Quin futur l'espera al passat? Eixa és la pregunta que planta cara als visitants del jaciment ibèric de La Bastida de les Alcusses este cap de setmana. Els pròxims 19 i 20 de setembre, l'enclavament arqueològic de Moixent celebra la XIX edició de les seues Jornades de Portes Obertes amb una proposta que va més enllà de l'arqueologia convencional: una visita dramatitzada en la qual personatges d'època ibèrica i contemporanis compartixen escenari, temps i preguntes.
Un recorregut on el segle IV a.C. i el present es creuen
Baix el lema 'Quin futur per al passat' ('Quin futur per al passat'), les jornades plantegen un recorregut guiat en el qual la història no es limita a explicar-se, sinó que es representa i es qüestiona. La convivència de personatges de distintes èpoques en el mateix espai pretén que el públic no sols entenga com es vivia en este poblat fa més de dos mil anys, sinó que reflexione sobre el que significa conservar eixe llegat hui. La conservació, la investigació, la divulgació i la gestió de jaciments arqueològics són els eixos temàtics que vertebren les dramatitzacions.
No és un plantejament menor. La Bastida de les Alcusses va ser en el segle IV a.C. una ciutat emmurallada situada en la part alta d'un dels promontoris de la Serra Grossa, en un paratge de gran valor mediambiental i paisatgístic. Ubicada en l'extrem sud-oest de la Serra Grossa, gaudia d'una posició estratègica en la part nord de la Contestània ibèrica, que li permetia controlar la via natural que comunica les terres de la costa alacantina i el curs baix del riu Vinalopó amb la Meseta. En altres paraules, era un node de poder, comerç i identitat. I el que queda d'ella, encara hui, ens parla.
Quasi un segle d'excavacions i un símbol cultural valencià
El jaciment va ser objecte d'excavacions entre els anys 1928 i 1931, a càrrec del recentment creat Servei d'Investigació Prehistòrica i Museu de Prehistòria de la Diputació de València. Quasi cent anys després, el lloc continua sent un referent. Va ser declarat Monument Històric-Artístic l'any 1931, i la seua riquesa no s'ha esgotat amb el temps: entre les troballes més significatives del jaciment es troben inscripcions en llengua ibèrica i la cèlebre figureta del guerrer de Moixent, una xicoteta estàtua de bronze que representa un guerrer iber armat. Esta peça s'ha convertit en un símbol de la cultura ibèrica en la regió, i destaca pel seu detall i realisme.
En el mateix jaciment s'ha reconstruït a escala natural una casa utilitzant les tècniques i materials ibèrics, de manera que es pot apreciar com estaven construïdes estes cases i s'observen els objectes i les activitats característiques de les persones que allí visqueren. Eixe tipus de mediació entre passat i present és, precisament, la filosofia que anima les jornades d'este any.
Divulgar per a protegir
Les jornades estan organitzades conjuntament pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València i l'Ajuntament de Moixent, una col·laboració que porta ja dinou edicions demostrant que el patrimoni arqueològic necessita tant de la investigació com del públic per a sobreviure. El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha sigut clar al respecte:
"Estes jornades representen un espai de divulgació i posada en valor de la rellevància històrica i patrimonial de La Bastida; a més, promouen l'acostament de la investigació arqueològica a la ciutadania i impulsen el coneixement, la protecció i la conservació del patrimoni cultural valencià." - Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València
La Bastida de les Alcusses continua sent un focus d'investigació arqueològica, i les noves tecnologies aplicades a l'arqueologia, com les imatges satel·litals i les tècniques de datació avançades, estan proporcionant noves perspectives sobre la vida en l'assentament. Però la tecnologia més sofisticada no servix de res si la ciutadania no sent el jaciment com a propi. D'ací que les dramatitzacions d'este any posen el focus precisament en això: en la relació entre la societat contemporània i les restes que li ha deixat el temps.
Com participar
La participació en les Jornades de Portes Obertes requerix reserva prèvia, donat l'aforament limitat del jaciment. Els interessats poden obtindre més informació a través de la web del Museu de Prehistòria de València en museuprehistoriavalencia.org, escrivint al correu [email protected] o telefonant als telèfons 687 836 717 i 687 836 545.
En un moment que el debat sobre el finançament i el manteniment del patrimoni arqueològic a Espanya és més vigent que mai, iniciatives com esta demostren que un jaciment no és només un conjunt de pedres i ceràmica: és una conversa oberta entre els qui visqueren fa vint-i-tres segles i els qui hui decidixen que mereix ser recordat. La Bastida porta quasi cent anys responent a eixa pregunta. Este cap de setmana, convida que siguem nosaltres els qui també la fem nostra.