Com es decidix qui rep una vivenda pública en la Comunitat Valenciana? Durant anys, aquesta pregunta no sempre va tindre una resposta clara. Ara, el Consell ha fet un pas decidit per a canviar aquesta realitat: la modificació de diversos articles del Decret 180/2024, de 10 de desembre, introduïx mecanismes de control administratiu sense precedents en l'adjudicació de vivendes de protecció pública, obligant a crear registres específics per promoció, imposant un control previ als promotors privats i creant una comissió tècnica que supervisarà cada expedient.
Un sistema que ara haurà de justificar-se davant de tots
El nucli de la reforma és la transparència. Fins ara, un promotor privat no estava obligat a seguir criteris públics de selecció ni a publicar com havia triat els adjudicataris d'una vivenda protegida. La nova normativa ho canvia radicalment: els promotors de projectes privats i de col·laboració publicoprivada hauran d'obrir terminis d'inscripció clars, aplicar criteris de baremació prèviament definits i publicar llistes d'adjudicació traçables. L'accés a una vivenda pública, en definitiva, haurà de poder explicar-se pas a pas.
"Garantir l'accés efectiu a una vivenda digna i assequible, incrementar l'oferta de vivenda protegida i dotar el sistema de major seguretat jurídica, transparència i eficàcia en la seua aplicació", explica Sebastián Fernández, secretari autonòmic de Vivenda de la Generalitat Valenciana
La reforma s'emmarca en el Pla Viu Comunitat Valenciana, una iniciativa de la Generalitat llançada en abril de 2024 amb l'objectiu de promoure la construcció de 10.000 vivendes de protecció pública fins a 2027. Actualment, 317 ajuntaments s'han adherit al conveni marc que el sustenta, i el pla busca beneficiar aproximadament 25.600 persones. És en aquest context on la transparència en l'adjudicació resulta especialment crítica: a més vivendes, més sol·licitants, i, per tant, més necessitat que les regles del joc siguen visibles i iguals per a tots.
L'abans i el després: una crítica directa al Govern del Botànic
La Generalitat no ha evitat el terreny polític en justificar la reforma. Sebastián Fernández ha recordat que el Decret 180/2024 va recuperar els principis d'igualtat, objectivitat i concurrència en l'adjudicació, principis que, segons el Consell, l'anterior govern del Botànic havia eliminat del seu propi decret. En paraules del secretari autonòmic, amb el marc anterior "un promotor no estava obligat a seguir principis d'igualtat, transparència i concurrència, ni a publicitar la baremació ni fórmules d'adjudicació", i l'adjudicació es feia directament amb i pel promotor, emparada en un registre públic de demandants que, a efectes pràctics, tenia escassa relació amb la selecció real dels beneficiaris.
Ara, aquesta llacuna desapareix. La modificació dels articles 18 i 19 del decret introduïx un control pràctic des del primer moment: les empreses promotores privades estaran obligades a detallar, ja en sol·licitar la qualificació provisional, com comercialitzaran els pisos i amb quins criteris seleccionaran els futurs propietaris o inquilins. No es tracta d'un tràmit posterior, sinó d'una condició de partida.
Arrelament al municipi, una demanda històrica dels alcaldes
La reforma també respon a una reivindicació que venia dels mateixos ajuntaments. En les promocions desenvolupades sobre sòl públic, la norma permetrà incorporar criteris de vinculació territorial continuada —és a dir, l'empadronament— per a prioritzar els qui tenen arrels en el municipi. L'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVha) du a terme estes actuacions mitjançant col·laboració publicoprivada, la qual cosa suposa la licitació mitjançant permuta a canvi d'obra futura de sòls públics per a la construcció d'habitatge protegit en règim de venda i lloguer. Que un habitatge construït sobre aquest sòl vaja a parar a algú amb arrelament real en la localitat és, precisament, el que molts alcaldes feien temps que reclamaven.
Fernández ho va expressar amb claredat: la modificació "dona resposta a la demanda d'alcaldes i ciutadans, que demanaven tindre en compte l'arrelament al municipi per a prioritzar l'adjudicació d'habitatge i donar oportunitats de futur als veïns".
Una comissió tècnica que supervisarà cada expedient
Potser la novetat més significativa en termes de control institucional siga la creació d'una comissió de valoració tècnica, contemplada en la modificació de l'article 43 del Decret. Este òrgan estarà encarregat de supervisar els expedients i verificar el compliment dels requisits legals d'accés per a eixos adjudicataris que vagen a comprar una vivenda protegida. La mesura havia sigut anunciada prèviament per la vicepresidenta primera i consellera de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero.
La comissió no actua a soles: la reforma dels articles 47 i 48 reforça també el visat administratiu dels contractes, que deixa de ser un mer tràmit formal. Cap contracte podrà ser visat sense la validació prèvia d'esta nova comissió de valoració, i l'obligació s'estén a totes les fases: primeres adjudicacions, segones transmissions i contractes d'arrendament. A més, el Decret 180/2024 ja obliga específicament els notaris a sol·licitar el visat del comprador abans d'elevar escriptura, la qual cosa tanca una altra possible escletxa en la cadena de control.
Un portal web perquè qualsevol ciutadà puga seguir el procés
Tot este entramat de controls s'acompanya d'una aposta per la informació pública. La Generalitat ha posat en marxa la nova pàgina web del Pla Viu Comunitat Valenciana, un portal que permet conéixer l'estat de totes les promocions impulsades per l'administració, els terminis mínims d'inscripció i les llistes públiques d'adjudicació. El portal genera a més un registre electrònic de sol·licituds amb traçabilitat i justificant, de manera que qualsevol ciutadà interessat a accedir a una vivenda de protecció pública puga saber quan, com i en quines condicions pot fer-ho.
En un moment que l'accés a la vivenda és un dels problemes més apressants per a joves i famílies en tota Espanya, dotar de transparència el procés d'adjudicació no és un detall burocràtic menor: és la diferència entre un sistema que genera confiança i un que alimenta sospites. La Generalitat Valenciana pareix haver pres nota d'aquesta distinció.