Els carrers de Bèlgida s'ompliren este diumenge, 9 d'agost, de música, color i pólvora amb la celebració de la seua tradicional Entrada de Moros i Cristians. Entre el públic que presencià la desfilada de comparses estava Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València, acompanyada d'alcaldes i alcaldesses de distints municipis de la Vall d'Albaida. No era una visita protocol·lària qualsevol: era, també, un missatge polític sobre el lloc que estes festes ocupen en l'agenda institucional provincial.
Una tradició amb arrels històriques i un futur que es finança
Els Moros i Cristians són molt més que un espectacle visual. Són una festa fortament arrelada a la història, i en el cas concret de la Comunitat Valenciana poden entendre's com una imitació simbòlica de la guerra, una rememoració de la major conquesta d'estes terres. Quan Jaume I conquerí les terres de València fa aproximadament 800 anys, la seua victòria portà una nova llengua i una nova religió que perduren fins hui. Segles després, eixa memòria col·lectiva seguix viva en els carrers de desenes de municipis valencians cada estiu, i la Vall d'Albaida és un dels seus territoris més representatius.
L'Entrada de Moros i Cristians és un dels moments culminants d'estes festivitats: els carrers s'omplien de música, color, trages espectaculars i carrosses. En Bèlgida, eixe moment reuní este cap de setmana les diferents comparses del municipi i representants de la comarca, convertint l'acte en una cosa més que una festa local.
Tres anys d'ajudes i un objectiu clar: equiparar les comparses a les Falles
La presència d'Enguix no fou improvisada. La vicepresidenta arribà a Bèlgida amb un missatge concret davall el braç: la Diputació porta tres anys consecutius aprovant ajudes econòmiques destinades específicament a les comparses de Moros i Cristians, amb l'ambició declarada d'igualar el seu suport institucional a què històricament han rebut les Falles. Una comparació que, en la Comunitat Valenciana, no és menor: les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat i compten amb un ecosistema de finançament públic consolidat des de fa dècades.
"Per tercer any consecutiu s'han aprovat ajudes a les comparses de Moros i Cristians perquè el nostre objectiu és equiparar-les a les de les Falles" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València.
L'equiparació que planteja Enguix no és només econòmica, sinó també simbòlica. Implica reconéixer que els Moros i Cristians tenen un pes cultural i social comparable al d'altres expressions festives que ja gaudixen de major visibilitat i recursos. En una comarca com la Vall d'Albaida, on esta celebració vertebra la identitat local de nombrosos pobles, el gest institucional té una lectura clara.
Impacte econòmic i social: l'argument que sosté la inversió
Més enllà del simbolisme, Enguix també va apel·lar a raons pràctiques per a justificar el compromís de la institució. Les festes de Moros i Cristians generen un impacte econòmic i social que la Diputació considera "destacable", i eixe és l'argument central dona suport a la continuïtat de les ajudes.
"Demostrem el nostre suport amb la presència a este tipus d'actes i amb l'ajuda econòmica, fonamental perquè cada vegada hi haja més comparses, i la festa continue creixent i enfortint-se" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València.
La lògica és senzilla però efectiva: sense finançament, les comparses no poden sufragar els costos dels trages, la música, la pólvora ni la logística que requerixen estes desfilades. I sense comparses, no hi ha festa. La inversió provincial actua, en eixe sentit, com una assegurança de vida per a una tradició que, encara que arrelada, no està exempta de les pressions econòmiques que afecten qualsevol manifestació cultural popular. Que la Diputació haja renovat eixe compromís tres anys seguits suggerix que l'aposta no és flor d'un dia, sinó una línia de treball que aspira a consolidar-se —i que Bèlgida, amb els seus carrers plens de comparses este diumenge, és el millor argument per a defendre-la.