Quasi vint mesos després que la DANA del 29 d'octubre de 2024 arrasara desenes de municipis valencians, deixara més de 228 víctimes mortals i destruïra infraestructures, vehicles i llars, València continua construint la resposta institucional que hauria d'haver existit abans. La Junta de Govern Local ha aprovat la pròrroga del conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i el Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana (MIVAU) per a continuar desenvolupant l'Agenda de la Reconstrucció, el document marc que ordena i prioritza les actuacions de recuperació de la ciutat.
Un full de ruta per a no improvisar
L'Agenda de la Reconstrucció no és un pla d'emergència a l'ús. És, en realitat, un instrument de planificació urbana a mitjà i llarg termini que busca respondre a una pregunta tan simple com urgent: per on es comença? La reconstrucció continua tenint molts fronts oberts, encara que també genera esperança per la recuperació d'infraestructures clau. En eixe context, comptar amb un document que jerarquitze prioritats no és un luxe burocràtic, sinó una necessitat operativa.
L'eina s'emmarca en la metodologia de l'Agenda Urbana Espanyola i té com a missió guiar el Pla d'Acció Local del municipi. El seu objectiu declarat és doble: respondre als danys ja causats i, al mateix temps, preparar la ciutat perquè una tragèdia similar no torne a colpejar amb la mateixa intensitat. El pla s'orienta a reforçar la capacitat de resposta de la ciutat, prioritzar projectes de recuperació i avançar en actuacions que contribuïsquen a previndre i mitigar els efectes de futures situacions de risc vinculades a fenòmens naturals extrems.
126.583 euros i la porta oberta a Europa
La pròrroga aprovada permet donar continuïtat als treballs finançats mitjançant una subvenció directa de 126.583 euros, procedents de l'acord amb el MIVAU. Una xifra que, posada en perspectiva, resulta modesta si es compara amb els més de 2.561 milions d'euros que la Generalitat Valenciana ha mobilitzat, compromés i gestionat per a fer front als danys de la DANA. Però el seu verdader valor no està en eixa quantitat, sinó en el que obri: la possibilitat de captar fons europeus de molt major calat.
El conveni facilita la preparació de projectes per a concórrer a convocatòries de finançament europeu, en especial les vinculades a fons FEDER destinats a municipis especialment afectats per la DANA. Dit d'una altra manera, esta despesa en planificació tècnica és, en realitat, una inversió per a atraure recursos europeus que d'una altra manera serien inabastables sense un pla urbà sòlid i actualitzat que els recolze.
Diagnòstic, participació i projectes: el treball tècnic que ningú veu
La pròrroga del conveni —que el mateix acord original contemplava, amb una ampliació de fins a un any mitjançant acord exprés de les parts— permetrà a l'Ajuntament continuar amb una sèrie de treballs tècnics que rarament protagonitzen titulars, però que són la base de qualsevol transformació urbana real. Entre les tasques subvencionables figuren l'elaboració del diagnòstic de situació, la identificació de programes i projectes prioritaris, la revisió d'instruments de planejament urbanístic i territorial, el desenvolupament de processos de participació ciutadana, la creació d'indicadors de seguiment i les accions de comunicació i capacitació vinculades al pla.
No és poca cosa. La participació ciutadana, per exemple, és amb freqüència la gran oblidada en els processos de reconstrucció, on la urgència tendix a imposar decisions tècniques sense consultar els qui viuen en els barris afectats. Que figure explícitament com una línia de treball subvencionable diu alguna cosa sobre l'enfocament que es vol imprimir a esta agenda.
Resiliència urbana: més que un eufemisme
La planificació municipal que impulsa este conveni no es limita a reparar allò trencat. Apunta a alguna cosa més ambiciosa: transformar València en una ciutat més ben preparada front al canvi climàtic, més cohesionada socialment i més sostenible en termes econòmics i mediambientals. Les àrees d'actuació previstes inclouen la resiliència urbana, l'habitatge, la mobilitat, les infraestructures verdes, la cohesió social i la innovació.
L'episodi d'octubre de 2024 es va convertir en la pitjor DANA en el que va de segle, sent la Comunitat Valenciana la comunitat autònoma més afectada. Que eixa tragèdia servisca per a construir una ciutat més preparada per als pròxims episodis extrems —que els experts en climatologia consideren inevitables— dependrà, en bona mesura, de si instruments com este passen del paper a l'acció concreta. La pròrroga aprovada esta setmana és, almenys, un senyal que la ciutat no té intenció de baixar la guàrdia.