València es prepara per a la imminent obertura del seu esperat Centre d'Interpretació del Sant Calze amb la incorporació de dos peces d'incalculable valor històric i artístic. Estes addicions, una reproducció del rei Alfons el Magnànim i un taulell del segle XV procedent del Palau del Real, prometen enriquir significativament la narrativa sobre el venerat reliquiari i la seua profunda connexió amb la història de la ciutat. El projecte, ubicat en la Casa del Rellotger, busca oferir als visitants una experiència immersiva en un dels períodes més transcendentals de la capital valenciana, el Segle d'Or.
Les noves incorporacions se sumen a un conjunt d'elements ja adquirits o cedits, consolidant la col·lecció del futur centre. Entre ells, destaquen el comodat de les peces d'atrezzo del Parsifal de Wagner, formalitzat l'any anterior amb el Palau de Les Arts, i la recent adquisició del Retrat del rei Martí l'Humà, obra de Pedro Arrúe, així com el Crist Eucarístic de Nicolau Borràs, este últim obtingut per mitjà del dret de tanteig exercit pel Ministeri de Cultura en nom de l'ajuntament.
Noves incorporacions al Centre del Sant Calze
El govern municipal de València ha aconseguit un acord crucial amb la Presidència de la Generalitat per a la cessió gratuïta d'una rèplica del medalló que presenta el retrat en bust i de perfil del rei Alfons V d'Aragó. Esta obra, valorada en 6.600 euros, serà una peça central en la sala dedicada a la història del Sant Calze, des de la seua eixida del Monestir de Sant Joan de la Penya fins a la seua arribada a la Catedral de València en 1437, baix el regnat del propi Alfons el Magnànim. Fins a la inauguració de l'espai, el consistori serà responsable de la seua custòdia en els depòsits municipals de Patrimoni Històric, garantint les seues òptimes condicions de conservació.
El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, expressà el seu profund agraïment a la Generalitat: “Des de l'Ajuntament de València, volem agrair, una vegada més, a la Generalitat la seua generositat, la seua implicació i el seu suport constant a este destacat projecte municipal”. Moreno afegí que la peça permetrà als visitants “descobrir un dels períodes més fascinants i transcendentals de la Història de València, el Segle d'Or valencià, així com aprofundir en la figura del rei Alfons el Magnànim i en la seua decisiva contribució en l'arribada del Sant Calze a la nostra ciutat, juntament amb la resta del reliquiari reial de la Corona d'Aragó”.
Per la seua part, el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Luis Díez, subratllà la importància de la col·laboració interinstitucional: “la màxima col·laboració interinstitucional entre la Generalitat i l'Ajuntament de València, en esta i en moltes altres iniciatives. Un exemple del compromís compartit per ambdós administracions amb la protecció, la difusió i amb la posada en valor del nostre patrimoni històric i cultural. La cessió d'esta peça contribuirà a enriquir el discurs museogràfic del futur Centre d'Interpretació del Sant Calze, un espai destinat a recuperar i projectar la identitat històrica de la ciutat de València”.
El retrat d'Alfons el Magnànim: un comodat clau
L'acord de comodat per a la rèplica del retrat del rei Alfons el Magnànim tindrà una duració inicial de deu anys, amb la possibilitat de pròrrogues automàtiques per períodes idèntics, sempre que la peça romanga exposada en el centre. L'Ajuntament de València assumirà tots els gastos derivats d'este conveni, incloent l'embalatge, transport, segur i la conservació de l'element, comprometent-se a prendre les mesures necessàries per a evitar qualsevol dany.
La reproducció en baix relleu fon encarregada per la Presidència de la Generalitat en 2018 per a l'exposició itinerant “La memòria del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana”. L'original, que data de 1867, es conserva en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid. La rèplica, que fon exposada en el Palau del Marqués de Rafal en Oriola, és una còpia escanejada i reproduïda per control numèric computeritzat en materials sintètics, augmentada un 18% respecte a l'obra original i complementada en una garlanda coetània.
La peça representa a Alfons el Magnànim abillat amb una armadura milanesa de guerra, sense cuirassa, amb la mirada dirigida cap a una corona reial. Darrere d'ell, s'aprecia una de les seues divises personals: el feix de mill. En el caire superior, la inscripció “Invictus Alphonsus Rex Trivmphator”, gravada amb lletres capitals humanístiques i paraules separades per signes d'interpuntuació, evoca l'estil clàssic de les inscripcions romanes. Esta composició iconogràfica i la inscripció recorden les medalles de bronze i plom realitzades per Pisanello per al rei d'Aragó durant la seua estada en la cort napolitana en 1449.
