en el tractament va ser del 44% de tots els pacients".
L'estudi va comptar amb la col·laboració dels serveis de neurologia de "centres d'excel·lència" com l'Hospital de la Magdalena de Castelló i de l'Hospital Verge de les Neus de Granada, així com de l'Institut per a la investigació Bio-Metgessa de Granada.
"BOLCAR ESFORÇOS"
En 1906, Alois Alzheimer va descriure una nova malaltia que produïa pèrdua de memòria, desorientació i al·lucinacions. Alzheimer va descriure la presència de plaques d'amiloide --un pèptid o molècula formada per la unió de diferents aminoàcids-- en la substància grisa del cervell d'aquests malalts, i les va associar a la degeneració neurològica.Espanya, amb 82,8 anys, és, segons les estadístiques de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), un dels cinc països del món amb major esperança de vida. Des de 1979, ha augmentat quasi 10 anys. Segons destaquen des de Vithas, el fet que cada vegada l'esperança de vida siga major "ha obligat la comunitat científica a bolcar esforços en l'estudi de malalties intrínsecament unides al procés d'envelliment".
En aquest sentit, "cobra especial importància el diagnòstic correcte i diferencial entre la malaltia d'Alzheimer i altres demències associades a l'edat i a la deterioració cognitiva". "Distingir una deterioració de la memòria associat a l'edat i deterioració no explicable per l'edat resulta a vegades complicat", han afegit.