“Sempre dic que treballe per la Catarroja del futur, la que vaig a deixar per als pròxims anys. Cal mirar endavant perquè avance al mateix ritme que ho fa la societat”. Aquesta és una de les principals conclusions a què arriba la vicealcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent. Després de dues legislatures a l’equip de govern de la localitat, parlem amb Silvent per a saber quin balanç fa de la seua gestió i d’algunes de les àrees del consistori.
L’any 2015 vas entrar a l’equip de govern com a vicealcaldessa, càrrec que vas revalidar l’any 2019. Com s’ha transformat Catarroja en els últims anys?
Han sigut dues legislatures estratègiques, perquè hem posat en marxa molts plans de cap a on ha de créixer Catarroja i com ha de fer-ho, amb una visió de futur. Sempre dic que treballe per la Catarroja del futur, la que vaig a deixar per als pròxims 20 anys. Cal mirar endavant perquè Catarroja avance al mateix ritme que ho fa la societat.
A banda de reordenar recursos i acometre obres necessàries, tenim en marxa la redacció del nou Pla General, junt amb el Pla especial del Port. El paraigua de tot és el Pla Estratègic Catarroja 2030, que dibuixarà les eines que té l’administració seguint els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), perquè cal tindre una visió transversal, estratègica i que ens permetrà acometre projectes amb finançament europeu, que és una de les coses que tenim pendents, perquè no hem impulsat cap projecte directament. Ara han entrat tècnics que ens van a ajudar a aconseguir-ho.
Una altra pota molt important és el Pla Rector d’Instal·lacions Esportives, que anirà de la mà de tots aquests plans i dibuixa les necessitats actuals i com planificar el creixement de les instal·lacions esportives, des dels parcs i les escoles fins al nostre poliesportiu. És molt important perquè té una inversió de més de 130 milions d’euros i tindrà un desenvolupament de 12 anys, tot amb molta participació ciutadana.
Què es pot aconseguir de la mà d’aquests fons europeus?
És cert que quan parlem de fons, no podem parlar d’un departament. Ha d’haver una comissió que englobe totes les àrees. No volíem frustrar-nos en l’intent, no volem demanar finançament i no ser capaços d’acometre els projectes. Però ara, ja tenim un calaix ple de projectes per a buscar eixe finançament. Amb el departament que anem a crear amb dues persones tècniques es va a preparar la part administrativa per a presentar projectes i ells seran els qui impulsen la creació de la comissió.
A més, participem en projectes insertats dins de la Mancomunitat de l’Horta Sud, per exemple de mobilitat; o programes de l’IVAJ de persones joves. Ara, volem ser líders d’aquests projectes directament.
En matèria econòmica, s’han posat en marxa diverses iniciatives d’impuls econòmic, com els premis Catarroja Emprén, el Fòrum d’Ocupació, la Setmana de l’Economia…Com les valores?
Les dades econòmiques són millors, amb almenys 300 persones menys a la cua de l’atur que quan començàrem. L’activitat ha millorat però hi ha molts factors que no són sols de l’Ajuntament com a tal. No obstant això, crec que hem encertat en la línia de treball. Ho vaig començar jo en l’anterior legislatura i ho conec bé. Abans es participava en moltes campanyes dirigides a comerç però no tenia tant d’impacte, per això ara hem dividit els sectors perquè cadascun té la seua peculiaritat.
En comerç, hem continuat donant suport a campanyes, però també hem llançat una línia de subvencions, ‘Reactiva Catarroja’, que enguany ha adjudicat 150.000 euros, amb 120 sol·licituds de xicotets negocis i persones autònomes, perquè invertisquen en la renovació d’infraestructures, de sistemes de reciclatge, d’eficiència energètica, etc. A més, s’ha impulsat una línia de contractació per a donar una oportunitat amb contractes de més de 6 mesos i mínim a mitja jornada. Si, a més, són persones en situacions de difícil ocupabilitat, augmenta l’ajuda, arribant inclús als 5.000 euros, la qual cosa és una ajuda que es valora molt.
Ja hi ha 85 comerços que ja ho han cobrat i la resta estan en període d’al·legacions. Per tant, aquesta línia és un exemple clar de no fer campanyes que estimulen la conscienciació però no es tradueixen en diners per als negocis, amb aquesta línia garantim ajudes econòmiques per a aquests comerços. La idea és que la subvenció es quede.
Hi ha una altra línia per a nous negocis que s’instal·len en zones on normalment no obrin, per exemple en la plaça Major, al voltant del mercat o la plaça del Xarco. Estem intentant que eixes zones siguen atractives per a emprendre. Hem de treballar-ho més, junt amb les actuacions de mobilitat urbana, perquè tot vaja de la mà.
A banda, no hem deixat de banda el Mercat Municipal, una clara aposta de la regidoria. Hem aconseguit el que tenim hui: un pla de dinamització, una línia de subvencions exclusiva per a les parades del mercat amb fins a 3.000 euros, un plus per als qui treballen de vesprada els dissabtes. Està consolidat i si anem al mercat ho veiem. Tenim alimentació fresca, però també una immobiliària, una perruqueria, estètica, pescateria, verduleria, drogueria… cada vegada vas omplint la teua cistella amb més coses quan vas al mercat. Si a més és un lloc d’encontre, aconseguim impulsar-ho més. La plaça del mercat ara té vida i un públic que no anava ara és client.
