València signa la Declaració de Florència per la Cooperació i la Pau

Guardar

Giuseppe Grezzi durant la signatura de la Declaració de Florència per la Cooperació i la Pau
Giuseppe Grezzi durant la signatura de la Declaració de Florència per la Cooperació i la Pau

València ha participat aquest cap de setmana en el Fòrum del Mediterrani i ha signat la Declaració de Florència per la Cooperació i la Pau, un document amb què prop d'un centenar de participants d'uns vint països diferents han plasmat l'acord en uns ideals i valors centrats en la pau, la justícia i la convivència entre els pobles.

En nom de València i del seu alcalde, el regidor Giuseppe Grezzi ha signat el manifest en una trobada en el qual han participat alcaldes, alcaldesses i delegats i delegades de ciutats de diversos països mediterranis, així com bisbes de la mateixa àrea geogràfica, tots convidats per l'alcalde de Florència, Dario Nardella.

Grezzi ha destacat el paper del Mediterrani com a "bressol de la civilització" i el conseqüent "deure des de les ciutats del 'Mare Nostrum' de promoure el diàleg per la pau, la solidaritat i l'acolliment". En eixe sentit ha destacat el posicionament de València com a ciutat refugi davant les grans crisis humanitàries, com la que ara s'ha d'evitar a Ucraïna. "Mentre la Humanitat s'enfronta a un dels reptes més importants per la seua supervivència, amb l'espasa de Dàmocles del canvi climàtic i les seues perilloses conseqüències que ja estem patint (com per exemple migracions climàtiques o manca de recursos hídrics, alimentaris i energètics), ara a Europa redoblen tambors de guerra que ens fan reviure una vegada més el terror de la guerra i la pèrdua de vides innocents que això suposa, una situació davant la qual València manté les seues portes obertes per a acollir i ajudar".

L'esperança per a acabar amb la violència, l'ús d'armes i el sofriment del poble ucraïnés així com perquè comencen immediatament les negociacions per a reconstruir la pau, han centrat bona part del treball conjunt, que s'ha desenvolupat en diverses taules i conferències amb participants com els alcaldes de Milà, Nàpols, Marsella, Atenes, Belgrad o Granada, el director general de l'Organització Internacional de les Migracions, la directora general de la UNESCO, el príncep de Gal·les, l'expresident de la Comissió Europea Romano Prodi, la ministra italiana d'Interior i el ministre d'Assumptes Estrangers també d'Itàlia o la directora general adjunta de l'Organització Mundial de la Salut, entre altres autoritats.

La trobada internacional ha posat en valor que el Mediterrani ha sigut històricament un punt de trobada entre les cultures europees i asiàtiques occidentals, dels hemisferis nord i sud i que pot tornar a jugar un paper crucial en la pau i el desenvolupament de les nacions mitjançant la cooperació entre les seues ciutats, les seues cultures i les seues comunitats religioses. "Hi ha una aspiració compartida de posar a les persones en el centre de l'agenda internacional perseguint la pau, protegint el planeta, garantint la prosperitat, promovent el respecte i la dignitat dels drets fonamentals de cada individu, també mitjançant la promoció dels objectius de desenvolupament sostenible i l'acord climàtic de París; dels nombrosos reptes als quals s'enfronta l'àrea mediterrània, com el canvi climàtic, els fluxos migratoris, els conflictes i la pobresa; i, per tant, per potenciar i promoure el paper de les ciutats i el diàleg entre les seues comunitats en la consecució dels reptes compartits. En eixe sentit també s'ha destacat la importància del dret universal a la salut i la protecció social, en particular arran de la pandèmia de la COVID-19.

Arxivat a:

Destacats