La ciutat de València disposa, per primera vegada, d'un cens real i exhaustiu de les persones sense llar que residixen, tant als carrers com en albergs municipals i gestionats per diferents entitats d'atenció social. La regidora de Benestar Social, Isabel Lozano, ha presentat este dimecres el cens, i ha destacat la importància d'esta «acció sense precedents, que permet conéixer exactament el número i característiques de les persones a la ciutat sense llar, per a poder crear les estratègies adequades per a millorar la seua situació, amb l'objectiu final de la inclusió social i laboral».
El passat 24 d'octubre, personal de 13 entitats i quasi 600 persones voluntàries van participar en la realització del cens que ara s'ha presentat. L'acció permet disposar ara d'una foto fixa, una iniciativa sense precedents, que permetrà orientar amb eficàcia i coneixement les polítiques públiques en este camp, ha explicat la regidora de Benestar Social.
Isabel Lozano ha donat a conéixer l'estudi, acompanyada de Yolanda Polo i Emilio López, representants de la xarxa d'entitats d'atenció social de la ciutat. La regidora ha subratllat «la valentia d'este govern municipal a abordar una realitat que tenim als nostres carrers, que era una reclamació també d'estes entitats, en realitzar este recompte exhaustiu que, amb anteriors governs del PP no es va fer d'esta manera, i que constituix un avanç molt important per a conéixer la realitat i poder incidir en ella». El cens, ha continuat la regidora «no sols ens aporta informació molt important, sinó que també és un acte de participació ciutadana que té una notable dimensió de sensibilització social perquè dona visibilitat al problema i acosta la situació d'estes persones a tota la ciutadania: ens ajuda a eliminar prejudicis, que són la base de la discriminació i que agreugen les situacions de vulnerabilitat».
Durant el recompte s'ha detectat la presència de 568 persones als carrers i altres 220 allotjades en albergs. Els perfils d'estes persones situen lamitjana d'edat en els 44 anys, amb un 6% de menors de 21 anys. Per sexes, la majoria són homes (un 79%; i un 21% de dones). El 42% de les persones enquestades té nacionalitat espanyola, i el 60%, estan empadronades a València.
Quant al temps que porten sense llar, quasi la meitat (un 48%) porta menys d'un any, mentre que hi ha un 14% que suma ja una dècada en esta situació. També s'ha preguntat a les persones per l'atenció sanitària que reben: el 97% de les residents en albergs té targeta sanitària, percentatge que es reduix al 57% en el cas de les persones que dormen als carrers (d'estes, el 39% assegura a més que patix malalties cròniques o greus). Finalment, respecte a les situacions de violència física i verbal patides, el 81% de les persones enquestades assegura haver-la patit, i en el cas de les dones, a més, una de cada quatre denuncia violència sexual.
La regidora Lozano ha agraït el treball del professorat i alumnat de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, així com de les 13 entitats col·laboradores: Accem, Associació Natania Associació Valenciana de la Caritat Bokatas ONG, Càritas, Cepaim, Comité Ciutadà Antisida, Creu Roja Espanyola, Fundació Salud y Comunidad, Médicos del Mundo, Misión Evangélica Urbana, RAIS i Sant Joan de Déu.
EL DOBLE DE PLACES QUE EN 2015
Tot este recompte, que constituix una foto fixa del nombre de persones sense llar a València i les seues característiques, «ens permetrà donar una millor atenció, i crear les estratègies adequades per a facilitar la millora de la seua situació vital, sempre amb l'objectiu d'aconseguir la seua inclusió social i laboral», ha explicat la regidora.
Lozano ha destacat l'aposta de la ciutat de València, a través de la col·laboració d'Ajuntament i entitats, que ha permés millorar els recursos d'atenció social. De fet, des de l'any 2015, s'ha multiplicat per dos el nombre de places disponibles: de 234 s'ha passat a 426 places. A més, per a l'Operació Fred 2019-2020 s'ha incrementat en 99 el nombre de places disponibles (14 d'albergs CAVC i SID, 25 del nou Centre d'Emergències Socials que gestiona Creu Roja, 30 del nou recurs de baixa exigència, i 30 més del nou alberg de Càritas). A més, la regidora ha destacat la labor del SAUS, Servei d'Urgències Socials que para atenció a les persones amb major vulnerabilitat.
De cara al futur, l'Ajuntament, a través de la Regidoria de Benestar Social, planteja noves línies de treball i un increment dels servicis d'atenció a les persones sense llar: obertura de 5 pisos municipals gestionats pel CAST (15 places); creació d'un alberg municipal (en els Pressupostos de 2020 hi ha una dotació per a la redacció del projecte); increment a 24 hores l'atenció del servici SAUS; noves instal·lacions administratives per al CAST, al carrer de Guillem de Castro, amb la consegüent ampliació de plantilla; i, finalment, està en estudi la realització de nou un projecte d'inserció laboral dirigit, precisament, a persones sense llar.
La regidora ha conclòs assenyalant que la realitat de les persones sense llar «és molt diversa i multifactorial», i en els últims anys ha mostrat «un canvi de perfil, per exemple amb l'increment de persones estrangeres, que no s'observava fa uns anys». «Pel que no és adequat realitzar una interpretació reduccionista o simplificadora de la realitat, atés que el ‘sensellarisme’ és un fenomen que respon a un context socioeconòmic global», ha afirmat.