Una investigadora valenciana guanya el premi Bernat Capó per reconstruir com la televisió va transformar la vida quotidiana en els pobles de València

Tatiana Hidalgo s'alça amb el guardó de L'ETNO en la seua 27a edició amb una crònica etnogràfica sobre la irrupció de la televisió en la cultura popular valenciana.

Guardar

be58f898a0fb91cd2b0f37c8ca1ce94f
be58f898a0fb91cd2b0f37c8ca1ce94f
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Hi hagué un temps que veure la televisió no era un acte solitari. Era un esdeveniment col·lectiu, quasi ritual: els veïns s'amuntegaven en la sala d'algú que tenia aparell, els xiquets s'asseien en terra davant de la pantalla, i els bars i teleclubs es convertien en punts de reunió per a generacions senceres. Este temps, este canvi social silenciós però profund, és precisament el que ha rescatat de l'oblit Tatiana Hidalgo Marí, que el passat divendres va rebre el Premi Bernat Capó d'Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana 2026, concedit per L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València.

La cerimònia d'entrega va tindre lloc al Castell d'Alaquàs i va comptar amb la presència del diputat de Cultura, Paco Teruel; la regidora de Cultura i Patrimoni d'Alaquàs, Marta Murciano; el director de Gestió Cultural Oberta als Municipis de la Diputació, Ricardo Roca, que va exercir també com a secretari del jurat; el responsable d'Exposicions i Difusió de L'ETNO, Francesc Cabañés; la directora d'Edicions del Bullent, Núria Sendra; el president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud, Josep Maria Tarazona; i membres del jurat i participants del certamen.

Una crònica de quan la televisió era un moble i una revolució

El treball premiat porta per títol Televisió a la valenciana. Una crònica etnogràfica de la vida quotidiana al voltant de la televisió, i és, en essència, una arqueologia de la memòria col·lectiva. A través de testimonis orals, documents històrics, hemeroteques i investigacions acadèmiques, Hidalgo reconstrueix com diverses generacions de valencians van viure l'arribada d'eixe objecte estrany —amb antena, pantalla grisa i moble de fusta— que va acabar ocupant el centre del saló i, amb ell, el centre de la vida domèstica.

La investigació no es queda en l'anecdotari nostàlgic. Analitza com la televisió va transformar profundament les relacions familiars, les formes de compartir l'oci i l'organització del temps quotidià, des dels primers aparells compartits a casa dels veïns fins a les antenes que van començar a florir en els terrats dels pobles valencians. El relat porta també al naixement de la televisió autonòmica i a com eixe mitjà va trobar la seua pròpia identitat en el context cultural valencià.

Més que una història convencional de la xicoteta pantalla, el llibre proposa una reflexió de fons: com una tecnologia es convertix en cultura, i com un artefacte arriba a integrar-se en la intimitat de les cases i en la memòria compartida de tota una societat.

Qui és Tatiana Hidalgo

Tatiana Hidalgo Marí va nàixer en Almoines, en la comarca de la Safor, en 1985. És doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat i professora en la Universitat d'Alacant, on dirigix l'observatori d'investigació Teletropías, dedicat a l'anàlisi del discurs televisiu. També forma part de la xarxa internacional OBITEL, que agrupa investigadors de tot el món entorn de l'estudi de les indústries audiovisuals.

La seua trajectòria combina el rigor acadèmic amb una mirada sensible a la cultura popular. Ha desenvolupat el projecte Alacant en la pequeña pantalla, un estudi sobre el patrimoni audiovisual i la representació territorial de la província en la televisió pública valenciana entre 1989 i 2025, reconegut per l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. Però Hidalgo no és només investigadora: en 2022 va guanyar el premi València Nova de Poesia en valencià amb el seu primer poemari, Mise en abyme, publicat per Edicions Bromera, i este mateix any ha sigut guardonada amb el XIII Premi Literari Vila de Tous pel poemari El cicle de les papallones. Una combinació de ciència i poesia que, en el seu cas, resulta perfectament coherent.

Un premi amb més de dos dècades d'història

El guardó porta el nom de Bernat Capó en honor al periodista, escriptor i pensador valencià, i va nàixer en 1999 amb l'objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l'estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial. Esta edició és la número 27, la qual cosa convertix el Bernat Capó en un dels reconeixements més longeus i consolidats del panorama cultural valencià.

El premi està dotat amb 6.000 euros i inclou la publicació de l'obra per Edicions del Bullent i l'entrega d'una escultura de l'artista valencià Artur Heras. En l'edició anterior, L'ETNO va distingir Gent de carro, de Francisco Llopis Ivars, una investigació sobre la cultura del cavall agrícola valencià.

Que en 2026 el premi haja recaigut en una crònica sobre la televisió diu molt sobre l'amplitud de mires del certamen: la cultura popular no és només la tradició més antiga, sinó també la memòria més recent, eixa que encara batega en els qui recorden la primera vegada que van veure una pantalla encesa en el saló d'un veí. Recuperar eixa història és, també, una forma de preservar qui som.