Alcàsser, l’ona intergeneracional

Com les ones a la vora de la mar, de vegades la de la pilota en els pobles és una història d’anada i de tornada. Anys de molta presència, molta alegria, molta afició, seguits de temps més difícils amb el carrer, el frontó o el trinquet buit. Però, sempre hi ha una nova generació disposada a fer tornar la pilota. A crear una nova ona amb la qual arribar a la platja. A Alcàsser, a 10 quilòmetres de la Mediterrània, la nova ona ja és imparable.

No és la primera. A principis de la dècada dels 2000 un grup de gent jove del poble, d’entre 20 i 25 anys, va començar a jugar a pilota de manera espontània. Era una bona manera d’estar amb els amics i practicar esport. En Alcàsser, un municipi amb molta tradició de jugar al carrer i amb molta història en campionats com El Corte Inglés, el més lògic haguera estat provar a galotxa, però no: van començar pel raspall. “S’havia perdut la pilota en el carrer i el trinquet no es gastava. Nosaltres vam començar jugant a raspall i a poc a poc el grup de gent es va consolidar”, explica Daniel Martos, un dels membres d’eixos jugadors “nouvinguts”. A ells es va afegir un altre grup d'aficionats a la pilota que hi havia a Alcàsser, producte de l’escola que durant algun temps en la dècada dels 90 va portar Manolo Catxo. D’esta manera, els que van passar per aquella escola i havien abandonat el joc i els nous aficionats al trinquet es van acabar ajuntant. Era allà pel 2003 i l’ona estava creixent.

“Amb l’experiència que vam anar agafant, en el 2004 comencem a jugar a galotxa i en 2005 fem el pas de constituir el club, el club de pilota valenciana d’Alcàsser. El club funciona prou bé durant uns anys, amb gent adulta”, conta Martos. En les primeres passes del club, es van formar fins a tres equips de galotxa en els campionats de la Federació, amb dos equips de juvenils amb gent de l’institut del poble. El mateix Martos es va convertir en l’entrenador i, ràpidament, va detectar la necessitat de posar en marxa una escola. Des del club van iniciar un procés de búsqueda de xiquets interessats en els centres de primària i amb ells es va obrir una escola de pilota. L’ona estava apropant-se a la costa.

I quan l’aigua i la bromera toquen terra, després es fan arrere, com si res, i se'n van sense deixar rastre. Això va passar a finals de la dècada del 2010, quan l’activitat de pilota va tornar a decaure a Alcàsser. Però, quan una ona s’acomiada, una altra comença a formar-se en les profunditats de l’oceà. Esta, en concret, va ser allà per 2018. “L’ajuntament va facilitar que la matrícula per a la pilota fora gratuïta i això va ajudar molt. Ara tenim vora 30 ‘nanos’ de totes les categories, amb Loli Pastor d’entrenadora. I a més hi ha moltes xiquetes jugant a pilota a Alcàsser”, assenyala Martos.

Ara bé, esta ona és diferent. Esta té la força suficient per a arrossegar moltes altres. És una ona intergeneracional. “Les mares i els pares dels xiquets i les xiquetes de l’escola s’han animat a jugar. Fins i tot alguns s’han federat i competeixen en campionats de la Federació. La resta ho fa de manera recreativa. El cas és que ara el trinquet d’Alcàsser està cada dia, excepte el dimarts, amb gent jugant a pilota totes les vesprades, des de les cinc amb els xiquets fins a les huit i mitja amb els majors”, remata Martos, amb un cert to de satisfacció en la veu. L’ona d’Alcàsser, com la pilota, sempre torna.