València impulsa l'adaptació del seu Pla General per a protegir i revitalitzar l'horta

L'Ajuntament ha aprovat sotmetre a informació pública la integració de la normativa autonòmica, buscant un marc més àgil per a la recuperació d'alqueries i sòls degradats.

Guardar

L'Horta de València
L'Horta de València

El Ple de l'Ajuntament de València, en la seua sessió del mes d'abril, ha aprovat l'inici del procés per a sotmetre a informació pública la Memòria per a l'adaptació de les normes del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) al Pla d'Acció Territorial d'Ordenació i Dinamització de l'Horta de València (PATODHV). Esta mesura fonamental, segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Vivenda i Llicències, Juan Giner, té com a objectiu principal "buscar l'encaix jurídic entre les dos normatives que regulen els usos de l'horta i de les infraestructures agrícoles, així com l'ús de les alqueries i vivendes tradicionals, amb la finalitat de generar un marc més àgil, que mantinga el màxim nivell de protecció de l'horta alhora que obri la possibilitat de la recuperació d'horta abandonada i de les alqueries i vivendes agrícoles".

Esta iniciativa representa un pas crucial per a la clarificació del marc normatiu que regix un dels paisatges agraris més valuosos d'Europa, l'horta valenciana. L'adaptació busca simplificar els procediments i fomentar la revitalització d'àrees que, fins ara, han enfrontat barreres burocràtiques significatives.

La complexitat normativa actual i la necessitat d'adaptació

En l'actualitat, la implementació de qualsevol ús o activitat en sòl de protecció d'horta ha requerit la consideració simultània tant del Pla General d'Ordenació Urbana de València (PGOU) com del PATODHV. Esta dualitat normativa ha generat una considerable complexitat, obligant l'Ajuntament i la Generalitat a determinar en cada cas quin dels dos plans ha resultat més restrictiu des del punt de vista ambiental. L'heterogeneïtat en la normativa i en els conceptes entre ambdós instruments ha dificultat en nombroses ocasions establir quin ha sigut l'aplicable, alentint processos i generant inseguretat jurídica.

El regidor Giner ha emfasitzat que "esta adaptació no té capacitat per a innovar l'ordenació urbanística establida; el document no pot ser considerat una revisió o una modificació del planejament municipal ni introduir qüestions que puguen entendre's com a tals". La proposta s'ha concebut com una ferramenta per a harmonitzar i clarificar, no per a alterar l'essència de la protecció existent.

Objectius i abast de la proposta

La moció d'inici per a esta adaptació s'ha presentat en 2020. Els usos més amplis que contempla l'adaptació s'han aplicat exclusivament a l'horta més degradada de la perifèria metropolitana, identificada en el PATODHV com a zona H3, i han estat vigents des de 2018. Giner ha subratllat amb fermesa que "esta adaptació no rebaixa ni un àpex la protecció de l'horta de València. El que sí que fa és obrir la possibilitat de recuperar alqueries i vivendes tradicionals per a donar-los un ús vinculat amb el cultiu de les terres i amb la seua conservació".

La proposta d'adaptació s'ha sotmés ara a un període d'exposició pública, permetent que qualsevol ciutadà puga consultar-la i presentar al·legacions. El regidor ha insistit que no s'ha afegit cap possibilitat d'ús que el PATODHV no haja contemplat ja des de la seua aprovació fa huit anys. "No es crea cap dret nou, sinó que es clarifica el marc aplicable i s'integra en el planejament municipal una norma autonòmica de rang superior que ja era vinculant", ha remarcat Giner, destacant la importància de la seguretat jurídica per a ciutadans, tècnics i administracions.

El propi PAT de l'Horta ha establit en el seu article 10.3 que el planejament urbanístic incorporarà la classificació i zonificació del sòl establida pel pla territorial, per la qual cosa l'adaptació del Pla General ha respost directament a este mandat.

Classificació de l'horta segons el PATODHV

El PAT de l'Horta de València ha classificat el territori en diferents zones, ordenades de major a menor nivell de protecció, permetent usos específics en cada una:

  • Zona H1 — Horta de Protecció Especial Grau 1 (màxima protecció)

    Esta categoria ha englobat l'horta de major valor agropecuari i major fragilitat paisatgística. La seua estructura parcel·lària, els seus cultius tradicionals i el mil·lenari sistema de reg de séquies l'han feta mereixedora del nivell més elevat de protecció. L'objectiu primordial del PAT ha sigut preservar el seu caràcter agrari-paisatgístic, protegir l'activitat productiva i fomentar la recuperació del patrimoni cultural existent. En esta zona, els usos permesos han sigut estrictament limitats a aquells directament relacionats amb l'activitat agrícola i la conservació de l'entorn.

  • Zona H2 — Horta de Protecció Especial Grau 2

    Esta zona ha comprés una horta similar a l'H1, però que ha experimentat una major transformació tant en el sistema de reg com en els cultius, i que ha requerit accions de conservació i recuperació més actives. El PAT ha incentivat, a més, la transformació del cultiu arbori a hortícola. S'han permés tots els usos de la zona H1, juntament amb algunes activitats addicionals orientades a la recuperació i dinamització controlada.

  • Zona H3 — Horta de Protecció Agrícola Grau 3 (horta més degradada)

    Esta categoria ha abastat l'horta més degradada o amb major ocupació arbòria, especialment de cítrics, i ha exigit intervencions més actives de recuperació. Per a incentivar eixa recuperació, el PAT ha ampliat els usos permesos, incloent-hi, amb caràcter restringit, construccions de nova planta. Esta flexibilitat ha buscat facilitar la revitalització d'àrees que, d'una altra manera, romandrien en estat d'abandó, sempre baix estrictes criteris de sostenibilitat i vinculació amb l'ús agrari.

L'adaptació del PGOU ha representat un esforç significatiu per part de l'Ajuntament de València per a modernitzar i clarificar la gestió del seu valuós patrimoni agrari, assegurant la seua protecció a llarg termini i fomentant la seua recuperació activa.