Darío Moreno és l'alcalde de Sagunt des de 2019. Durant els seus sis anys de legislatura, el municipi ha incrementat la seua activitat industrial i social, amb fites tan importants com haver-se consolidat com la ciutat que albergarà la primera gigafactoria de bateries de Volkswagen a escala nacional. En una entrevista amb València Extra, l'edil ha repassat esta i altres qüestions de l'actualitat municipal.
Ja es complixen dos anys de la seua segona legislatura consecutiva. Quin balanç fa d'este temps?
Han sigut dos anys de seguir avançant. Passàrem una primera legislatura, la del 2019-2023, amb problemàtiques diverses com la guerra d'Ucraïna i el COVID-19. Malgrat açò, teníem una perspectiva de creixement del municipi i aconseguírem atraure ací la fàbrica de PowerCo Volkswagen. Han sigut anys de poder continuar cap avant amb eixes llavors que plantàrem en la legislatura anterior i que ara és important que vegen el seu resultat. Nosaltres volem que la gent puga ser feliç ací, generar un ecosistema que siga dinàmic, que genere llocs de treball, que permeta a la gent poder desenvolupar el seu projecte de vida ací i que alhora potencie els elements que són característics de la nostra identitat.
Què suposa per a Sagunt ser la ciutat que albergarà la primera gigafactoria de bateries de Volkswagen a Espanya?
Quan arribà en 2019 a l'alcaldia estàvem ancorats a convéncer a les multinacionals que estaven presents en el nostre municipi que havien de quedar-se. Hi havia dubtes sobre si deslocalitzar-se, però hui eixe dubte s'ha dissipat. Sagunt és un lloc preferent d'inversió i açò ha canviat, fins i tot, el que és sentir-se d'esta ciutat. No és una ciutat industrial venuda a menys, sinó que és una de les capitals industrials d'Europa. Es tracta de trobar noves formes de poder quedar-se i de seguir innovant i de seguir apostant pel futur.
La gigafactoria crearà molts llocs de treball. S'ha posat en marxa alguna campanya des de l'Ajuntament de Sagunt per a fomentar la contractació de treballadors locals?
Sí, és un dels axiomes bàsics que tractem amb tota inversió que s'aproxima al municipi. Les empreses que vinguen ací no poden vindre pensant que estan a Polònia o Romania. Si vénen ací és perquè es creu en l'ecosistema i, per tant, han de participar d'este. Han de ser empreses permeables a la nostra realitat, i un dels elements bàsics és la contractació de treballadors locals.
Des del Departament de Promoció Econòmica tenim un llistat de desocupats del municipi. No es tracta d'un procés unilateral d'exigir-li a l'empresa que ha de contractar sí o sí persones del municipi, sinó que és un treball bilateral que hem de dur a terme entre l'empresa i l'Ajuntament per a assegurar-nos que l'oferta que tenim ací de treballadors s'adequa a les seues necessitats.
Les empreses que vinguen ací han de ser permeables a la nostra realitat i participar en el nostre ecosistema
Nosaltres oferim cursos i adaptacions formatives específiques a les necessitats que tinguen les empreses. També, tenim incentius, com un descompte en l'ICIO (Impost de Construccions) si hi ha un nombre específic de contractacions que es duguen a terme de persones estrictament del municipi.
La plataforma immobiliària Idealista va desvelar, en un informe recent, que Sagunt és la tercera ciutat valenciana amb més demanda de pisos. Com s'està preparant el municipi per a assumir el possible augment de la població?
És una oportunitat però, alhora, un problema. Ens trobem amb població jove i famílies que estan tenint problemes d'accés a l'habitatge, que estan veient com pràcticament no hi ha oferta de lloguer i els pisos per a poder adquirir en propietat han incrementat substancialment els seus preus.
Esta ciutat va voler créixer moltíssim en els anys 2000, va obrir moltes zones urbanístiques i açò genera que hui dia, sense tocar una coma del Pla General d'Ordenació Urbana, nosaltres podem construir més de 18.000 habitatges. Tindre este potencial de créixer en 10.000 habitatges, que són unes 20.000 o 25.000 persones és enorme.
Per això dic que l'oportunitat està ací, però lamentablement eixes zones on no s'ha construït suposen un problema per a la ciutat de no sentir-se segur perquè no hi ha trama urbana continuada, un problema de serveis, de zones que tenen lluny el centre de salut o una escola. Què hem de fer ací? Per una part, màximes facilitats perquè es puga construir, però també assegurar-nos que no hi ha especulació.
Estem treballant tant en la creació d'habitatge públic, perquè hi ha persones que no podran accedir d'altra forma a l'habitatge, com a assegurar-nos que eixe tipus de comportaments especulatius no ocorre en la nostra ciutat. A més, li hem demanat a la Generalitat que ens declare com a zona tensada però, lamentablement, encara no s'ha pres la decisió.
Recentment s'ha reforçat el servei d'autobús en el municipi. Està prevista una millora del transport públic i la connexió interurbana amb València, Parc Sagunt i altres municipis pròxims?
