La història de Gavarda està partida per l'aigua. La "pantanà" del 20 d'octubre de 1982 ho va canviar tot. O millor dit, ho va desfer tot. La violència del riu va arramblar amb els carrers i les cases d'este poble de la Ribera del Xúquer, destruint una part de la seua memòria i transformant el seu futur. Aquell dia va canviar el destí dels poc més de 1.000 gavardins i gavardines, obligats a traslladar-se a un poble nou.
I en tota mudança sempre hi ha coses que es perden pel camí, sobretot si estan molt amagades. En el cas de Gavarda, la pilota va ser una d'elles. "La gent major diu que el poble vell es jugava a pilota, però es va perdre l'afició. Van passar molts anys fins que, ja en el poble nou, es va poder recuperar", explica Pau Gallego, actual membre del club, jugador, i un dels impulsors del renaixement de la pilota a Gavarda. "Es va haver de fer tot de nou. Es va construir un carrer artificial de pilota en 2012 i ahí es va començar", afegeix Gallego.
La qüestió és que Pau no coneixia massa bé la pilota, era més de futbol. Un clàssic. Ja amb vora 23 anys es va enganxar a jugar partides de raspall després d'apropar-se a l'esport dels valencians a la Universitat. Un dia, alguns veïns van suggerir-li l'opció d'impulsar un club en el poble. Semblava una bogeria en un municipi on no hi ha cap esport federat, però va funcionar. "El club es va fundar fa deu anys, en 2013. Eixa temporada vaig jugar el primer campionat de raspall, en quarta A. Teníem sis equips i calia agafar torn en el carrer de pilota per a entrenar de la gent que hi havia. La pilota era la novetat i això era molt atractiu per a la gent en un poble en el que no es competeix a cap esport. Ara, malauradament, ja no estem vivint el mateix", analitza Pau, que ara té 32 anys i continua enganxat a la vaqueta.
Gallego no amaga la seua felicitat pel títol de campions de l'autonòmic de primera categoria de raspall, la modalitat regna en el municipi i la comarca. Però també valora que el club ha anat decreixent en nombre de jugadors i socis. "Ara ens queda l'equip de primera, amb dos jugadors que no són del poble, com Favarero i Momparler. Amb ells estem, del poble, Rafa i jo. Per a jugar en primera no hi ha ningú més. Tenim un altre equip en segona categoria, amb cinc jugadors de Gavarda i un d'Alberic. Ells juguen més per afició. No s'entrena tant com abans perquè s'ha perdut un poc el sentiment de club i intentar millorar. Han passat els anys i, com és normal, la gent ha anat desvinculant-se", subratlla Pau.
Actualment, el club de Gavarda té eixa desena de jugadors i una trentena de socis. Entre ells, persones molt lligades a la pilota que fan més fàcil que el club continue viu en el poble. El president, Vicent Hernández, és una d'elles, però també persones com Vicent Lerma o Guillem "Tocano", sempre atents a les necessitats dels pilotaris. Ells són els que els acompanyen en les partides, els que porten l'aigua i animen quan la cosa no va com deuria. Ells són un pilar fonamental. Com ho va ser la figura de Vicent Ortega Pascual "el de Gràcia", qui dóna nom al carrer de pilota de Gavarda, veí del poble que va faltar recentment i un dels que va fer possible el club de pilota. La seua implicació va estar reconeguda per l'ajuntament de la localitat, sempre col·laborador actiu del club. "Ens recolzen en tot el que necessitem, amb el material, les pilotes... Ens ajuden molt per a poder seguir endavant", aclareix Pau.
Mirant cap al futur, quasi una desena de xiquets de Gavarda formen part de l'escola de pilota d'Alcàntera de Xúquer, un municipi proper on José García "el Moro" fa de mestre de pilotaris. Amb ell està Pau, qui amb la seua experiència en els trinquets guia a la nova generació de jugadors del poble. Ells tenen la clau del futur.
Amb tot, este "jove" club de la Ribera es va coronar fa uns dies en l'autonòmic de raspall com a campió de primera categoria. L'experiència de Pau, el talent de Rafa i l'"ajuda" de dos dels joves més prometedors del raspall, com Favarero i Momparler, van fer possible el triomf en la final davant Bicorp al carrer del Genovés. Una victòria que pot servir, espera Pau, per impulsar el club i l'afició, per continuar aferrant-se a la pilota en Gavarda.