El taulell del “siti perillós”: un emblema real
La segona peça anunciada és un taulell de tradició del “siti perillós”, un dels motius més singulars del programa emblemàtic impulsat per Alfons el Magnànim. Este taulell s'associa amb altres decorats amb el feix de mill i el llibre obert, emblemes personals del monarca que formaven part d'un discurs visual curosament dissenyat per a exaltar la seua legitimitat dinàstica, la seua constància i la seua victòria en la conquesta del Regne de Nàpols. Datada a mitjan del segle XV, la peça va ser recuperada en 2009 pel SIAM durant les excavacions arqueològiques del Palau del Real de València, formant part dels rebliments d'amortització de l'edifici després de la seua destrucció.
La presència documentada d'estos taulellets, tant en el Palau del Real de València com en el Castel Nuovo de Nàpols, confirma la dimensió propagandística d'este programa. A esta significació s'unix la seua vinculació en el “Siege Perilous” de la literatura artúrica, el seient buit de la Taula Redona reservat exclusivament al cavaller pur de cor, destinat a aconseguir el Sant Grial. Este seient, l'atreviment indegut del qual podia provocar la mort (d'ací la seua representació com un tron envoltat en flames), no seria una referència casual, sinó una reinterpretació política deliberada per a transformar el risc espiritual del mite artúric en una al·legoria de l'exercici legítim del poder reial.
La trajectòria del Sant Calze fins a València
El projecte museològic del futur centre d'interpretació, coordinat per el reconegut historiador Miguel Navarro Sorní, detalla la fascinant trajectòria del Sant Calze. Després de ser entregat en 1399 al rei Martí l'Humà, fon depositat en una capella, probablement en la Aljaferia de Saragossa, fins a finals de 1408 o principis de 1409, quan fon traslladat al Palau Reial de Barcelona baix la protecció de monjos celestins.
El testament de Martí l'Humà, datat en 1407 i ratificat un any després, nomenava hereua a la seua esposa i estipulava que el reliquiari es conservara en la Capella de Santa Àgueda. No obstant això, l'absència de firma i registre del testament generà disputes sobre la propietat de les relíquies després de la mort del rei en 1410. La reina viuda, Margarida de Prades, qui havia pres algunes relíquies, inclòs el Sant Calze, hagué de litigar amb la comunitat de celestins i amb Ferran d'Antequera, el nou monarca de la Corona d'Aragó. Encara que s'acordà la devolució de les relíquies a canvi d'una compensació, Margarida encara conservava moltes d'elles, inclòs el Sant Calze, que l'acompanyaven en els seus viatges.
En novembre de 1419, el rei Alfons V d'Aragón reconegué la validesa de la donació mortis causa realitzada per Martí l'Humà a la seua esposa una dècada abans. Això permeté al monarca aragonés recuperar les relíquies més significatives en possessió de Margarida de Prades. Per a 1422, el Sant Calze ja estava en poder de Alfons el Magnànim, tornant a la capella reial de Barcelona. Finalment, el 6 d'abril de 1432, fon traslladat a València i depositat en el Palau del Real de la ciutat.
L'arribada del Sant Calze a València coincidí amb un període de gran prosperitat econòmica i estabilitat social. La ciutat, on el rei establí la seua cort en 1432, era un florent centre comercial i financer, amb un port clau en les rutes del Mediterrani occidental i seu de nombroses companyies europees. Este esplendor econòmic es complementava amb un vibrant floriment cultural, amb figures de la talla d'Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Sor Isabel de Villena en literatura; Francesc Baldomar, Pere Compte i Joan Ibarra en arquitectura; Jacomart i Reixach en pintura; o Bertomeu Martí, Joan Vallseguer i Lluís Alcanyís en medicina.
Este mateix any, el Capítol catedralici prestà al rei una considerable suma de diners per a finançar les seues campanyes militars en Nàpols, amb el compromís de devolució en cinc anys. No obstant això, l'acord no pogué ser complit, i el 18 de març de 1437, el seu germà Joan d'Aragó, rei de Navarra i lloctinent general del Regne de València, deixà en penyora les relíquies més importants de la Corona en la Catedral de València. El deute mai fon saldat, i els successors del rei continuaren utilitzant les relíquies com a garantia per a nous préstecs. D'esta manera, el Sant Calze i la resta del reliquiari reial quedaren, de facto, en la sagristia de la Catedral de València, on han romàs fins a hui.