Des que arribà fa sis anys a l'alcaldia, hem crescut a raó de més de mil persones per any. Ara mateix, estem en els setanta-cinc mil habitants, aproximadament. Amb el qual, el creixement de població ja ha arribat. Partint d'açò, ja li hem demanat a la Generalitat dos nous col·legis, ampliacions en els centres de salut i l'hospital, i un nou institut. No perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè ho diuen les xifres. Hem d'invertir per a evitar que eixe increment poblacional implique pitjors serveis públics.
Específicament sobre el transport, s'han anunciat reforços, però siguen sense ser suficients. Tenim una situació molt mala respecte a la connexió, específicament de Port de Sagunt amb València, perquè és el nucli que no té accés fàcil a una estació de tren. Exigim reforços immediats en eixa línia perquè sabem que les altres solucions tardaran anys a arribar.
La nostra ciutadania no pot estar amb un servei d'autobús que té retards, autobusos que no passen, o gent que es queda tirada en les parades perquè els autobusos van plens. Estem parlant de gent a la qual en el seu dia a dia li estem generant un problema a través d'un servei públic. I els serveis públics han d'estar per a facilitar la vida, no per a generar problemes. Per això demanem a la Generalitat que, si ha de duplicar freqüències respecte al que inicialment havia previst, ho faça. Però necessitem solucions ja.
També, seguim treballant a mitjà i llarg termini amb connexions d'altre tipus. El Port necessita tindre una connexió ràpida a la xarxa de rodalies i a la de Metrovalencia. La Generalitat i el Ministeri han estat donant voltes a un possible servei de llançadores, però estem cansats ja d'eixe tipus de paraules, el que necessitem són fets.
Des de l'Ajuntament este any traurem la licitació d'autobús urbà, que millorarà freqüències i serveis, i demostrarem que existix una aposta pel transport públic.
La Universitat de València va anunciar la creació d'una seu a Sagunt, com està avançant este projecte?
Estem incrementant la presència de la Universitat de València a poc a poc. La Nau Gran, que és el servei que donen per a formació no reglada per part del personal de la universitat, ja està donant classes ací. També, s'estan impartint microcredencials que acrediten coneixements en àmbits tan importants com la química industrial o l'arqueologia, que és un altre dels àmbits en els quals esta ciutat té molt a aportar.
Paral·lelament, estem treballant en anàlisis d'edificis que puguen albergar eixa primera seu de la Universitat de València, amb una perspectiva que en el futur es puga ampliar, però que siga ja un primer punt de referència. Estem molt a prop de poder anunciar una localització.
Més enllà del desenvolupament industrial, quin paper vol que juguen el patrimoni històric i la cultura local en el futur de Sagunt?
És importantíssim que cuidem la nostra identitat, tradicions, patrimoni –tant material com immaterial–, i entorn natural. Parle d'identitat des del sentiment de pertinença, de sentir-te vinculat a un col·lectiu, a una comunitat. Perquè la gent, quan se sent vinculada a açò, ho cuida, li genera il·lusió poder aportar al futur d'eixa zona.
L'Ajuntament, alhora que empeny cap a tot eixe creixement, alhora que obri els braços a totes eixes persones que volen vindre a créixer amb nosaltres, posa l'accent a seguir recuperant i ampliant el nostre patrimoni com alguna cosa que ens atorga identitat, que ens diferencia i que ens recorda qui som.
Volem que el Museu Industrial, un record del naixement de Port de Sagunt, siga una realitat en 2026
Per això, estem bolcats en projectes com la Casa Romeo o la creació del Museu Industrial. En este últim estem amb la licitació i volem que siga una realitat en 2026, un punt de record de la nostra gènesi, del nostre naixement industrial i del moviment obrer que conte el relat de com va nàixer Port de Sagunt.
També, estem lluitant per la recuperació dels Jardins de la Gerència i, en estos dos anys de legislatura, una de les grans joies ha sigut la recuperació del Pantà. Era una zona absolutament morta que hem convertit en un punt de referència que aporta valor afegit en el sentit turístic i econòmic, però que també parla del naixement de la zona del port marítim.
Sagunt ha aconseguit reduir el deute municipal fins al nivell més baix en els últims 15 anys.vingQuines mesures s'han posat en marxa des de l'Ajuntament per a aconseguir açò?
Hi ha hagut un exercici de contenció de la despesa. Hem intentat incrementar l'eficiència dels recursos públics, detectar eixos àmbits en els quals podíem estalviar diners sense deixar de prestar el mateix servei públic. És a dir, que la ciutadania no s'adonara que nosaltres féiem cap classe de retallada en serveis, sinó que el que incrementàvem era l'eficiència de la despesa, de com empràvem els diners públics.
Per a nosaltres tindre unes finances sanes és clau, perquè estem vivint un moment de creixement econòmic i crec que les administracions públiques hem de ser relativament anticícliques. En els moments de creixement hem de reduir deute perquè sabem que, quan vinguen mals temps, haurà de ser l'Ajuntament el que sostinga l'economia del municipi. Ara toca que siguem racionals i mantinguem el deute en uns nivells adequats.