L'escàndol de les immatriculacions de l'Església al descobert

“L’Església és propietària de la major immobiliària de l’Estat Espanyol”

Guardar

catedral-valencia
catedral-valencia

Europa Laica i València Laica, juntament amb el respatler de grups polítics, com Podem i Esquerra Unida, es concentraven en la porta de l'Arquebisbat de València per a informar i fer públic un dels majors escàndols que esguita a l'Església Catòlica: les immatriculacions dels seus immobles. Catedrals, monestirs, parròquies, però també col·legis, universitats, garatges o cementeris conformen l'extensa llista d'immobles propietat de l'Església. Però, la gran pregunta: Són realment seus?

Gràcies a una llei franquista, des de 1946, l'Església ha tingut llum verda per a registrar al seu nom un gran nombre d'immobles sense demostrar la seua titularitat, ja que tan sols era necessari una certificació del bisbe per a efectuar la immatriculació. Una pràctica emparada per una llei franquista que, després, amb la llei hipotecària d'Aznar de 1998, va ampliar aquest privilegi a l'Església, passant també a immatricular immobles dedicats al culte. Un dels casos més coneguts, el de la Mesquita de Còrdova, que l'Església va registrar el 2006.

Des de fa anys, Europa Laica, a nivell estatal, i València Laica, a nivell local, han estat lluitant contra les institucions per a destapar aquesta situació. Una lluita incansable que veia els seus fruits el passat mes d'agost quan el Govern de Pedro Sánchez es comprometia a fer públic el registre. No obstant això, passa el temps, i segueix sense saber-se res.

A què es deu? La diputada Rosa Albert (EUPV) ho té clar: "No s'ha publicat, entre altres coses, per l'opacitat amb la qual s'ha actuat sempre pel que fa a aquestes qüestions. Ha sigut molt difícil per als grups polítics obtenir dades que són públiques, com les exempcions als impostos municipals, com l'IBI, i pel que fa a açò l'opacitat és major perquè es tracta d'un escàndol absolut on s'ha concedit de forma absolutament il·legal, durant uns anys, i alegal durant uns altres, privilegis que no tenen la resta de ciutadans i ciutadanes".

Per aquest motiu, considera fonamental el treball d'aquestes associacions, i de la plataforma "Recuperando" perquè "porten anys denunciant aquesta situació, denunciant aquests privilegis. Han aconseguit obtenir informació enfrontant-se a institucions que li l'han negat, i crec que cal reconéixer-los la capacitat de destapar aquesta situació, i fer-ho de forma rigorosa, amb dades que són absolutament escandalosos".

Paco Mateu de València Laica conta, a València Extra, que "en la nostra ciutat, la plataforma 'Recuperando' es va constituir el passat 29 d'octubre, i el seu primer objectiu és aconseguir la llista amb els immobles immatriculats per a demanar que tornen a ser de domini públic. Es calcula que, a la Comunitat Valenciana, existeixen al voltant de 3.000 immobles immatriculats per l'Església. Es tracta d'un escàndol que, sovint, ha sigut un negoci redó per a l'Església, ja que han arribat a vendre propietats que no els han constat res".

"Açò no és contra l'Església, ni contra la religió"

"Escandalosa" és la paraula que més es repeteix quan es tracta de "denunciar" aquesta situació. Així, Llum Quiñonero, diputada de Podem, explica, a València Extra, que estem davant "un escàndol de proporcions descomunals. L'Església és propietària de la major immobiliària de l'Estat Espanyol. És necessari que es publique la llista de registre, que va prometre Sánchez, per a saber quants edificis s'immatricularen sense demostrar la seua propietat. Açò no és contra l'Església, ni contra la religió, sinó de l'ús que s'està donant d'uns edificis que són públics, de la ciutadania".

Així i tot, les associacions veuen insuficient la llista de registres, ja que partirà des de 1998, quan aquesta opacitat en les inmatriculacions es porta realitzant des de 1946. Això sí, seria un pas més en la lluita per destapar aquests "registres fraudulents". Des de Podem ja han informat que presentaran una bateria de mocions als Ajuntaments per a recaptar informació i advocar per "la devolució del patrimoni". En aquest sentit, Llum Quiñero posa d'exemple a la Catedral de Lisboa que "és propietat de l'Estat, no de l'Església. Tenim dades que les immatriculacions sense demostrar la titularitat afectaria uns 60.000 edificis aproximadament. Part del patrimoni de la ciutadania ha passat a les mans de l'Església, en un Estat aconfessional, i és necessari que es retorne a la ciutadania. La Catedral de València, la d'Alacant, la Cartoixa, però també edificis que no són de culte han sigut immatriculats sense demostrar absolutament res".

"Cap ciutadà pot anar al registre de la propietat i inscriure un immoble sense justificar la seua titularitat"

Una reivindicació, que es retorne el patrimoni a les Administracions, que també comparteix Rosa Albert: "Cap ciutadà pot anar al registre de la propietat i inscriure un immoble sense justificar la seua propietat i, des de fa 80 anys, des de 1946, l'Església està actuant d'aquesta manera, primer, sense cap tipus de cobertura legal amb el consentiment dels governs de torn i, a partir de la reforma de la llei hipotecària d'Aznar, amb la llei en la mà. Per això, s'ha de fer un procés de retroactivitat i retornar a la ciutadania i a les administracions tots els immobles que s'han registrat de forma fraudulenta".

Arxivat a:

Destacats