L'Ajuntament de València ha fet públics les primeres troballes derivades de la plena operativitat del seu sistema de monitorització en la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Esta infraestructura, finançada amb fons europeus Next-Generation EU, ha permés obtindre una radiografia detallada del parc mòbil que transita per la ciutat, revelant dades crucials sobre la seua composició, procedència, antiguitat mitjana i distintiu ambiental.
Una de les conclusions més sorprenents de l'estudi és la marcada disparitat entre el cens de vehicles i eixos que efectivament circulen per les vies urbanes. Mentre que les xifres oficials de la Direcció General de Trànsit (DGT) indiquen que entre el 26% i el 29% dels vehicles registrats en la província i en València manquen d'etiqueta ambiental, les càmeres de la ZBE han detectat que, en la pràctica, a penes un 6% dels desplaçaments corresponen a vehicles sense este distintiu.
Resultats clau de la monitorització de la ZBE
Els vehicles amb major eficiència energètica dominen el flux de trànsit diari en la capital valenciana. L'anàlisi de les deteccions de les càmeres mostra una clara preponderància de les següents categories:
- L'etiqueta C, que agrupa als vehicles de gasolina matriculats a partir de 2006 i dièsel a partir de 2014, representa el 48% de les deteccions.
- Els vehicles amb etiqueta ECO, que inclouen híbrids i de gas, aconseguixen el 18%.
- L'etiqueta B, per a vehicles de gasolina matriculats a partir de 2000 i dièsel a partir de 2006, constituïx el 19%.
- Els vehicles de 0 emissions, com elèctrics i híbrids endollables de gran autonomia, ja suposen un 5% del total del trànsit.
Addicionalment, un 4% de les deteccions corresponen a matrícules estrangeres o no reconegudes, un aspecte que el sistema de càmeres continua optimitzant per a millorar la precisió en la lectura.
Composició del parc mòbil circulant
Quant a la tipologia de vehicles que transiten per la ciutat, l'informe confirma que els turismes són, amb diferència, els usuaris més freqüents de la via pública, acaparant el 83% dels registres. Els seguixen el transport de mercaderies, amb un 7%, i les motocicletes, que representen un 4,5% del total. L'edat mitjana d'estos vehicles se situa en un rang d'entre 7 i 9 anys, la qual cosa reforça la idea d'un parc mòbil relativament modern.
Origen del trànsit i dependència metropolitana
L'estudi també llança llum sobre la procedència dels vehicles, destacant el paper de València com un important pol d'atracció. Un significatiu 65% dels vehicles que accedixen a la ciutat provenen d'altres municipis, principalment de la província de València, la qual cosa subratlla la forta interdependència entre la capital i la seua àrea metropolitana. Dins del casc urbà, el trànsit generat per vehicles de fora de la ciutat seguix sent predominant, constituint un 55% enfront del 45% dels vehicles registrats de residents locals.
Tendències en la propietat de vehicles
Les dades de l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) de l'Anuari Estadístic de l'Ajuntament de València 2025 revelen un canvi en la dinàmica de la propietat de vehicles. El nombre total de vehicles registrats a València ha experimentat un descens del 2,3% respecte a l'any anterior, situant-se en 464.529 unitats. Esta disminució s'observa en la majoria de les categories, com turismes, camions i furgonetes, amb una notable excepció: les motocicletes, la presència de les quals ha augmentat un 1,7%, consolidant-se com una opció de mobilitat urbana en ascens.
Declaracions del regidor de mobilitat
Jesús Carbonell, regidor de Mobilitat i Policia Local, ha valorat positivament estos resultats, afirmant que de l'estudi se'n desprén que "el trànsit real en València es caracteritza per ser més eficient i jove que el registrat oficialment, amb una clara predominança de vehicles circulant amb etiqueta C i amb un creixement de l'ús de la motocicleta".
Carbonell també ha vinculat estes troballes amb les dades de mobilitat dels primers mesos de l'any, assenyalant que de l'estudi del pas de vehicles registrat per les càmeres de ZBE confirma l'anàlisi de les dades de mobilitat dels dos primers mesos de l'any: mentre el trànsit interior es troba estabilitzat i a la baixa (en gener i febrer s'ha experimentat un descens del 4% respecte als mateixos mesos de l'any anterior), els accessos creixen, en un context d'augment generalitzat de la població en la ciutat com de la mobilitat tant a peu com els restants modes de transport sostenibles (bicicleta, VMP i transport públic ).
A pesar d'este creixement en els accessos, el regidor ha matisat que "A pesar de l'anterior, el tràfic interior es troba en valors similars o inclús inferiors als de 2023 i molt distants a les dades registrades en 2019, moment prepandèmia en què s'assoliren els valors màxims de tràfic".
Subratllant la importància de la connexió metropolitana, Carbonell ha emfatitzat: "El fet que més del 50% del trànsit intern es genere per vehicles procedents de fora de la capital evidencia el pes determinant de l'àrea metropolitana en els fluxos diaris. "Davant esta realitat i sense perjuí de l'ambiciós pla director d'EMT que es troba en procés d'implementació, resulta imprescindible reforçar la infraestructura i l'oferta de transport públic, tant estatal com autonòmic, per a reduir la dependència del vehicle privat de les persones que residixen en les corones metropolitanes i es desplacen habitualment a la ciutat".
Futures accions i compromís amb la sostenibilitat
Finalment, el regidor ha reiterat el compromís de l'Ajuntament amb la mobilitat sostenible, indicant que "L'Ajuntament pretén continuar fent ús de la infraestructura de càmeres instal·lada amb la finalitat de continuar realitzant estudis estadístics per a avaluar l'impacte de les polítiques de mobilitat sostenible, com l'ampliació de la xarxa de carrils bici, la millora del transport públic o l'adopció de mesures per a millorar la distribució urbana de mercaderies". Estos estudis seran fonamentals per a ajustar i optimitzar les futures estratègies de mobilitat en la ciutat.