L'edat augmenta el risc de desenvolupar anticossos erronis i patir COVID-19 greu

Un estudi internacional amb participació del CSIC revela que la probabilitat de desenvolupar anticossos erronis o 'autoanticossos' que ataquen al mateix sistema immunitari augmenta amb l'edat i constitueix un factor de risc per a desenvolupar COVID-19 greu.El treball, publicat en 'Science Immunology', determina que el 20% de pacients de més de 80 anys amb COVID-19 greu desenvolupen anticossos contra l'interferó de tipus I, un grup de 17 proteïnes crucials per a la protecció de les cèl·lules contra el SARS-CoV-2, la qual cosa provoca que el sistema immunitari d'aquests malalts més vulnerables tinga menys capacitat de defensa enfront de la infecció.Els resultats podrien permetre que s'identifique a les persones amb el risc de patir una infecció greu i el desenvolupament de tractaments personalitzats, explica el Consell Superior d'Investigacions Científiques.En treballs anteriors, publicats en la revista 'Science' en 2020 pel mateix grup del consorci internacional COVID Human Genetic Effort, van observar que existeix un 10% de pacients afectats de COVID-19 greu que tenen 'autoanticossos' neutralitzadors capaços d'anul·lar la funció de l'interferó i dificultar la defensa de l'organisme en cas d'infecció.El nou estudi reforça aquesta troballa i l'amplia, ja que mostra una major freqüència d''autoanticossos' en persones d'edat avançada i aporta evidències que ja existien abans de la infecció. "En persones que no han patit COVID-19 s'observa el mateix patró; és a dir, major freqüència de persones amb 'autoanticossos' en els grups de major edat", explica Jordi Pérez-Tur, investigador de l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC) i un dels autors al costat d'Anna Planas, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC).Amb l'edat s'incrementa el nombre d'anticossos 'erronis' que bloquegen la resposta immune mitjançada per la via de l'interferó de tipus I, per la qual cosa aquests pacients no poden fer front a la infecció per SARS-CoV-2. De fet, apunta l'especialista, tindre aquests 'autoanticossos' podria ser un indicador de mal pronòstic enfront de la COVID.

MAJOR SUSCEPTIBILITAT DELS HOMES A la COVID-19 GREU

Aquest treball se suma a un altre també publicat en 'Science Immunology' en el qual el mateix equip va trobar variacions genètiques en un altre gen relacionat amb l'interferó, el TLR7, que podria contribuir a explicar la major susceptibilitat dels homes a la COVID-19 greu.TLR7 és una molècula que també està implicada en la via de la immunitat innata per la qual s'indueix l'expressió d'interferó en presència de molècules d'ARN víric. Es dona la circumstància que TLR7 es localitza en el cromosoma X, del qual els homes disposen d'una sola còpia.Per tant, "atés que les dones disposen de dues còpies del gen, i que les variants trobades són molt poc freqüents --aclareix Pérez-Rut--, si una dona té una còpia correcta i una altra incorrecta podrà produir proteïna que funcione adequadament i tindrà una millor resposta enfront de la infecció".En una població de 1.202 homes, el treball identifica la presència de variants genètiques rares que condueixen a una deficiència funcional de TLR7. Aquestes variants es van trobar en l'1,8% de pacients menors de 60 anys amb COVID-19 greu, però no en cap de les 331 persones estudiades infectades per SARS-CoV-2 que eren asimptomàtiques o presentaven símptomes molt lleus.Aquests resultats se sumen a uns altres que mostren la importància "crítica" de la integritat de la resposta de l'interferó de tipus-I per a fer front a la infecció per SARS-CoV-2 i obri la via al desenvolupament de teràpies dirigides a l'eliminació d'aquests autoanticossos o de tractaments amb interferó tipus-I específics contra la malaltia.A més del IIBB-CSIC i l'IBV-CSIC, participen en aquest projecte l'Hospital Clínic/IDIBAPS i el Sant Pau de Barcelona. El treball s'emmarca en el projecte INMUNGEN-CoV2 del CSIC, finançat per donacions, amb l'objectiu d'identificar el risc individual a desenvolupar formes greus de COVID-19, descobrint les molècules implicades en ella i, a partir d'eixes troballes, potencials tractaments.