Hi ha barris que durant dècades acumulen oblit en silenci: façanes desconxades, carrers estrets sense eixida i edificis que es rendixen davant el pas del temps. El Poble Nou d'Ontinyent ha sigut un d'ells. Però alguna cosa està canviant. La Diputació de València ha aprovat una inversió de 700.000 euros per a continuar la rehabilitació d'este barri històric, una injecció que se suma als 415.000 euros ja destinats en 2025 i que junts dibuixen la transformació més ambiciosa que ha viscut el centre històric de la capital de la Vall d'Albaida en molts anys.
El barri de Poble Nou forma part del nucli antic d'Ontinyent, una trama densa de carrerons, convents, esglésies i cases senyorials que guarda segles d'història entre els seus murs. Les obres municipals que estan tenint lloc entorn del Raval de Sant Miquel han arribat inclús a traure a la llum dos antics arcs amb possible origen medieval, una troballa que il·lustra fins a quin punt el subsol d'este barri encara té molt a contar. Restaurar Poble Nou no és només una qüestió urbanística: és, també, un exercici de memòria col·lectiva.
Un pla que creix capa a capa
L'aposta de l'Ajuntament d'Ontinyent per regenerar el seu centre històric no és nova ni improvisada. El consistori porta anys executant projectes de recuperació de patrimoni, instal·lant infraestructures com la fibra òptica a la part alta del barri de la Vila i reurbanitzant carrers amb criteris moderns. Només en la restauració i posada en valor de la Muralla Nord ja s'han invertit 2,5 milions d'euros, una xifra que reflectix l'escala del compromís municipal. El resultat tangible de tant d'esforç és que cada vegada més particulars compren vivendes al nucli històric per a restaurar-les i habitar-les, tornant vida a racons que pareixien destinats a l'abandó.
Els 415.000 euros rebuts de la Diputació en 2025 permeteren ja fer els primers passos: amb eixe finançament s'expropiaren algunes vivendes del barri per a crear espais oberts i places públiques, l'embrió del que ara es pretén consolidar i ampliar. La nova partida de 700.000 euros aprovada en el ple d'abril de la Diputació va més lluny i apunta directament a la humanització del barri: més verd, més llum, més vida al carrer.
"És una aportació molt important perquè s'emmarca en el projecte de regeneració del centre històric d'Ontinyent" - Natàlia Enguix, vicepresidenta i responsable provincial de Cooperació de la Diputació de València
Places on abans hi havia murs
El projecte dissenyat per l'Ajuntament d'Ontinyent busca connectar el carrer Maians amb punts neuràlgics del barri Raval-Poble Nou, com el mercat municipal i la plaça Sant Domingo. L'eix vertebrador serà el carrer Teixidors, en la reurbanització de la qual es contemplen noves places formades en la confluència dels carrers Cantalar de Sant Vicent i Cantalar de Sant Carles. Espais que hui a penes existixen en el mapa, però que demà podrien convertir-se en el cor de la vida quotidiana del barri.
La concepció d'estos nous espais no és arbitrària. L'actuació respon a la voluntat de l'Ajuntament de treballar simultàniament en tres línies fonamentals: la seguretat de les persones, la recuperació del patrimoni i la regeneració urbana del centre històric. Així ho ha explicat el regidor d'Urbanisme, Óscar Borrell, qui subratlla que la clau del projecte és "la regeneració i la resiliència urbana", amb un disseny versàtil que integra els desnivells propis del terreny, i que prioritza els espais de convivència: zones verdes, places accessibles i millors servicis per a la ciutadania.
La qualitat dels materials també forma part de l'equació. Borrell detalla que s'utilitzaran materials que repliquen actuacions anteriors en el centre històric, garantint així una imatge coherent i acollidora, amb bancs, fonts i papereres. A més, els habitatges rehabilitats de l'entorn podran comptar amb aparcament, la qual cosa contribuirà a descongestionar l'estacionament en la zona.
Urbanisme amb mirada de gènere
Hi ha un aspecte d'este projecte que va més enllà de l'estètic o el funcional i que mereix ser subratllat: el seu enfocament de gènere. La vicepresidenta Natàlia Enguix destaca que l'actuació projectada per Ontinyent "és un clar exemple d'urbanisme amb perspectiva de gènere, amb un disseny que evita espais ocults i promou la capacitat de vore i ser vist". No és un detall menor. Els estudis sobre percepció de seguretat en l'espai públic han assenyalat repetidament que la visibilitat i l'obertura dels entorns urbans són factors clau perquè totes les persones, i especialment les dones, se senten segures en transitar-hi.
En eixa mateixa línia, el projecte contempla la màxima accessibilitat en l'ús de carrers i places: eliminació del disseny abancalat actual, circulació en plataforma única, voreres aptes per a cadires de rodes i carrets infantils, i mobiliari urbà accessible. Menuts canvis que, sumats, transformen radicalment l'experiència de viure o passejar per un barri històric que, durant massa de temps, ha sigut més incòmode que acollidor.
Un barri per a quedar-se
Dinamitzar la vida veïnal és, en última instància, l'objectiu que vertebra tota la resta. Les noves places estan pensades per a admetre distints usos a distintes hores del dia, fomentant la presència de gent diversa en l'espai públic. Eixa mescla d'usos i usuaris és, precisament, el que convertix una plaça en un lloc viu en lloc d'un espai buit amb llambordes. La zona forma part d'una àrea declarada com de Regeneració i Renovació Urbana, que inclou part dels barris de La Vila i Poble Nou, la qual cosa obri la porta a continuar atraient finançament de distintes administracions per a completar el puzle.
La inversió acumulada en Poble Nou, que ja supera el milió d'euros entre les dos últimes aportacions provincials, és una aposta clara per demostrar que els centres històrics no tenen per què ser museus a l'aire lliure ni barris-problema. Poden ser, amb voluntat política i recursos suficients, exactament el contrari: el lloc més interessant de la ciutat per a viure.