I respecte a l’emprenedoria?
Després, també hem impulsat els premis Catarroja Emprén, que es dirigeixen a la part comercial, però també a l'empresarial. Hem de créixer de la mà de les associacions. La regidoria d’Impuls Econòmic és de les poques que forma part del Fòrum Empresarial de l’Horta Sud i aquest treball ens ha fet conéixer les seues mancances, veure què funciona i què no… gràcies a ells vam crear la Setmana de l’Economia, que inclou els guardons. Premia nous negocis impulsats per dones, llarga trajectòria i compromís social o mediambiental, perquè també hem intentat introduir criteris de l’economia del bé comú dins de les activitats de la regidoria. La veritat és que estem molt contentes de veure la participació, perquè és un moment de reconeixement al treball que fan cada dia els comerciants. Una part personal i humana molt gratificant de veure.
En la part empresarial tenim dos convenis amb Acype i AEPA, amb què concedim recursos de la regidoria perquè arriben on no arriba l’administració. Així poden contractar a una persona que treballa per a aquesta associació perquè aquesta cresca i siga més forta i per a treballar en uns objectius, com la Gran Botiga o les EGM.
També s’està treballant en l’impuls del Pla Estratègic del Port. Què ens pots contar sobre el projecte de dinamització turística?
Ja s’han fet les entrevistes, s’ha reunit tota la informació de què és el que tenim, línies a desenvolupar… i és un projecte de desenvolupament sostenible. Encara no ens han entregat la redacció, que se centra en el producte ‘Port de Catarroja’, però sí tenim clar que inclou gastronomia, cultura, medi ambient, etc.
El que anem a intentar és, amb les persones que oferisquen aquests serveis, fer un catàleg perquè la persona contracte un pack d’experiència per a gaudir del nostre port. Hui dia la pots fer, però de forma desordenada, aleshores volem un turisme d’experiència. Hem d’aprofitar que estem molt a prop de València, que el nostre port és una porta natural a l’Albufera, podem contar com s’han anat soterrant els camps, el cultiu de l’arròs, la fauna, el Tancat de la Pipa, etc. En principi, abans d’estiu podrem conéixer aquest pla amb més detall. A més, anirà de la mà del Pla Estratègic del Port a nivell urbanístic, que amb la paralització del Nou Mil·lenni i l’aprovació del nou Pla General ens permetrà fer possible aquest projecte.
Un altre dels grans projectes en què s’està treballant és el Pla Rector d’Instal·lacions Esportives, en què ha participat molta gent. Què és el que destacaries?
Sobretot eixa visió que no podem perdre els polítics: cal mirar cap al futur. Si canvien els hàbits de la ciutadania i estem fomentant una vida saludable i l’accés a tots els esports per part de totes les persones, hem de tindre unes instal·lacions adequades. Catarroja ha crescut molt demogràficament i, a més, l’esport ja no és una pràctica residual, sinó que es vol practicar cada vegada més i en diferents disciplines.
Ens estem adonant que necessitem unes instal·lacions i manteniment d’aquestes que siga adequat. El document ens ha mostrat eixa necessitat i com hem de guanyar espais als parcs i escoles. El fet de poder utilitzar les escoles després de les classes i en quatre espais estratègics ens permet fer pavellons de barri, ajudant a que les disciplines minoritàries puguen tindre un espai.
Quant als espais més urbans, volem crear un parc que els done cabuda. A més, tenim més de 700 xiquets i xiquetes que practiquen futbol al Mundial, per la qual cosa ens plantegen construir una ciutat del futbol amb altres pistes, de manera que puguem alliberar el poliesportiu, concentrant els esports de raqueta junts, per exemple. També podem ampliar la piscina descoberta i fer una nova piscina coberta, per exemple. Volem créixer com un punt ordenat i de trobada. El poliesportiu ha crescut de forma desorganitzada i moltes vegades no sembla un espai amable. Volem que siga un parc esportiu, modern i accessible. Aquest ha de ser un dels projectes que en la següent legislatura s’ha de posar en marxa, perquè no podem perdre ni un minut.
Parlant de participació ciutadana, què ens pots avançar de la nova Casa de la Joventut?
Estem a punt d’obrir. És una passada, està dissenyada perquè siga fàcil i atractiva per a joves i serà un espai de trobada, un coworking, un espai d’estudi. En aquesta legislatura, malgrat la pandèmia, estem molt contents perquè hem aconseguit la participació directa dels joves, que moltes vegades es tendeix a dir que són molt individuals. Jo crec que el que cal és donar-los un instrument per a garantir que la seua veu s’escolte i fer-los saber que serveix.
