Hi ha violències que criden i violències que a penes se senten. Les que patixen les dones amb discapacitat pertanyen, massa sovint, a les segones. A Espanya, més del 40% de les dones amb discapacitat ha patit algun tipus de violència de gènere, una taxa huit punts percentual superior a la de la resta de la població femenina. Amb este teló de fons, l'Ajuntament de València ha organitzat dos actes culturals per als dies 18 i 19 de novembre en el marc de la campanya municipal del 25N, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.
Un lema que ho diu tot: "Perquè si no se'ns veu, no estem"
La iniciativa es diu "Mirades amb veu" i resumix en tres paraules el problema de fons: la invisibilitat. La campanya municipal d'enguany posa el focus, precisament, en eixe solapament de discriminacions que patixen les dones amb discapacitat: ser dona en una societat que encara no ha erradicat la desigualtat, i tindre una discapacitat en un entorn que encara alça barreres físiques, comunicatives i socials. Una doble discriminació que sorgix per ser dones i per tindre una discapacitat. L'objectiu dels actes és clar: anomenar el que existix però no es veu.
Els dos esdeveniments se celebraran a les 18 hores a la Sala Refectori del Centre Cultural del Carme, amb entrada gratuïta fins a completar l'aforament. Són la Direcció General de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de València i la Defensora de Discapacitat els qui els promouen conjuntament.
Música accessible: bandes sonores per a totes les orelles
El dimecres 18 de novembre obrirà el cicle el Quartet de Corda València, un grup format per quatre dones compromeses amb la sensibilització sobre la pèrdua i la discapacitat auditiva. El repertori recorrerà bandes sonores del cinema, des dels gèneres clàssics d'animació de Disney fins a les produccions musicals més recents. La clau del concert no és només el que se sent, sinó com se sent: l'Associació d'Implantats Coclears de la Comunitat Valenciana (AICCV) s'encarregarà de subtitular l'espectacle en temps real, garantint la seua accessibilitat per a les persones amb discapacitat auditiva. Un detall que no és menor: en molts esdeveniments culturals, l'accessibilitat seguix sent una assignatura pendent.
Poesia i història: dones reals, escenes quotidianes
El dijous 19 prendrà el relleu l'exposició "Jo dona, tu còmplice, elles lluitadores", de Plena Inclusió CV. La proposta recrea escenes del dia a dia de dones amb discapacitat intel·lectual que lluiten per la seua inclusió social. Estes dones s'enfronten a múltiples barreres socials, econòmiques i d'accés a recursos que poden agreujar la seua exposició a situacions de maltractament. Per a dotar de profunditat històrica la mostra, dos representants de l'entitat evocaran figures històriques reconegudes que encarnen eixa lluita.
La jornada es completarà amb una lectura de poemes breus sota el títol "Amb veu de dona", a càrrec d'ACOVA Salut Mental CV. La poesia com a ferramenta de denúncia i d'identitat: una tradició tan antiga com la mateixa exclusió, i tan vigent com les dades que la sostenen.
Una realitat que els números fan urgent
En els dotze mesos anteriors a l'enquesta de referència, el 4,3% de les dones amb discapacitat igual o superior al 65% va patir violència física per part d'alguna parella, el triple que les dones sense discapacitat. Al llarg de la vida, el 45,9% de les dones amb este perfil declara haver patit violència física o sexual d'alguna parella. Són xifres que expliquen per què el 25N no pot ignorar este col·lectiu. La violència, quan s'exercix sobre qui ja carrega amb una barrera afegida, es multiplica i s'oculta amb major facilitat.
La xifra reflectix una realitat "doblement invisible", on les agressions físiques, psicològiques, sexuals i institucionals es veuen agreujades per la falta d'accessibilitat, l'estigma social i l'absència de mecanismes efectius de denúncia i reparació. Visibilitzar no és suficient, però és sempre el primer pas. I València aposta este any per fer-ho amb música, art i poesia: perquè quan les paraules i les notes arriben a qui habitualment no se les dirigixen, alguna cosa canvia.


