Cinc hores de música, història i emoció van prendre anit els carrers del centre històric de Torrent. La Gran Entrada Mora i Cristiana 2026 va reunir més de 3.000 festers, músics i ballarins en una de les desfilades més multitudinàries i esperades del calendari festiu de la Comunitat Valenciana, consolidant una tradició que, des del seu naixement en 1987, no ha deixat de créixer en participació, ambició escènica i arrelament popular.
L'itinerari entre Mont-Sió i Trinitàries, precedit per la tradicional Entrada de Bandes, es va convertir en un escenari a l'aire lliure on van conviure boatos carregats de simbolisme, ballets, esquadres especials, músics medievals, animals ensinistrats i carrosses de gran aparell. No és una festa qualsevol: des del seu origen, els Moros i Cristians de Torrent han experimentat una notable evolució en nombre de participants, riquesa estètica, qualitat musical i arrelament social. Tant és així que l'Ajuntament i la Federació de Moros i Cristians de Torrent treballen actualment per a aconseguir la declaració de Festa d'Interés Turístic Autonòmic, una iniciativa recolzada per tots els partits del Ple municipal des de 2023.
"La Gran Entrada ha tornat a demostrar la grandesa de les nostres festes i l'extraordinari treball que realitzen durant tot l'any la Federació de Moros i Cristians, les comparses i les filaes. Torrent s'ha omplit d'història, de música i d'emoció en una nit que quedarà per al record." - Amparo Folgado, alcaldessa de Torrent
"Hem viscut una Gran Entrada espectacular, amb una participació extraordinària i una resposta massiva del públic. Cada boato ha sigut un autèntic espectacle i ha reflectit el talent, la creativitat i la passió festera que caracteritzen Torrent." - María Fernández, regidora de Festes de l'Ajuntament de Torrent
Quatre boatos que van contar quatre històries
El cor de la Gran Entrada va bategar en els boatos de les quatre màximes representacions festeres de l'exercici 2026, fruit de mesos d'assajos, dissenys i preparatius que es van condensar en unes poques hores d'espectacle. Cada un d'ells va ser, en si mateix, una xicoteta obra de teatre de carrer.
L'alferecia cristiana, representada per María Ros Esteve, de la filà Els Forquers, va triar la Ruta de la Seda com a fil conductor per a celebrar el 30é aniversari de la seua comparsa. La manta morellana, símbol d'unió i relleu generacional, va guiar un seguici que va repassar tres dècades d'història per mitjà d'estendards, danses i referències a la indumentària valenciana, fins a culminar amb l'arribada de l'alferes sobre un carro tirat per bous.
La capitania cristiana, ostentada per Inmaculada Vallejo Mora, de la filà Orde de Santa Maria de Montesa, va recrear la defensa de les terres cristianes enfront de la invasió berberisca. La desfilada va desplegar músics medievals, esquadres d'infiltrades, guerrers, llops ensinistrats i guardians del foc, tancant amb l'aparició de la Capitana Cristiana sobre les ruïnes del monestir de Montesa com a símbol de victòria i restauració de la pau.
En el bàndol moro, l'alferecia mora, encapçalada per Amparo Planells Pérez, de la comparsa Buadin'ss —una de les fundadores de la festa—, va homenatjar els quasi quaranta anys d'història dels Moros i Cristians de Torrent sota el títol «Relats de teles del desert». Camells, sedes, brodats i el ballet Sara Noor van recrear antigues caravanes comercials, mentre l'alferes arribava acompanyada pels seus néts com a símbol de l'arrelament i la continuïtat generacional.
El tancament de la nit, amb tot el pes dramàtic que correspon a l'últim a desfilar, va ser per a la capitania mora de Benjamín Sancho Ridaura, de la comparsa Piratas Berberiscos. El seu boato, titulat «Razzia», va recrear la conquesta mora de Torrent amb escenes d'invasió naval, cavalleria, un cor de cinquanta veus i un imponent harem. La carrossa final del Capità Moro, portada per 35 esclaus, va posar el punt final a una desfilada que va combinar història, teatralització i una espectacularitat difícil de superar.
24 comparses, desenes de bandes i un repte logístic majúscul
Juntament amb els quatre boatos protagonistes, desfilaren les dotze filaes cristianes —Ballesteres, Conqueridos, Almogàvers, Contrabandistes, Hospitalaris, Els Forquers, Comilitons, Templaris, Cides, Guardians, Dames de Na Violant i Orde de Santa Maria de Montesa— i les dotze comparses mores integrades en la Federació de Moros i Cristians de Torrent, acompanyades per desenes de bandes de música arribades de distints punts de la Comunitat Valenciana. Organitzar una desfilada d'estes dimensions durant més de cinc hores no és un èxit menor: suposa coordinar vestuari, coreografies, música en directe i la seguretat de milers de participants i espectadors en el centre històric de la ciutat.
Els Moros i Cristians de Torrent ja congreguen més de 3.000 persones i s'han consolidat com un dels pilars de les celebracions patronals de la ciutat, que ja compta amb la Setmana Santa i les Falles reconegudes com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic. Que els Moros i Cristians aspiren ara a eixe mateix reconeixement diu molt de la dimensió que ha aconseguit una festa que, en a penes quatre dècades, ha passat de ser una iniciativa veïnal a convertir-se en referent cultural de l'Horta Sud.
El dia gran: els Sants Patrons Abdó i Senén
La Gran Entrada no va ser sinó el preludi del dia gran. L'origen de les Festes Majors en honor als Sants Abdó i Senén, els Sants de la Pedra, es remunta a mitjan segle XIX, quan té lloc a Torrent el pas del patronatge oficial de Sant Lluís Bertran al dels Sants Abdó i Senent. En 1948, l'Ajuntament de Torrent va sol·licitar a l'autoritat eclesiàstica que el 30 de juliol fora declarat de precepte com a Festa dels Sants Patrons, i des d'aleshores Abdó i Senén són els patrons oficials de la ciutat.
Hui, eixe 30 de juliol torna a ser l'epicentre d'una ciutat que celebra la seua identitat més profunda. La continuïtat del llegat fester es fa visible a través dels xiquets i joves que s'incorporen a comparses i filaes: cada nova generació rep una festa construïda sobre les petjades dels qui la van fer créixer i assumix la responsabilitat de conservar-la, enriquir-la i transmetre-la. Eixa cadena invisible entre generacions és, potser, el vertader espectacle que s'amaga darrere dels carros tirats per bous, els cors de cinquanta veus i les sedes del desert.