Ismael Sáez és el secretari general de la Unió General de Treballadors del País Valencià (UGT-PV), un dels dos sindicats majoritaris que han convocat la manifestació del 18N aquest dissabte per la situació d'infrafinançament que la Comunitat pateix i per a demanar una millora del sistema de finançament autonòmic. Ens rep en el seu despatx per a parlar de la situació entorn a aquesta convocatòria.
Quina opinió li mereix que el Partit Popular no vaja a assistir a la manifestació?
És una llàstima. Nosaltres no tenim cap interès en generar polèmica amb el Partit Popular i menys amb els seus votants, als quals tenim el màxim respecte. El que sí que farem és intentar persuadir-los de la idea certa que no acaben de creure's que açò no va contra ningú i molt menys contra el PP. Açò es planteja com una reivindicació justa de la Comunitat Valenciana per a adquirir els nivells de finançament i inversió que li corresponen, perquè, en cas contrari, tenim dificultats i la igualtat d'oportunitats per als valencians i valencianes deixa de ser una realitat.
I amb què intenció creu que duu a terme aquesta estratègia? Per què creu que no assistirà?
Doncs no ho sé. Jo imagine que al final açò és complicat perquè els partits de caràcter estatal, i ací no està solament el Partit Popular, a voltes reben instruccions de les seues direccions a Madrid i manquen de l'autonomia per a prendre decisions pròpies, potser com els agradaria. Però açò és una opinió personal que potser no es correspon amb la realitat. Sospite que podria anar per ací.
Sobre la reunió de Bonig amb Montoro, què li sembla que s'haja produït?
A nosaltres tot el que vaja en la direcció d'intentar resoldre els problemes dels valencians en tema de finançament i de les inversions ens sembla bé, però el que és evident és que açò no ho pot resoldre solament Bonig, perquè entre altres coses tampoc ho pot resoldre solament Montoro. A Montoro i al Partit Popular el que li correspon és prendre la iniciativa perquè aqueix nou sistema de finançament es pose en marxa i els treballs pendents s'inicien i siguem capaços d'arribar a un acord. Però la decisió final no és exclusiva del Partit Popular, i jo ací coincidisc amb Isabel Bonig: açò afecta a tots els partits amb representació en les Corts generals. Per tant: al PP, al PSOE, a Compromís, etcètera. A tots.
Després d'aquesta reunió, s'ha fet públic que el Govern aprovarà un nou FLA per a la Comunitat de 185 milions. Açò avança en el sentit que s'esperava?
L'expectativa d'eixa entrevista desgraciadament produeix un amarg resultat. La solució dels problemes de la Comunitat no és el FLA, perquè el FLA és un préstec. Per tant, cal pagar-lo i a més cal pagar els interessos corresponents. La Comunitat Valenciana necessita el FLA? Evidentment. Mentre no resolga els problemes de finançament, ho seguirà necessitant. Però no és per això per al que estem ni per al que signem un manifest que també va signar el PP i Isabel Bonig. Perquè ells mateixos reconeixen, com no pot ser d'una altra manera, que eixe problema existeix, que eixe tracte injust de la Comunitat Valenciana és una realitat, i com els altres partits, defensen que açò ha de tenir una solució. Però això, evidentment, no és la solució.
Respecte a la manifestació del 18N, també acudirà la CUP amb un altre lema, referent a la independència. Quina opinió li mereix?
La CUP no assistirà a la manifestació que hem convocat. La CUP fa la seua pròpia manifestació amb el seu propi lema. Aprofita que hi ha una manifestació convocada per UGT i Comissions Obreres i s'introdueix de manera, al meu judici, artera, tramposa i indesitjada en una manifestació amb un lema molt diferent del que ells traslladen. No són benvinguts a aquesta manifestació.
Tot açò ocorre quan el Consell de Política Fiscal i Financera està treballant ja en un nou sistema de finançament. Creu que la concentració pot influir o que no tindrà repercussió?
Nosaltres la fem amb la sana intenció que influïsca en favor dels interessos que es discutiran en eixe Consell de Política Fiscal i Financera. No com una posició de força, però sí com una manifestació que aquesta situació que pateix la Comunitat no és solament un ensomni dels representants polítics, socials i econòmics, sinó que és una preocupació profunda del poble valencià, que ha pres consciència de la situació i reivindica en els carrers un tracte just.
Per a UGT, quines haurien de ser les prioritats si eixe millor finançament acaba arribant?
Nosaltres tenim una preocupació bàsica: necessitem una indústria i uns serveis potents amb un alt valor afegit, competir en un pla d'igualtat amb la resta de les Comunitats Autònomes. Perquè solament d'eixa manera serem capaços de generar llocs de treball estables, amb drets, d'alt valor afegit i, per tant, bons salaris i futures bones pensions. Sempre hem cregut que l'Estat de benestar, que se sosté bàsicament amb el pressupost de les Comunitats Autònomes, ha d'enfortir-se. Els recursos han d'anar als serveis essencials i bàsics per a millorar la seua qualitat, i per a fer potent el sistema econòmic valencià en eixe canvi de model productiu imprescindible, si volem realment fer un salt de qualitat en l'ocupació i en els salaris.
Quins punts creus que haurien d'enfortir-se en eixe nou sistema de finançament autonòmic?
En el document que van preparar els experts de la Comunitat, es destaca el punt de vista del que es percep per cada ciutadà, és a dir, del pes poblacional. És sensiblement inferior a la mitjana. Hem de situar-nos, almenys, en la mitjana. És una proposta al meu judici excessivament modesta. Perquè si som una Comunitat pobra, allò que hem de fer és rebre la solidaritat dels altres. Al meu judici per a acostar-nos a l'espai que ens correspon, necessitaríem més recursos encara. És a dir, hauríem d'estar en el quadrant de les Comunitats Autònomes pobres que reben la solidaritat, i no a l'inrevés. Perquè som l'únic i insòlit cas d'una Comunitat Autònoma pobra que en lloc de rebre solidaritat, la practica amb el que no té.
Per a acabar, creu que el poble valencià té consciència que la Comunitat és pobra?
Crec que no l'ha tingut suficientment, que eixa veritat no ha arribat fins a les últimes oïdes. Eixe és el primer problema que enfronta aquesta urgència de la Comunitat. Que tenim la percepció, no solament els valencians, que ja és cridaner, sinó el conjunt de l'Estat espanyol, que la Comunitat és rica. I açò és una cosa que ve des de la Segona República quan València és rereguarda. On es passava fam no era precisament ací, llavors s'encunya la idea del "Llevant feliç". I açò és una imatge que persisteix en la ment de quasi la majoria dels ciutadans espanyols, però la realitat és que no és així. I no ha sigut així, no des que va arribar l'Estat de les Autonomies en la Transició, ja ho era abans. I açò cal atribuir-ho a una invisibilitat de les necessitats dels valencians.