Durant anys, Vicent Poveda havia de canviar de comarca per a poder jugar a pilota. Cada setmana afrontava els vora 20 quilòmetres que separen el seu poble, Castelló (al sud de la Ribera Alta) de Canals (a la Costera) amb el maleter del cotxe carregat de planxetes, esparadrap i il·lusió. Si volia continuar practicant el joc que l’apassiona des de menut, Vicent no tenia altra opció que llançar-se a la carretera, malgrat que Castelló compta amb un dels trinquets amb més solera de la geografia valenciana. Inaugurat en 1950 per Juan Fombuena, el conegut com "trinquet de Batiste" havia estat durant molt de temps un referent en el mapa de la pilota. Tanmateix, la jubilació del trinqueter i el fet d’estar tancat durant un temps prolongat havia provocat, com en el cas de Poveda, una diàspora de jugadors i, el pitjor de tot, la impossibilitat de mantindre actiu el club de pilota al poble.
Fins aquell moment, la pilota estava ben arrelada a Castelló. Més enllà de la pràctica habitual dels aficionats, la pilota al municipi riberenc va patir punt d’inflexió en 1982. Aquell any, el mestre de primària Salvador Murillo va potenciar la vaqueta entre els seus alumnes com una activitat extraescolar. Es generava, d'esta manera, un embrió d’escola de pilota que va arribar al mig centenar d’alumnes. Només uns mesos després, l’escola podia presumir de notables triomfs en les competicions escolars d’aquells temps. Jugadors com Agustí i Fede, també com Armando, German i Juan Carlos de Bicorp o Antoniet de Rafelguaraf, entre d'altres, van passar per allí.
Mentre l’escola aconseguia mantenir-se, amb nous responsables al cap davant, en 2004 es fundava el club de pilota del poble: el CPV Castelloner. A esta nova entitat es vincularia de manera oficial l’escola de pilota un any després. I quan millor pintava tot, amb el club lluitant en primera categoria dels campionats de raspall i amb l’escola creixent cada any més, de sobte tot es va capgirar. El trinquet es va tancar per desavinences entre el propietari i l’ajuntament. Va ser un colp letal al club i la seua escola, que es quedaven sense instal·lacions per a poder entrenar, jugar i competir. Els germans Ricard i Guillem Sentandreu van traslladar l’escola de pilota al Col·legi Severí Torres i als frontons municipals per tal de mantindre viva la flama, però les adversitats van ser moltes, massa. En 2010, sense trinquet on jugar, el club i l'escola es van paralitzar per complet. El que volguera jugar hauria de buscar-se la vida en altre lloc, com Vicent Poveda.
Amb este escenari, l’ajuntament del municipi va decidir en 2018 adquirir el trinquet, rehabilitar-lo per a la pràctica del joc. I llavors, Vicent Poveda ho va tindre clar. “Vaig vore l’oportunitat que la gent del poble no haguera d’anar-se’n a cap lloc per poder jugar a pilota i competir. Com jo hi havia més gent. Així que un grup de persones format per David Monleón, Jesús Marrahí, Edu Encarnación i jo vam reunir-nos amb la junta del club que hi havia anteriorment i vam fer totes les gestions per a poder posar en marxa el club de nou. Vam arrancar en 2019 nosaltres, que érem pilotaris, aficionats, per a agafar el relleu, però també per a què nasquera una nova llavor per al futur. Vam començar una escola i van apuntar-se sis xiquets. M'acabava de traure el títol d’entrenador i els vaig portar jo”, rememora Poveda, president del renovat club de pilota del poble de Castelló: CPV Castelloner.
Va ser l’inici de la recuperació de la pilota a Castelló, una localitat amb poc més de 7.000 habitants. Els primers passes d’una eclosió que està en marxa. “Els quatre adults del club ens vam apuntar de seguida al campionat de trios de raspall, perquè som molt 'raspalleros', però també vam voler provar altres modalitats. El parelles de frontó, escala i corda… Juguem a tot. El primer any, de fet, vam ser campions de trios en quarta categoria. A partir d’ahí, cada any arribem a finals i guanyem alguna cosa. En estos anys de segur que hem guanyat més coses que molts altres en més temps d'història”, comenta Vicent.
El fet és que les victòries en la canxa no només han comportat trofeus. La força del club, rescatada després de la municipalització el trinquet, s’ha estés com una taca d’oli. Ara com ara hi ha nou adults en competicions federades i dels sis xiquets de 2019 s’ha passat a uns 40 en l’escola de pilota, amb un 30% de xiquetes. I això no és tot. Des d’enguany està en marxa un nou grup de mares jugant al trinquet i un altre d’iniciació per a adults que no havien practicat mai. “Ara en som entre 60 i 70 persones practicant pilota en el poble. Veient això, nosaltres estem més contents que unes pasqües”, confessa Vicent, satisfet amb este creixement dels últims anys. “La nostra llavor és que es jugue, que la gent disfrute de la pilota a Castelló”, completa el president del club, guardonat recentment per la Federació de Pilota Valenciana amb el premi Paco Cabanes “El Genovés” pel seu creixement i consolidació durant la temporada.