Una carretera que va nàixer per a portar tractors fins als camps d'horta s'ha convertit, amb el pas dels anys, en una artèria de mobilitat quotidiana per a milers de veïns del nord de l'àrea metropolitana de València. La via de servici de la V-21, que discorre paral·lela a l'autovia durant 2,8 quilòmetres entre Port Saplaya, en Alboraia, i el límit entre Albalat dels Sorells i Albuixech, rebrà una renovació integral del ferm i la senyalització finançada amb més de 700.000 euros per la Diputació de València. Les obres, que van arrancar el passat 5 d'agost, afecten quatre municipis i tenen un termini d'execució de tres mesos.
La vicepresidenta segona de la Diputació i responsable de l'àrea de Carreteres, Reme Mazzolari, va visitar este dilluns els treballs junt amb representants dels quatre ajuntaments implicats: l'alcaldessa de Meliana, Trini Montañana; els alcaldes de Foios i Albalat dels Sorells, Sergi Ruiz i Nicolau Claramunt; i la regidora d'Alboraia Susana Cazorla. Una imatge que il·lustra bé l'esperit del projecte: quatre municipis que, per separat, difícilment haurien pogut abordar una intervenció homogènia sobre una via que no respecta fronteres administratives.
De camí agrícola a corredor metropolità
La via va ser construïda durant les obres de l'autovia A-7 com a substitut dels antics camins d'accés a la platja i als municipis confrontants, i amb el temps s'ha convertit en un eix de comunicació supramunicipal que connecta bona part de l'Horta Nord. Actualment, és una via molt utilitzada com a alternativa a la CV-300, que encara conserva el traçat de l'antiga carretera València-Barcelona. El que en origen tenia vocació local acaba sent, quasi sense voler-ho, infraestructura estratègica.
El problema és que el manteniment d'eixa infraestructura va quedar en uns llimbs burocràtic: el Ministeri va cedir la via als municipis i, amb ella, també la responsabilitat de conservar-la. Quatre ajuntaments de grandària modesta, cada un obligat a atendre únicament el seu tram, sense coordinació ni recursos suficients per a una actuació gran importància. El resultat estava a la vista: el ferm acumulava deformacions, punts deteriorats i deficiències en la senyalització que afectaven la velocitat i l'ordre del trànsit en interseccions especialment sensibles.
"L'origen d'esta actuació està en una visita que férem a Meliana a principis de legislatura, en la qual l'alcaldessa Trini Montañana ens va traslladar la problemàtica existent d'esta via cedida pel Ministeri, que va suposar un problema per als ajuntaments perquè eixa cessió implicava traspassar també les competències per a mantindre-la" - Reme Mazzolari, vicepresidenta segona i diputada de Carreteres de la Diputació de València.
Una solució conjunta on cada ajuntament només hauria pogut apedaçar
L'alternativa a la intervenció coordinada era que cada municipi actuara pel seu compte en el seu tram. Hauria significat apedaçaments sense criteri comú, velocitats límit distintes d'un terme al següent i una via que continuaria sent, en la pràctica, un problema fragmentat. La Diputació va optar per una altra via: agrupar els quatre ajuntaments davall un conveni, assumir el finançament i projectar la millora amb una visió única de principi a fi.
"L'alternativa hauria sigut que cada ajuntament actuara únicament sobre el tram situat en el seu terme municipal, la qual cosa hauria dificultat molt una intervenció homogènia i amb una visió global" - Reme Mazzolari, vicepresidenta segona i diputada de Carreteres de la Diputació de València
Els alcaldes presents durant la visita van compartir eixe diagnòstic, encara que cada un el viu des de la seua particular realitat. Trini Montañana, alcaldessa de Meliana, va subratllar que l'actuació té un caràcter supramunicipal, però que en el seu municipi qui més se'n va a beneficiar és el barri de la Roca, l'eixida natural del qual cap a València és precisament esta via de servici. Nicolau Claramunt, alcalde d'Albalat dels Sorells, va assenyalar que el tram que passa pel seu terme dona també accés al polígon industrial d'Albuixech, la qual cosa genera un trànsit de vehicles pesats que va molt més enllà de l'ús local per al qual va ser concebuda la carretera.
Sergi Ruiz, alcalde de Foios, va aportar potser la perspectiva més reveladora: el seu municipi només té 300 metres d'esta via, però el volum de trànsit que suporta fa impossible mirar cap a un altre costat. A més, va agrair que la Diputació es fera càrrec d'una intervenció que, en la seua opinió, hauria d'haver correspost a l'Estat, atés que la via discorre en paral·lel a una autovia de primer ordre. La regidora d'Alboraia, Susana Cazorla, va completar el quadre explicant que la via permet als veïns del seu municipi no haver de creuar el nucli urbà per a accedir als pobles del nord.
Què van a fer exactament i durant quant de temps
El projecte contempla la renovació completa de la capa de rodament de la via de servici en un tram d'aproximadament 2,8 quilòmetres, així com la millora integral de la senyalització vertical i horitzontal. En els trams més danyats es reforçarà i reconstruirà també la base del ferm per a garantir la seua durabilitat a llarg termini, no només una millora superficial que torne a degradar-se en pocs anys.
La intervenció inclou mesures específiques per a augmentar la seguretat en corbes amb alta sinistralitat i en accessos utilitzats per vehicles pesants vinculats a l'activitat agrícola i industrial de la zona. S'instal·laran noves limitacions de velocitat, prohibicions d'avançament, bandes transversals d'alerta i es reposaran barreres de seguretat i elements de contenció en els punts més crítics.
L'actuació, finançada per la Diputació de València mitjançant un conveni entre els quatre municipis implicats, obligarà a tallar trams de la carretera i provocarà afectacions puntuals al trànsit en Alboraia, Meliana, Foios i Albalat dels Sorells. Les obres s'executaran en tres fases per a mantindre l'accés a les activitats econòmiques de l'entorn, especialment a les empreses de la indústria agroalimentària que depenen d'esta via per a la seua operativa diària. El termini total previst és de tres mesos.
Hi ha alguna cosa que esta actuació posa de manifest més enllà de l'asfalt nou i els senyals repintats: la dificultat que tenen els municipis xicotets per a mantindre infraestructures que el temps i l'ús han convertit en alguna cosa molt més gran que ells. Una via concebuda per a agricultors es va convertir, sense que ningú ho planificara del tot, en una connexió essencial per a treballadors, camions i veïns de quatre pobles. Que quatre ajuntaments i una diputació hagen decidit afrontar-ho de manera conjunta, amb una sola obra i un únic criteri, és exactament el tipus de resposta que eixe tipus d'infraestructures improvisades necessita per a no convertir-se, amb el temps, en un problema encara major.