L'últim escaló, l'últim forrellat de l'última porta, l'últim pas en el llarg i complex camí cap a l'elit del trinquet. Una oportunitat. Això és, ni més ni menys, el que suposa la Lliga 2 d'escala i corda per a la majoria dels jugadors que competeixen en ella. Esta vesprada, a partir de les 17.30 h., sis d'eixos pilotaris es trobaran sobre les lloses de la canxa de Vilamarxant en la gran final del torneig, la lluita decisiva per un campionat que, més que un títol, és una reivindicació.
La finalíssima de hui reuneix els, sense dubte, dos equips més regulars de la competició. D'una banda, amb la faixa roja, el trio de Mario, Héctor i Javier Campos. Líders de la fase regular amb només una derrota en set partides i més que solvents semifinalistes amb victòries en Borriol i Vila-real. De l'altra, de blau, Julio Palau, Carlos i Guillem Palau. Trio de màxima fiabilitat en la lligueta (també va patir només una derrota) i contundència en les semifinals a la Pobla de Vallbona i Pelayo. Dos equips sòlids, consistents, amb una manera de jugar diferent i atractiva. Un contrast esportiu que significa garantia d'espectacle per a l'aficionat en una partida que serà retransmesa per la televisió d'À Punt.
En l'equip roig, destaca el paper de Mario Casades, de Riba-roja. Ja fa mesos que el jove rest ha fet un pas endavant al trinquet i, després de ser finalista de la Copa 2, té fam de partides importants en el circuit professional. Guanye hui o no, la reivindicació que implica el seu rendiment ha arribat on havia d'arribar. Mario, fort i àgil, combina les seues pegades amb l'experiència d'Héctor, de la Vall de Laguar. Punter habitual en les grans competicions, com la Lliga o la Copa, Héctor és un mitger de total seguretat. Un salvavides que, als seus 36 anys, continua competint amb la vista posada en el futur. Davant d'ell, Javier Campos. El punter de Montserrat s'ha guanyat una oportunitat en una competició com la Lliga 2 i no està desaprofitant-la. El trinquet necessita mitgers joves com l'aigua i ell, rodat ja en segones partides, és un dels cridats a reomplir el buit que deixaran, els pròxims anys, els jugadors actuals. Javier està en fase de creixement i hui és una d'eixes vesprades en les quals més pot aprendre.
En els blaus, el talent ve en vena. Julio Palau, net de la popular figura "Juliet d'Alginet", ha patit un canvi determinant. I no només físic. Com si haguera deixat de ser un xiquet per a ser un adult, Julio s'ha convertit en un rest potent, intel·ligent, dominador. Ha guanyat personalitat i presència en les partides. La qualitat no se la pot discutir ningú i ara juga per, com el seu cosí Salva, avançar en l'escalafó. La final de hui és un bon aparador per a fer-ho a ulls dels aficionats. El seu germà, Guillem, l'acompanya a la punta. Un gat ràpid, llest i hàbil que té una relació molt personal amb el quinze. Guillem és un jugador especial, dels que guanyen finals amb el seu oportunisme. Entre els dos germans, Carlos, del Genovés. Com Héctor, altre dels que ha estat en mil batalles i que sap el que és guanyar tots els títols possibles en la competició per equips. Un altre dels que juga per seguir mirant cap endavant, per millorar, per tindre l'oportunitat de demostrar que, a més de feridor i punter de primera, també pot ser un mitger de nivell.
Amb tot, la final de hui es presenta fascinant per a l'espectador neutral. De poc valen els precedents, perquè en la partida de la fase de grups en la qual es trobaren, el trio de Mario es va imposar 60-40 al de Julio en la Pobla de Vallbona, però, això va ser el 27 de març. Des d'aquella vesprada de fa dos mesos, l'equip de Palau no ha perdut cap partida més. És a dir, més emoció impossible.
"En una final no se sap mai el que pot passar. Pense que serà una final prou disputada, una partida igualada, amb quinzes molt disputats. Els dos equips tenim jugadors pegadors i passadors, amb mitgers i punters amb molt de quinze. Serà una final molt bonica i el més important serà disfrutar-la", assenyala Mario en les hores abans de la final.
"Veig una partida complicada. De fet, en la fase regular ens van guanyar. És cert que en eixa partida no estiguérem bé del tot. Ara venim de tindre bones sensacions en les últimes quatre o cinc partides i pense que, si juguem al nostre nivell, tenim les nostres possibilitats", apunta Julio Palau.
L'últim escaló, l'últim pas. L'última partida d'una Lliga 2 per a la reivindicació. I que guanye el millor.