Hi ha ciutats que parlen de sostenibilitat i ciutats que la planifiquen. València ha decidit inscriure's en el segon grup. L'Organisme Autònom Municipal (OAM) València Sostenible ha aprovat el seu Pla Estratègic 2026-2030, un document que fixa amb precisió què vol ser la ciutat en matèria climàtica, energètica i alimentària d'ací a finals de la dècada. No és una declaració d'intencions: són 7 línies estratègiques, 16 objectius específics i 29 accions concretes que marcaran el treball de l'entitat durant els pròxims quatre anys.
Un organisme jove amb ambició consolidada
Per a entendre l'abast del pla, convé recordar d'on ve l'organisme que l'impulsa. L'Ajuntament de València va aprovar la transformació de la Fundació València Clima i Energia i la Fundació CEMAS (Centre Mundial d'Alimentació Urbana Sostenible) en un únic Organisme Autònom Municipal denominat "València Sostenible". El nou organisme autònom municipal, que va entrar en funcionament l'1 de gener de 2026, té com a objectiu impulsar l'eficiència energètica, l'adaptació urbana, l'aprofitament dels recursos i la conservació del patrimoni natural. En a penes huit mesos de vida, ja compta amb la seua primera gran fulla de ruta aprovada.
L'organisme gestiona, entre altres àmbits, les Oficines de l'Energia, dedicades a oferir assessorament gratuït a la ciutadania en matèria d'eficiència energètica i autoconsum; l'Observatori del Canvi Climàtic, espai de referència per a l'anàlisi i la divulgació d'informació climàtica; i el propi CEMAS, orientat a la promoció de sistemes alimentaris urbans sostenibles i saludables, amb una clara projecció internacional. Eixe capital institucional acumulat és, precisament, el punt de partida des del qual el pla projecta créixer.
"Este pla estratègic dota l'organisme d'una fulla de ruta clara, ambiciosa i realista per a seguir desenvolupant projectes que tenen un impacte directe en la qualitat de vida de les persones i consolida València com una ciutat referent en innovació urbana i sostenibilitat." - Carlos Mundina, president de València Sostenible i regidor de Millora Climàtica, Acústica i Eficiència Energètica de l'Ajuntament de València
Set fronts oberts contra el canvi climàtic
El pla no aposta per una única palanca de canvi. Al contrari: reconeix que la crisi climàtica i energètica és multidimensional i, per tant, requerix actuar en diversos fronts simultàniament. El primer i més urgent és el de l'adaptació climàtica i la salut urbana. L'estratègia contempla ampliar la Xarxa de Refugis Climàtics —espais on la ciutadania pot protegir-se durant episodis de calor extrem—, promoure la renaturalització de centres escolars i espais públics, i desenvolupar projectes específics per a protegir la població enfront d'onades de calor i altres fenòmens meteorològics extrems. Ja al juny de 2026, la ciutat va activar la seua xarxa de refugis climàtics davant l'arribada de les altes temperatures, i fins a dotze llars vulnerables van rebre energia gratuïta gràcies a les comunitats energètiques de Pobles del Sud. El pla busca que estes iniciatives no siguen puntuals, sinó estructurals.
El segon eix gira entorn de la transició energètica justa, un concepte que va més enllà d'instal·lar panells solars. Ací, la clau és l'equitat: les Oficines de l'Energia es reforçaran per a combatre la pobresa energètica, s'impulsarà la rehabilitació de vivendes amb criteris d'eficiència, i es promouran les comunitats energètiques com a model d'accés col·lectiu a les renovables. La pregunta implícita és tan senzilla com rellevant: ¿de què servix una transició energètica si no arriba a qui menys pot pagar la factura?
El tercer pilar és l'alimentació saludable i sostenible. El CEMAS, amb la seua vocació de projecció internacional, reforçarà el suport a l'horta valenciana i els sistemes alimentaris de proximitat, promourà la contractació pública alimentària sostenible i desenvoluparà projectes per a reduir el malbaratament alimentari. Un front que València té avantatge competitiu: la seua horta històrica és un dels paisatges agrícoles periurbans més reconeguts d'Europa.
Més enllà del medi ambient: educació, col·laboració i comunicació
El pla no s'esgota en allò tècnic. Els quatre eixos restants aborden dimensions igualment decisives perquè les polítiques de sostenibilitat prosperen més enllà dels documents oficials. D'una banda, l'educació ambiental i la participació ciutadana es consoliden com a ferramentes per a transformar hàbits quotidians. D'altra banda, s'aposta per millorar la gestió interna de l'organisme per a guanyar eficàcia i captar més finançament europeu —un recurs crític en un moment que els fons comunitaris per a la transició verda són abundants, però la competència entre ciutats és feroç.
A això se suma l'impuls a la col·laboració amb universitats, administracions, empreses i entitats socials, així com una aposta clara per acostar les polítiques de sostenibilitat a tots els barris de la ciutat. Perquè una estratègia climàtica que només arriba a qui ja està conscienciat té un abast molt limitat.
"La sostenibilitat només té sentit quan millora la vida de les persones. Eixe és l'esperit d'este pla: protegir els qui més ho necessiten, impulsar una ciutat més preparada front als reptes climàtics, avançar cap a un model energètic més eficient i continuar promovent una alimentació saludable i de proximitat." - Carlos Mundina, president de València Sostenible i regidor de Millora Climàtica, Acústica i Eficiència Energètica de l'Ajuntament de València
L'horitzó 2030, com a punt d'arribada i de partida
El Pla Estratègic 2026-2030 arriba en un moment que les ciutats europees competixen per posicionar-se com a referents de l'acció climàtica, i València porta anys acumulant credencials per a eixa carrera. València Sostenible refon les competències que fins al moment es realitzaven per part d'ambdues fundacions i totes aquelles relacionades amb les polítiques mediambientals municipals, en línia amb les polítiques de la Capitalitat Verda Europea 2024 de València i el procés de transició energètica. El nou pla recull eixe llegat i el projecta cap avant.
Mundina ha deixat clar que l'objectiu no és merament complir compromisos sobre el paper. "Amb este pla no només definim què volem fer fins a 2030. Definim com volem que siga la València del futur: una ciutat més preparada davant del canvi climàtic, més eficient energèticament, més saludable, més innovadora i amb una millor qualitat de vida per a tota la ciutadania." Una declaració que, vista l'arquitectura del pla, haurà de mesurar-se amb la realitat barri a barri, factura a factura i grau centígrad a grau centígrad.