El Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València és una competició organitzada cada any per l'Ajuntament de la ciutat que va celebrar la seua primera edició en 1886, la qual cosa el convertix en el concurs musical de la seua classe més antic del món. Més d'un segle i tres dècades després, el certamen continua sent capaç de sorprendre. I l'edició de 2027 no serà una excepció: dos compositors valencians protagonitzaran les obres obligatòries de les seccions Primera i Tercera, una aposta clara pel talent de casa en l'aparador bandístic més important del planeta.
Tres obres, tres apostes distintes
El comité organitzador del CIBM ha anunciat les peces que hauran d'interpretar les formacions participants en tres de les seues seccions. La selecció combina, amb criteri, tres registres ben diferenciats: una obra d'encàrrec expressament adaptada per al certamen, un clàssic del repertori internacional per a banda i una composició sorgida del talent emergent universitari. La convivència d'estes tres lògiques en un mateix programa no és casual: reflectix la voluntat del certamen de tendir ponts entre generacions, tradicions i geografies.
Per a la Primera Secció, l'obra triada és 'Sinfonietta of Light', del compositor valencià Carlos Pellicer Andrés, nascut a Benigànim. Per a la Segona Secció, els organitzadors han optat per 'Poème du Feu', de la compositora francesa Ida Gotkovsky, morta en 2025. I per a la Tercera Secció, la peça seleccionada és 'FADE', del també valencià Diego Gimeno.
"El Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València és una cita fonamental per a la vida cultural de la nostra ciutat i un referent per al món bandístic" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Pellicer i la llum com a matèria musical
'Sinfonietta of Light' és una obra encarregada expressament pel comité organitzador del CIBM a Carlos Pellicer Andrés, a qui es va demanar adaptar en instrumentació i duració una composició prèvia per a ajustar-la a les característiques de la Primera Secció. El resultat és una versió reduïda de 'Symphonia Luminosa', la seua segona simfonia per a orquestra de vent, composta en 2025. La nova peça transforma els quatre moviments originals en tres —Refraction and Dance, Gloom i Clarity—, amb una duració aproximada d'entre 21 i 22 minuts.
L'eix conceptual de l'obra gira al voltant de la llum: la seua capacitat de refracció, la seua relació amb l'ombra i el seu caràcter canviant servixen de punt de partida per a un discurs musical que transita entre la intimitat i la grandiositat orquestral. Pellicer Andrés és compositor, director i docent, i la seua línia de treball compositiu se centra principalment en la música simfònica per a banda. Les seues peces han sigut interpretades en festivals i concursos internacionals de nombrosos països, i entre els seus reconeixements figuren premis en el Concurs Internacional de Composició Original per a Banda de Corciano, a Itàlia, i el premi Euterpe de la Música de la FSMCV. Actualment compagina la composició i la docència amb la direcció titular de la Unió Musical d'Albaida l'Aranya.
Gotkovsky, el foc etern de la música francesa
La Segona Secció homenatjarà Ida Gotkovsky, compositora francesa l'elecció de la qual té també un component de reconeixement pòstum, després de la seua defunció en 2025. 'Poème du Feu' s'articula en dos moviments de caràcter ben distint: un primer 'Maestoso' que presenta el foc com a origen de la vida i símbol de la creació, i un segon 'Prestissimo' que el convertix en energia impetuosa fins a aconseguir una apoteosi final.
Gotkovsky es va formar en el Conservatori Nacional Superior de Música de París, on va obtindre nombrosos primers premis, i el seu catàleg abasta des de música de cambra i simfònica fins a obres vocals i líriques. Els seus guardons inclouen el premi Lily Boulanger, el premi Blumenthal i el Gran Premi de Música de la Ciutat de París. La seua música s'interpreta a Europa, els Estats Units, el Japó i Austràlia, i va exercir com a professora de teoria musical en el Conservatori Nacional Superior de Música de França. Triar Gotkovsky és també una forma de recordar una figura la influència de la qual en el repertori per a banda transcendix fronteres i generacions.
El talent emergent pren l'escenari
Potser l'aposta més singular del CIBM 2027 siga la de la Tercera Secció. L'obra obligatòria, 'FADE', del valencià Diego Gimeno, no va ser seleccionada per cap comité d'experts a l'ús, sinó pels respectius departaments de Composició dels conservatoris superiors de música de València, Castelló i Alacant, entre l'alumnat d'eixa especialitat dels tres centres de l'ISEACV. És a dir, els futurs compositors elegiren a un dels seus. El mateix regidor Moreno va destacar el valor d'esta col·laboració amb els conservatoris superiors de música de la Comunitat Valenciana com a exemple d'un model de certamen obert a la renovació.
Esta fórmula situa el CIBM en una posició poc habitual entre els grans concursos internacionals: la d'actuar no sols com a aparador del talent consolidat, sinó també com a incubadora de noves veus creatives. En un món on els joves compositors rares vegades troben plataformes d'esta envergadura per a estrenar el seu treball, la iniciativa té un valor que va més enllà del purament musical.
Secció d'Honor: Francisco Coll i 'Las ruinas circulares'
La programació de 2027 es completa amb una altra obra de referència valenciana per a la Secció d'Honor: 'Las ruinas circulares', del compositor valencià Francisco Coll, el títol del qual remet al cèlebre relat de Jorge Luis Borges. L'elecció consolida la tendència del certamen a vincular la música de banda amb la creació contemporània de primer nivell.
Amb més de 135 anys d'història, el Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València" continua sent un dels concursos més prestigiosos del món, punt de trobada de les millors formacions simfòniques de vent i aparador del talent musical valencià. Les agrupacions interessades a participar en l'edició de 2027 tenen de termini fins al 26 d'octubre de 2026 per a formalitzar la seua inscripció, una data que, paradoxalment, coincidix quasi amb l'aniversari de la DANA que va assolar la província en 2024 i que va marcar tantes d'eixes mateixes bandes. Una coincidència que, si de cas, recorda per què la música de banda a València no és sols un concurs: és també una forma de resistència col·lectiva.