València, "punta de llança contra el canvi climàtic" a Europa

Més de la meitat de la població mundial viu, actualment, a les ciutats, però la previsió és que, en 2050, el percentatge ascendisca fins al 85%. Amb aquestes dades, es fa imprescindible treballar per a crear nous models de ciutat més sostenibles, amb polítiques verdes i que situen en el centre a les persones. Des de 2015, la ciutat de València ja posa en pràctica alguns d'aquests valors, per exemple, impulsant no només una mobilitat sostenible amb la creació de l'anell ciclista o amb l'aposta de l'Ajuntament de València per l'elèctric, incentivant la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics; sinó també amb polítiques municipals de recuperació de l'espai públic.En aquest punt, les actuacions de conversions en zona de vianants i reurbanitzacions més amables han jugat un paper fonamental, sent la plaça de l'Ajuntament o la futura plaça de la Reina un símbol d'aquesta manera d'entendre la ciutat. Dos espais envaïts pel trànsit motoritzat que, ara, es recuperen per a l'ús ciutadà, comportant, a més, una reducció del vehicle privat que es tradueix en una millor qualitat ambiental.No obstant això, València vol anar més enllà, fer un pas més en la construcció d'una ciutat saludable i, per això, l'alcalde de València, Joan Ribó, presentava la primera Missió d'Innovació, d'acord amb la Comissió Europea: ser ciutat neutra en emissions en, almenys, tres barris o pobles de la ciutat abans de 2030. Amb aquesta proposta, València passa, així, "a ser una de les 100 ciutats europees que seran la punta de llança contra el canvi climàtic a Europa".En aquest sentit, ha explicat Ribó, "quan parlem de ciutat neutra, al que aspirem és a definir la nostra via mediterrània a la transició climàtica, una via que done resposta a la qüestió des de les nostres pròpies característiques i la nostra pròpia idiosincràsia". I tot això amb l'objectiu d'estendre, progressivament, el model d'eixos tres barris a tota la ciutat.I és que si bé és cert que València ja ha començat a caminar en eixa direcció – mitjançant l'urbanisme tàctic o la posada en marxa, en alguns barris, dels projectes pilot de comunitats energètiques per a incentivar una col·laboració publicoprivada-social que permeta la producció i el consum col·lectiu d'energia renovable – a partir d'aquest moment les accions s'intensificaran per a aconseguir l'objectiu d'arribar a 2030 amb algunes zones de la ciutat lliure d'emissions.Aquest objectiu, a més, s'emmarca dins del Marc Estratègic València 2030, que es basa en tres vectors fonamentals: l'Agenda urbana, l'orientació a Missions d'innovació i el context de recuperació postpandèmia, però el centre, assenyalava Ribó, "sempre són les persones sobre les quals incorporem sis 'mirades' que recullen els quatre plantejaments de les Missions València 2030: ciutat saludable, ciutat sostenible, ciutat compartida, i ciutat pròspera". Un full de ruta, basada en l'acord i el consens, que permetrà que es continue avançant en eixe objectiu més enllà d'un mandat municipal.