Un llenç de 175 per 120 centímetres, signat fa més de dos segles en plena València il·lustrada, acaba d'aterrar en mans de l'Ajuntament de la ciutat amb una missió molt concreta: inaugurar la col·lecció d'un museu que encara no té parets obertes al públic. L'obra Sagrada Família amb Sant Joanet i àngels músics, del pintor José Vergara (1726-1799), es convertix en la primera adquisició artística d'este mandat municipal destinada al Palau dels Marquesos de Montortal, l'edifici de la Plaça Tetuan que està cridat a ser la segona seu del Museu de la Ciutat de València.
Una compra en subhasta, amb dret de tanteig de l'Estat
La pintura arribà al consistori per una via poc habitual: la subhasta. El passat 30 de juny, la casa madrilenya Segre Subastas posà en venda el quadre —procedent d'una col·lecció particular de Badajoz— i el Ministerio de Cultura exercí el dret de tanteig en nom de l'Ajuntament de València. El preu de remat fou de 26.000 euros, als quals se sumen comissions i impostos. Una xifra que, per a una obra d'esta envergadura i significació històrica, resulta més que raonable si es compara amb els preus habituals del mercat de pintura barroca espanyola.
El moment no és casual. L'adquisició es produïx en l'any que València commemora el 300 aniversari del naixement de Vergara, efemèride que ja motivà una gran exposició retrospectiva en el mateix Museu de la Ciutat baix el títol José Vergara Gimeno (1726-1799). Pintura, fama y fortuna. Recuperar una de les seues obres i tornar-la a la ciutat que el va vore nàixer té, en eixe context, una càrrega simbòlica difícil d'ignorar.
"Amb esta adquisició, enriquim els nostres fons amb una peça d'excepcional qualitat i clarament representativa de la producció de Vergara, que portem de tornada a la ciutat en el 300 aniversari del naixement del pintor" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
El pintor que fundà una acadèmia i definí una època
Per a entendre el valor d'esta adquisició, convé recordar qui fon José Vergara. Considerat el pintor valencià més destacat de la segona meitat del segle XVIII, no era només un artista prolífic, sinó també un arquitecte institucional de l'art del seu temps. Junt al seu germà Ignacio, fundà en 1752 l'Acadèmia de Santa Bàrbara, primer assaig del que en 1768, baix la protecció de Carles III, passaria a ser la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Vergara fon el seu primer director de pintura i, durant dos triennis, director general.
Amb una ingent obra pictòrica, tant al fresc com sobre cavallet, evolucionà del tardobarroc al Neoclassicisme. Al llarg de la seua carrera destacà especialment en la pintura religiosa, deixant la seua empremta en nombrosos temples valencians com l'església dels Sants Joans, l'Oratori de Sant Felip Neri o el Convent de Sant Doménec, entre altres. En altres paraules: qui recorre hui la València històrica, recorre també, sense saber-ho, l'obra de Vergara.
Una escena d'intimitat domèstica pintada amb aire de cort
El quadre, datat en 1788, pertany al període final de l'artista, quan el seu estil havia aconseguit una maduresa plena. L'escena representa la Mare de Déu entronitzada a la manera d'una matrona romana, amb el Xiquet Jesús adormit en la seua falda, flanquejada per Sant Josep, Sant Joanet i dos àngels músics que toquen una xirimia i una viola de mà. L'atmosfera és de serena intimitat devocional, però construïda amb mitjans sumptuosos: draps de rica cromàtica, un ampulós cortinatge verd que cau en plecs teatrals i un fons arquitectònic que ennobleix el conjunt.
A un costat, Sant Josep conté el gest com qui frena la música per a no despertar el Xiquet. Als seus peus, Sant Joanet —el cosí menut de Jesús— replica eixe silenci portant-se el dit als llavis. És una escena carregada de tendresa que, no obstant això, no renuncia a l'elegància formal. Vergara marcà este període a través d'un gran nombre de pintures a l'oli i al fresc, i renovà l'estètica de les noves esglésies valencianes amb un concepte classicista, refinat i acadèmic que s'imposà fins ben entrat el segle XIX.
David Gimilio, director del MuVIM i exresponsable de les col·leccions del Museu de Belles Arts de València, subratlla que la composició reflectix el concepte neoclàssic del "bell ideal", amb una delicadesa pròpia de l'etapa més madura de Vergara, en la qual gràcia i elegància es fonen en cada gest dels personatges.
El Palau de Montortal: un edifici protegit amb vocació de museu
L'arribada del quadre té també una lectura urbanística i patrimonial. El Palau dels Marquesos de Montortal, situat en la Plaça Tetuan número 4 i catalogat com a Bé de Rellevància Local (BRL), està destinat a convertir-se en la segona seu del Museu de la Ciutat una vegada concloga la seua rehabilitació. El centre sumarà el Palau dels Marquesos de Montortal com a segona seu per a exhibir les seues col·leccions artístiques d'alta època, des del Renaixement fins a mitjan segle XIX. Pintors com Joan de Joanes, Francesc Ribalta, Jeroni Jacint Espinosa, el mateix Vergara o Vicent López —les obres dels quals romanen actualment emmagatzemades— tindrien per fi un espai on ser contemplades pel públic.
L'alcaldessa de València, María José Catalá, ja va anunciar en el Debat de l'estat de la ciutat que esta iniciativa suposaria "la major transformació del Museu de la Ciutat en els seus prop de 100 anys d'història" i el situaria entre els principals museus de la ciutat. Juntament amb la seua seu actual en el Palau del Marqués de Campo, el nou espai permetria traçar un recorregut de cinc segles per la història de l'art valencià.
Una pintura rescatada d'una col·lecció particular a Badajoz, tornada a la ciutat on va nàixer el seu autor 300 anys abans, destinada a un palau que encara espera la seua rehabilitació. Tres temps distints que confluïxen en un sol llenç. Si el projecte del Palau de Montortal arriba a bon port, eixa Sagrada Família de Vergara no serà només una obra d'art: serà el punt de partida visible d'una aposta cultural que València porta dècades tenint pendent.