L'Ajuntament de València fa un pas decidit cap a l'autonomia energètica de les seues instal·lacions públiques. La Junta de Govern Local ha aprovat la licitació d'un contracte de 300.124,13 euros per a redactar els projectes tècnics que permetran instal·lar plaques fotovoltaiques en més d'una cinquantena d'edificis municipals, des de col·legis d'infantil i primària fins a parcs de bombers, passant per biblioteques, centres de persones majors i dependències de la Policia Local. Una aposta que, sobre el paper, convertix el teulat de la ciutat en una xicoteta central energètica distribuïda.
El context no podria ser més propici. Les actualitzacions normatives recents a Espanya permeten que ajuntaments i comunitats puguen reduir temps d'instal·lació i simplificar els processos administratius per als seus sistemes fotovoltaics. En eixe escenari, València no vol quedar-se arrere: la iniciativa aprovada este 31 de juliol de 2026 no consistix encara a posar els panells —això vindrà després—, sinó a encarregar els estudis i projectes tècnics que faran possible la instal·lació. Un tràmit imprescindible, encara que a voltes invisible per al ciutadà, que senta les bases del que està per arribar.
Cinc lots per a repartir el sol per tota la ciutat
El contracte, amb una duració de huit mesos, s'ha dividit en cinc lots geogràfics i funcionals que cobrixen pràcticament tots els racons de la ciutat i quasi tots els tipus d'equipament públic imaginables. El consistori ha aprovat també els plecs de prescripcions tècniques i de clàusules administratives, i ha obert el procediment d'adjudicació.
El primer lot agrupa instal·lacions de molt distinta naturalesa: el Museu Faller, la Central de la Policia Local, les alcaldies de la Torre i Castellar-l'Oliveral, l'Edifici Multiusos de Natzaret, el Centre d'Ocupació i Formació de Lleons, el Centre Municipal de Persones Majors de Campanar i tres col·legis públics —CEIP Ausiàs March, CEIP Giner de los Ríos i CEIP Virgen del Carmen—. Cultura, seguretat i educació baix un mateix paraigua verd.
El segon lot suma altres deu edificis: el Parc Oest de Bombers, la setena unitat de la Policia Local, els centres municipals de Servicis Socials de Quatre Carreres i La Malva-rosa, l'edifici Jubiocio i cinc col·legis més —CEIP Antonio García López, CEIP Carles Salvador, CEIP Explorador Andrés, CEIP Torrefiel i CEIP Campanar—. Una combinació que il·lustra bé l'amplitud del projecte: on van els xiquets i on acudixen els ciutadans en els seus moments més vulnerables.
El tercer lot incorpora l'Hemeroteca Municipal, la Junta Municipal de Trànsits, la segona unitat de la Policia Local, el Parc de Bombers del Saler, la Biblioteca de la Mar, el Centre de Fauna Exòtica de Natzaret, el Centre de Persones Majors del Cabanyal i altres tres col·legis: CEIP Ciutat Artista Faller, CEIP Doctor López Rosat i CEIP Profesor Louis Braille.
El quart lot reunix equipaments més heterogenis: la Biblioteca Martí i Gadea, el laboratori municipal, el Centre de Dia Tres Forques, les naus municipals del Polígon de Vara de Quart, l'Edifici de l'Amistat, la Biblioteca Joan de Timoneda, la Regidoria de Joventut al carrer de Campoamor, la tercera unitat de districte de la Policia Local, l'Alqueria de la Puríssima i el CEIP del Forn d'Alcedo.
El quint i últim lot tanca el mapa amb el Palau de l'Exposició, els centres municipals de Servicis Socials de Natzaret i Sant Marcel·lí, la Biblioteca de Marxalenes, el Parc de Bombers de Campanar, la quinta unitat de districte de la Policia Local, els CEIP Alejandra Soler, CEIP Salvador Tuset i CEIP el Grau i, com a colofó, les instal·lacions conjuntes de la Policia Local i els Bombers al barri del Carme.
Una tendència que guanya força en les administracions espanyoles
La iniciativa valenciana no és un cas aïllat. En l'actualitat, 180 edificis municipals de Madrid ja disposen d'instal·lacions de generació d'energia solar fotovoltaica, i en conjunt generaren 5,4 GWh en 2025. Són xifres que il·lustren el potencial real d'electrificar el patrimoni públic amb energia neta, i que servixen de referència per a allò que ciutats com València poden aconseguir a mitjà termini.
Estes mesures responen a una necessitat urgent: desbloquejar la burocràcia, millorar l'eficiència del sistema energètic i avançar cap als objectius de neutralitat climàtica de 2030. En eixe sentit, el projecte valencià és exactament això: burocràcia útil. Redactar un projecte tècnic no ix en les fotos, però sense ell, cap panell arriba a la teulada.
Amb més de cinquanta edificis a l'horitzó i huit mesos per a tindre els projectes llestos, l'Ajuntament de València prepara el terreny per a una transformació energètica que afectarà directament als espais on els seus veïns estudien, es formen, busquen ajuda o simplement lligen un llibre. El repte ara és que la licitació trobe empresa, els projectes es redacten amb rigor i els panells acaben, de veres, mirant al sol mediterrani des dels teulats de la ciutat.