Miquel Verdeguer, regidor de Joventut, és un regidor jove i al principi ell i jo vam pensar que calia una programació continuada per a ser útils per a ells i elles. Miquel s’ho va prendre de forma molt seriosa i hem aconseguit que cada trimestre tinguem una programació dinàmica, amb activitats que tal vegada eren qüestionables, com els videojocs, que cal tindre en compte que no són roïns, sinó el seu ús. Ells juguen a videojocs, per la qual cosa els donem aquests però també els advertim dels usos que no són correctes, per exemple, i de les seues coses que són positives, com l'estimulació que proporcionen.
Començàrem a fer activitats que els atraguen de veritat i així hem aconseguit que hui dia esgotem places per a cursos, per exemple, perquè una vegada dins els hem donat veu perquè ens diguen quina programació volen. Amb aquest primer pas, volem que puguen autogestionar-se i tenim un grup de corresponsals, dos tècniques de l’IVAJ, que són fonamentals per a impulsar polítiques de joventut. Aquestes han aconseguit crear un grup de 16 corresponsals juvenils, la qual cosa és fonamental. És molt il·lusionant veure la seua motivació, perquè veus que d’ahí van a eixir grans coses. Estan molt empoderats i empoderades.
Ja teníem l’espai i el projecte però hi havia coses per perfilar, per la qual cosa vam deixar que ells decidiren espais i usos. Per exemple, ens han demanat que hi haja aparcabicis, endolls d’un tipus concret, zones de lectura… Per la qual cosa ho hem construït des de la seua visió.
La part de baix albergarà el punt d’informació juvenil i volem que siga un contenidor cultural per a ells i elles, per la qual cosa seran ells i elles els qui marquen horaris, volem que músics per exemple puguen assajar, de forma que hi haja una forma d'autogestió i una altra de consergeria. A més, la part de darrere, ara és diàfana i hem instal·lat mobiliari perquè puga ser un espai de formació, per exemple, projectar cinema, fer teatre o altres activitats culturals.
En matèria de gent gran, què destacaries de les polítiques impulsades?
Entre els projectes que veníem arrossegant de l’anterior legislatura estava la Casa de la Joventut que ja hem comentat i la Casa del Major. Catarroja no té cap espai destinat específicament a gent gran, és veritat que tenim el CEAM de Conselleria, però no tenim cap espai específic nostre. La part de dalt de la Llotjeta s’utilitzava com a punt de trobada, però amb la pandèmia necessitàvem eixe espai per a temes administratius.
Per tant, hem traslladat de forma puntual a les escoles velles. Com s’acabava la licitació de l’Arrosser, vam decidir que podia ser bona oportunitat garantir que X taules siguen per a gent gran, de forma que tinguen espai i inclús un menú saludable per a menjar allí o emportar a casa.
Mentrestant, tenim en marxa la contractació de la direcció tècnica de la remodelació de les Escoles Velles, un projecte que s’ha endarrerit perquè teníem diverses associacions dins que ara hem reubicat en altres espais. Ara plantegem un servei de cafeteria, un espai gran per a ballar, despatxos per a tècnic i aules de formació, perquè volem que vaja de la mà de les noves tecnologies perquè es generalitzen entre aquest grup d’edat. Són compromisos que estan plasmats en aquest projecte, el qual veurà la llum en la següent legislatura.
A més, hem aconseguit tindre una programació periòdica, amb activitats de zumba, gimnàstica, musicoteràpia, l’escola de l’Aula Sènior, on 15-20 usuaris decideixen què volen debatre i acostem professionals, cursos de cuina, de fotografia… i la veritat és que estem molt contentes amb la participació.
D’altra banda, no teníem cap grup on estigueren totes les persones majors reunides. Aleshores, vam crear un grup de WhatsApp i la regidora, Lourdes Rodríguez, els ha mantingut actius, enviant vídeos, activitats… fins al punt que hui tenim 200 persones. Açò significa que saben on estan les activitats i s’acostumen a utilitzar el mòbil. Totes les activitats estan plenes i omplim dos autobusos quan fem excursions per a gaudir del territori. Són persones actives, amb inquietuds personals.
Ens preocupa tindre l’espai del major perquè és una carència. Cada vegada tenim millor qualitat de vida i vivim més, per la qual cosa necessitem assumir-ho amb aquest espai i un centre de dia públic per a persones majors i amb diversitat funcional. Tenim una assignatura pendent.
Seràs cap de llista del PSPV-PSOE de Catarroja en les eleccions municipals d’enguany. Quines expectatives tens?
Les expectatives són molt positives perquè a nivell personal tinc ganes i tinc projecte, la qual cosa és fonamental per a estar a primera línia. A banda, tinc equip, que és la peça que et motiva. Eixim a guanyar, com no podia ser d’altra manera, perquè tenim un projecte que volem posar en marxa per a la ciutadania sense condicions.
Respecte a possibles pactes, hem demostrat que des del PSPV estem per damunt de circumstàncies personals i que treballem per la governabilitat, i si la ciutadania vol progrés amb un equip de govern com el que ha tingut en les últimes dues legislatures, ho tindrà, no serem un obstacle. El més important és que hi haja lleialtat i que es treballe per Catarroja.
