València tindrà una segona Ciutat de la Justícia

La consellera Gabriela Bravo anuncia la construcció de la Ciutat de la Justícia II en els terrenys adjacents a l'actual instal·lació

Guardar

Ciutat de la Justicia de València
Ciutat de la Justicia de València

València disposarà d'una Ciutat de la Justícia ampliada amb la construcció de la Ciutat de la Justícia II. Així ho ha anunciat aquest matí la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, durant el desdejuni informatiu del 'Fòrum Europa. Tribuna Mediterrània'.

Així, la nova instal·lació solucionarà "els greus problemes d'espai" a causa de l'augment dels òrgans judicials i serveis, que ha provocat que el que anava a ser l'edifici del futur per a albergar totes les necessitats s'haja quedat xicotet en 20 anys i no admeta més seus judicials.

La Ciutat de la Justícia II es preveu que es construïsca en els terrenys adjacents que hi ha darrere de l'actual seu, que són propietat de la Generalitat. Així mateix, i segons ha anunciat, el nou espai portarà el nom d'Ascensión Chirivella, valenciana llicenciada en Dret i primera dona que va poder col·legiar-se per a exercir com a advocada a Espanya.

La consellera de Justicia, Interior y Administración Pública, Gabriela Bravo
La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo

Bravo ha recordat que, en els últims huit anys "s'ha incorporat la dignitat en les seus judicials" gràcies al Pla d'Infraestructures amb més de 270 milions d'euros d'inversió per a la millora del parc immobiliari judicial de les tres províncies i entre les iniciatives de les quals destaquen "projectes emblemàtics com la nova Ciutat de la Justícia d'Alacant o la reforma integral de la seu del Tribunal Superior, que ja s'estan executant".

En aquest sentit, la consellera ha explicat que en la següent fase del Pla d'Infraestructures s'inclouran noves seus judicials a Sagunt, Sueca i Elda o la reforma integral del complex de Benalúa d'Alacant.

D'altra banda, la consellera ha proposat una "profunda reforma" que adeqüe l'organització judicial "a la nova realitat social, política econòmica i demogràfica de l'Espanya actual" i que passe per "més cogovernança" i "el federalisme judicial". A més, ha reclamat "un major protagonisme de les comunitats autònomes en la creació de les unitats judicials i en l'organització per a alleugerir les càrregues de treball, perquè si les comunitats som Estat, ho hem de ser amb totes les conseqüències".

Arxivat a:

Destacats