Un bacteri sense cura coneguda fa anys que va arrasant cultius a la Comunitat Valenciana. La Xylella fastijosa, un dels patògens vegetals més temuts d'Europa, ha obligat a arrancar i destruir plantacions senceres, deixant al seu pas camps erms on abans creixien ametlers, fruiters de pinyol i altres espècies. Ara, la Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca fa un pas concret per a ajudar els agricultors a alçar el cap: destina 321.964,63 euros en ajudes directes per a la replantació de parcel·les fructícoles afectades en la zona demarcada del bacteri.
Una plaga sense remei que obliga a començar de zero
Per a entendre la magnitud del problema, convé saber què és exactament el que combat esta convocatòria d'ajudes. La Xylella fastijosa afecta aproximadament 600 espècies vegetals i pot provocar danys importants en diversos cultius llenyosos com l'olivera, la vinya, els cítrics, els fruiters de pinyol i l'ametler. No existix un remei o cura eficaç per a combatre-la: els tractaments amb antibiòtics podrien controlar el bacteri, però no estan autoritzats a Europa per les seues perilloses repercussions.
El juny de 2017 es va detectar el primer focus a la Comunitat Valenciana, en plantacions abandonades d'ametlers, i des d'aleshores la malaltia s'ha estés a nombrosos municipis de la província d'Alacant. Fins al juliol de 2025, a la Comunitat Valenciana s'ha detectat únicament la subespècie múltiplex i el grup genètic 6 del bacteri, majoritàriament en ametler, encara que també en altres espècies vegetals. S'estima que unes 3.000 hectàrees afectades a Alacant i la Comunitat Valenciana han sigut erradicades durant els últims anys, causant danys de diversos milions d'euros en les produccions agràries.
Què finança l'ajuda i qui pot demanar-la
L'objectiu de la convocatòria és clar: subvencionar la replantació amb espècies no sensibles a la subespècie múltiplex, o bé amb varietats sensibles que figuren en el llistat oficial aprovat. És a dir, no es tracta de tornar a plantar el mateix i esperar que el bacteri no regresse, sinó d'apostar per vegetals que puguen resistir o conviure amb la presència del patogen en el sòl.
Les parcel·les que poden acollir-se a estes ajudes són aquelles la superfície de les quals —totalment o parcialment— es trobe dins de la zona infectada de la zona demarcada, així com aquelles que el cultiu haja sigut destruït a conseqüència de les mesures fitosanitàries d'erradicació i control que establix el Reglament d'Execució (UE) 2020/1201 de la Comissió, de 14 d'agost de 2020. En la pràctica, açò cobrix molts agricultors que es van veure obligats a arrancar els seus arbres per mandat legal, sense haver pogut triar.
Les operacions subvencionables inclouen la implantació de cultius, tant per compte propi com alié, i també les operacions complementàries d'instal·lació de reg. En el cas concret del cultiu de vinya, l'ajuda cobrix a més la instal·lació de l'espatlera, el sistema de guiat i suport de la planta.
Fins al 100% de la inversió coberta, amb un límit per empresa
El percentatge d'ajuda podrà arribar al 100% de la inversió subvencionable inclosa en la sol·licitud, la qual cosa convertix esta convocatòria en una oportunitat especialment rellevant per als xicotets i mitjans agricultors que d'una altra manera no podrien assumir el cost de començar des de zero. No obstant això, existix un límit: l'import total de les ajudes concedides a una única empresa no podrà superar els 50.000 euros durant un període de tres anys consecutius.
La convocatòria ha sigut publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), on els interessats poden consultar tots els requisits, terminis i condicions necessaris per a presentar la seua sol·licitud. Per a una regió la identitat agrícola de la qual està estretament lligada al paisatge dels seus horts i fruiters, esta línia de finançament no és només una mesura tècnica: és també un reconeixement per recuperar el camp valencià després del pas de la Xylella fastijosa exigix inversió pública sostinguda, i no només normes d'erradicació.