Al cementeri de Paterna hi ha 2.238 noms gravats en la història i encara soterrats en terra. Dècades després del final de la dictadura franquista, moltes famílies seguixen sense poder donar sepultura digna als seus morts. Per a accelerar este procés, la Diputació de València ha aprovat una subvenció directa de 90.000 euros destinada a finançar la quarta campanya d'excavació i exhumació en el Quadre II del cementeri, una zona del recinte on la repressió de postguerra va deixar la seua empremta més profunda i menys explorada.
L'ajuda, gestionada a través de la delegació de Memòria Democràtica que dirigix la vicepresidenta Natàlia Enguix, es destina a l'Agrupació de Familiars de Víctimes del Franquisme de les fosses comunes del Quadre II. El més cridaner del cas és la celeritat: l'organització va presentar la sol·licitud fa menys d'un mes i ja té la resposta institucional damunt la taula.
"La dificultat és major perquè hi ha fosses perfilades en les quals no sabem quants cossos hi pot haver soterrats, i a més hi ha restes que es van traslladar a la Vall dels Caiguts" - Silvia Talens, presidenta de l'Agrupació del Quadre II de Paterna
Talens porta vint anys buscant el seu avi. Eixa xifra —dos dècades d'espera— diu molt sobre l'envergadura d'un deute històric que l'Estat espanyol encara no ha saldat del tot. La presidenta de l'Agrupació valora el suport de la Diputació, però no amaga la seua frustració davant el que descriu com "la lentitud d'un procés que hauria de centralitzar-se a través de l'Estat". Una contradicció que es repetix en molts racons del país: són les institucions locals i provincials les que sostenen econòmicament unes tasques que, pel seu abast i significat, haurien de tindre cobertura nacional.
Un racó del cementeri amb més ombres que respostes
El Quadre II del cementeri de Paterna és, en certa manera, el capítol més fosc d'un recinte que ja de per si carrega amb una història brutal. En el quadre segon del recinte cementerial queden algunes fosses encara que estan menys documentades que les de la resta del cementeri, la qual cosa complica enormement els treballs. A això se suma que part de les restes que allí es van soterrar van ser traslladades en el seu dia a la Vall dels Caiguts, la qual cosa dificulta encara més la reconstrucció del nombre real de víctimes i la identificació de cadascuna d'elles.
Els treballs d'esta quarta campanya podran executar-se fins a l'1 de setembre de 2027, amb un termini de justificació que venç el 15 d'octubre del mateix any. L'objectiu és obrir el major nombre possible de fosses comunes, encara que el mateix estat dels enterraments —alguns només estan perfilats, sense que se sàpia quants cossos alberguen— condicionarà el ritme i l'abast de les intervencions, que podrien prolongar-se durant almenys un parell de mesos.
"Estes actuacions contribuïxen als principis de veritat, justícia i reparació reconeguts pel Dret Internacional i vinculats als drets humans" - Natàlia Enguix, vicepresidenta i responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de València
Un treball d'anys construït rajola a rajola
La història de les intervencions en el Quadre II arranca en 2019, quan la Diputació va invertir un poc més de 4.000 euros en una prospecció geofísica amb georradar per a precisar la ubicació dels enterraments col·lectius abans d'emprendre cap excavació. Era el primer pas, prudent i tècnic, abans d'obrir la terra.
En febrer de 2021 va arribar el primer gran compromís econòmic: un conveni de 55.000 euros per a exhumar l'anomenada Fossa 2, localitzada en la part esquerra del Pati Inferior. La fossa va poder determinar-se gràcies a les declaracions de José Fambuena, testimoni directe dels afusellaments i inhumacions de la primavera de 1941. Els treballs es van interrompre després de 40 dies de faena i es van reprendre a finals de 2022, esta vegada amb el suport de la Conselleria de Qualitat Democràtica. El resultat final: 30 víctimes exhumades, 15 en cada etapa.
En maig de 2022, un nou conveni —esta vegada de 16.000 euros entre la Diputació i l'Ajuntament de Paterna— va permetre rastrejar si existien més fosses ocultes en el Quadre II. La resposta va ser contundent: es van trobar 19 estructures relacionades amb processos d'enterrament, de les quals huit podrien coincidir amb les dimensions de les fosses comunes ja excavades. El terreny, en definitiva, guarda molts més secrets dels que es coneixien.
Memòria més enllà de les fosses
La Diputació no limita la seua aposta a la pala i el georradar. Enguix assenyala que, en paral·lel als processos de localització, exhumació i identificació de víctimes, la institució impulsa altres iniciatives culturals i educatives com els programes 'La Memòria a l'Escola' o 'La Memòria en les Biblioteques', així com el premi d'investigació 'María la Jabalina'. L'objectiu és que les noves generacions coneguen uns fets històrics que, en paraules de la pròpia vicepresidenta, no han de repetir-se.
Trenta víctimes recuperades, 19 estructures funeràries identificades i una quarta campanya que acaba de rebre finançament: el balanç és esperançador, però la proporció entre allò trobat i els més de 2.200 noms que encara esperen davall terra a Paterna recorda que este treball està lluny de concloure. Per a Silvia Talens i tantes altres famílies, cada euro invertit és també una forma de dir-los que no han sigut oblidats.