València obri el teló a les seues residències artístiques: sis creadors mostren en La Mutant les seues investigacions sobre memòria, vivenda, poder i apocalipsi

La Mutant acull la primera Jornada de Residències de Creació Artística de l'Ajuntament de València amb sis projectes i una taula de debat sobre l'acompanyament institucional.

 - Actualitzat a 16/11/2026 16:13

Guardar

Jornada de Residències de Creació Artística
Jornada de Residències de Creació Artística
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

La Mutant, el centre municipal d'arts vives de l'Ajuntament de València, celebra este dimarts la primera edició de la Jornada de Residències de Creació Artística, una trobada professional que dona visibilitat pública a sis projectes en procés i obri el debat sobre com les institucions poden acompanyar millor la creació contemporània. És la primera vegada que el programa d'ajudes a residències del consistori valencià es traduïx en un acte d'estes característiques.

La Mutant és l'espai públic de l'Ajuntament de València dedicat a les arts vives i les pràctiques escèniques contemporànies. Afavorix el desenvolupament de projectes de creació i investigació, oferint el temps, els recursos i el context necessaris per a l'experimentació artística, i impulsa residències, programes d'investigació i altres iniciatives que amplien els processos de creació i fomenten el pensament crític. En eixe marc, la jornada d'este dimarts no és una estrena a l'ús: no hi haurà obres acabades ni butaques per a aplaudir el resultat final. El que es mostrarà són processos vius, investigacions a mig camí, preguntes sense resposta encara.

Sis mirades, sis mons

El nucli de la jornada el formen les presentacions dels sis creadors i creadores seleccionats enguany pel programa municipal de residències. Les seues propostes abasten territoris molt distints —la memòria corporal, el dret d'autor, l'habitatge, el gènere, la història o la fi del món— però compartixen una mateixa voluntat: buscar en l'art respostes que la vida quotidiana no oferix.

La coreògrafa Irene de la Rosa obri el programa amb 'Quant dura un record?', una investigació sobre la relació entre el cos, la memòria i les danses tradicionals valencianes enteses com a patrimoni viu que es transmet entre generacions. Una pregunta tan senzilla com el mateix títol —quant dura un record?— tanca tot un tractat sobre la identitat cultural.

El seguix Javier Hedrosa, qui en 'Pràctiques coreogràfiques des de l'apropiació i la còpia' posa damunt la taula una contradicció històrica de la dansa: la seua transmissió sempre ha depés de la còpia i la repetició, i tanmateix la propietat intel·lectual moderna tracta d'encorsetar eixe flux natural. Una provocació necessària en temps que el debat sobre els drets d'autor afecta també la intel·ligència artificial i la cultura digital.

Merce Tienda, per la seua part, proposa en 'HIDE' un viatge simbòlic cap a la introspecció personal enfront d'un món que espenta a mostrar únicament fortaleses i certeses. En l'extrem oposat del to, Guillermo Llorens i Mariana Sofia Valero aterren amb 'Gestotopias' en un dels problemes més urgents de l'Espanya contemporània: la crisi de l'habitatge i la pèrdua d'horitzons de futur, abordats a través de la dansa documental i els imaginaris urbans.

Potser un dels projectes més carregats d'història siga el d'Inka Romaní. Amb 'SF: pràctiques d'inscripció entre cos i imatge', la ballarina i coreògrafa explora els arxius de la Sección Femenina —l'organisme femení de Falange Española que va operar entre 1934 i 1977— en diàleg amb el cos, els materials tèxtils i el document audiovisual.

"A través de l'educació física, la gimnàstica, la dansa i l'artesania, esta institució va adoctrinar la vida de les dones i va imposar un model de feminitat basat en la submissió i el servici" - Inka Romaní, ballarina i coreògrafa resident a La Mutant.

Tanca el bloc de presentacions Tomás Verdú amb 'KARAOKE KANALLA', un dispositiu escènic on el públic forma part activa d'un apocalipsi que es va postergant. Comèdia, ritual col·lectiu i crítica social, tot alhora.

El debat que importa: com acompanya una institució un artista?

Després de les mostres, la jornada reserva espai per a una conversa que va més enllà dels projectes presentats. La taula de diàleg, titulada 'Investigació artística, processos de creació i acompanyament', reunirà professionals d'espais de creació de tota Espanya —i de l'Argentina— per a reflexionar sobre una cosa que poques vegades es discutix en públic: què significa realment donar suport a un artista des d'una institució.

Participaran Marion Betriu (Festival TNT de Terrassa), Mikolaj Bielski (Réplika Teatro, Madrid), Cristina Alonso Martín (L'Artesà de Barcelona i Australia de Buenos Aires), Guillermo Arazo (Espai LaGranja, València), Alex Guerra (Hort Art, Faura) i Ane Rodríguez (Arte por venir / Fundación Daniel y Nina Carasso). Un panell ampli, geogràficament divers, que reflectix fins a quin punt el debat sobre les residències artístiques transcendix les fronteres de qualsevol ciutat.

"Ens interessa especialment abordar el valor dels processos oberts, la incertesa i l'experimentació més enllà de la producció de resultats, així com les relacions que es generen entre artistes, institucions i territoris" - Tatiana Clavel, directora del centre municipal d'arts vives La Mutant.

La jornada està dirigida a artistes, programadors, professionals de les arts escèniques i agents culturals, encara que el seu esperit és obert: les jornades de presentació de les residències municipals estan concebudes com un espai públic per a compartir processos en curs, obrir converses entre artistes i públics i fer visible el treball d'investigació, prova i experimentació que sosté la creació contemporània. Perquè a vegades el més valuós d'un procés creatiu no és el resultat final, sinó tot el que ocorre abans que les llums s'encenguen.