Protegir un ecosistema tan fràgil com l'Albufera no es fa només amb decrets ni bones paraules. També es fa amb pantalans segurs, instal·lacions elèctriques modernes i depòsits en condicions. L'Ajuntament de València ha completat la reforma de l'embarcador municipal de la Mata del Fang, enclavament des del qual el Servici de Devesa-Albufera coordina cada dia el seu treball de vigilància i conservació del llac, amb una inversió de 129.138 euros que renova de dalt a baix unes instal·lacions que acusaven el pas del temps.
Una base d'operacions essencial per al llac
L'embarcador de la Mata del Fang no és un moll qualsevol. És, en la pràctica, el quarter general des del qual els equips tècnics municipals ixen cada matí a recórrer les aigües del llac per a controlar el seu estat, fer complir la normativa i vetlar per la biodiversitat d'un espai que, amb les seues més de 21.000 hectàrees, és un dels aiguamolls de major valor ecològic d'Espanya. El Parc Natural de l'Albufera està protegit per la Convenció RAMSAR des de 1990 i forma part de la Xarxa Natura 2000, la qual cosa dona idea de la responsabilitat que recau sobre els qui treballen en la seua custòdia diària.
El problema és que les infraestructures no envelleixen igual que les intencions. En un context de crisi climàtica, almenys el 85% dels aiguamolls d'importància internacional d'Espanya es troben en un estat de conservació preocupant, i l'Albufera no és una excepció. El paratge valencià figura entre els espais considerats àrees IBA —importants per a la conservació de les aus i la biodiversitat— més amenaçats a escala mundial. Amb este teló de fons, que l'embarcador des del qual es vigila el llac portara anys deteriorat no era un problema menor.
"El deteriorament d'estes instal·lacions feia necessària una intervenció integral. No podem exigir eficàcia als nostres equips si no compten amb infraestructures segures i en condicions per a realitzar el seu treball" - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València
Què s'ha reformat i per què importa
La intervenció ha sigut àmplia i abasta des de l'estructural fins al tecnològic. S'han aplicat tractaments anticorrosius en la torre-mirador, se n'ha renovat la coberta i s'han substituït les finestres. Però potser el canvi més revelador dels temps que corren és la millora de la instal·lació elèctrica: ara les instal·lacions permeten la recàrrega de les embarcacions amb motor elèctric, un pas cap a una flota de vigilància més sostenible i silenciosa en un entorn on el soroll pot ser tan nociu com la contaminació de l'aigua.
També s'ha substituït el depòsit de gasoil, s'ha millorat la seguretat dels pantalans, s'han instal·lat preses d'aigua per a la neteja de les embarcacions i s'ha reposat el marcador del nivell del llac, un indicador fonamental per al seguiment de l'estat hídric de l'aiguamoll. A més, s'han renovat les persianes metàl·liques de les portes d'eixida de les embarcacions, s'han millorat les condicions d'il·luminació i ventilació de la nau i s'han col·locat quatre noves cornamuses en el dic confrontant. Cada detall, per xicotet que parega, suma en favor d'un treball més eficaç sobre el terreny.
"Cuidar L'Albufera exigix una mica més que bones intencions. Exigix inversió, manteniment i mitjans adequats" - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València
L'ànec roig, guardià simbòlic del mural
La reforma no ha oblidat el valor simbòlic del lloc. En la façana nord de la nau de reparació d'embarcacions s'ha pintat un mural amb motius representatius de L'Albufera i la Devesa, amb la figura de l'ànec roig com a protagonista. El parc alberga més de 90 espècies incloses en la Directiva d'Aus, la conservació de les quals és prioritària a Europa, i l'ànec roig és una de les més volgudes i recognoscibles entre elles. La seua presència en les parets de l'embarcador no és només decorativa: és un recordatori constant per a aquells que treballen allí del que estan protegint.
El regidor Gosálbez va subratllar que "l'ànec roig forma part de la història i de la riquesa natural d'este espai" i que la seua imatge en el mural "ens recorda la importància de conservar este espai que permet que espècies com esta continuen formant part del nostre llac".
Infraestructura al servici de la conservació
Hi ha una lògica senzilla darrere d'esta actuació: no es pot protegir bé allò que no es pot abastar bé. Les embarcacions que ixen d'este embarcador són els ulls del municipi sobre el llac, i si les seues instal·lacions de base fallen, falla també la capacitat de resposta davant de qualsevol amenaça a l'ecosistema. Amb 129.138 euros, València no sols ha reparat un moll: ha reforçat la primera línia de defensa d'un dels espais naturals més valuosos i irreemplaçables del Mediterrani.