La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres crear un marc de protecció basat en indicacions geogràfiques per als productes artesanals i industrials que per la singularitat del seu origen i producció hagen de ser protegits com a marca dins de la Unió Europea i en els acords comercials amb països tercers, seguint el model que ja s'aplica a l'agroalimentació, vins i licors des de fa dècades.
L'Executiu comunitari estima que el nou marc podria donar cobertura a prop de 800 productes, com el cristall de Murano o la porcellana de Llemotges, i Espanya seria el país més beneficiat amb més de 200 articles, per exemple la ganiveteria d'Albacete, el calçat produït a Elx, la ceràmica de Manises o la pell d'Ubrique, d'acord amb les avaluacions preliminars dels serveis comunitaris.
"Moltes pime han desenvolupat i perfeccionat les seues tècniques de producció durant generacions, però els falten incentius i recursos per a expandir-se, especialment fora de les seues fronteres. Aquesta protecció els ajudarà a reforçar la seua posició competitiva en el continent i fora", ha assegurat la vicepresidenta comunitària responsable de Competència, Margrethe Vestager.
El producte que aspire a la protecció europea haurà de complir tres criteris precisos: Ser originari d'un lloc o regió específics, que la seua qualitat, reputació o característiques siguen singulars del seu origen geogràfic i que almenys un dels passos del procés de producció es realitze en la zona geogràfica definida.
En l'actualitat un total de 16 Estats membre, inclòs Espanya, compten amb sistemes nacionals d'indicació geogràfica per a aquesta mena de produccions, però la seua protecció no és efectiva fora de les seues fronteres perquè no existeix un marc harmonitzat a escala comunitària.
Per això Brussel·les planteja un procediment simplificat basat en dues fases, la primera d'elles a nivell nacional per a aprofitar els esquemes que ja existeixen en molts dels països i evitar una excessiva càrrega burocràtica i financera als productors interessats.
D'aquesta manera, el productor o agrupació de productors hauran de presentar la candidatura d'Indicació Geogràfica davant les autoritats de l'Estat membre, que examinaran l'expedient i tramitaran el procés d'oposició nacional abans de decidir si traslladen la petició a l'Oficina de Protecció Intel·lectual de la UE (EUIPO), la seu de la qual està a Alacant.
Una vegada en mans de l'EUIPO, l'entitat europea serà responsable de la segona fase per a avaluar el cas, gestionar el procés d'oposició al registre a nivell internacional i finalment resoldrà si concedeix o rebutja la protecció. Els serveis comunitaris preveuen una excepció perquè els productors en països sense programes nacionals puguen presentar directament la seua sol·licitud davant la EUIPO, saltant-se així la primera fase i assumint part del cost del tràmit.
El nou sistema necessita encara el vistiplau del Parlament Europeu i dels Vint-i-set per a tirar avant, si bé fonts comunitàries confien que el procés vaja ràpid perquè és un model ja demandat pel sector i molts països. En el càlcul de Brussel·les està que el marc d'indicacions per a l'artesania i productes industrials puga entrar en vigor ja al gener de 2024.
