L'Ajuntament de València ha fet un pas concret davant d'una de les catàstrofes naturals més grans del segle a Amèrica Llatina. La Junta de Govern Local ha aprovat la concessió de 99.942 euros en subvencions a quatre entitats humanitàries que treballen sobre el terreny per a pal·liar els efectes del doble terratrémol que va sacsejar Veneçuela el passat 24 de juny, el més destructiu que ha patit el país en més de 125 anys.
Una catàstrofe sense precedents recents
El que va ocórrer aquella vesprada de juny no va ser un sol sisme, sinó dos colps consecutius i brutals. Dos poderosos terratrémols de magnitud 7,2, prop de San Felipe, i 7,5, prop de Yumare, van sacsejar Veneçuela el 24 de juny de 2026, els més forts en més de 125 anys. El nord del país va quedar en estat d'emergència quasi immediatament. L'estat costaner de La Guaira va ser declarat zona de desastre, i s'estima que el 29% dels edificis de l'estat va patir danys, amb les zones costaneres entre les més afectades.
Les xifres de víctimes no van deixar de créixer durant setmanes. Al 3 d'agost de 2026, el nombre de morts confirmats ascendia a 6.125, segons el president de l'Assemblea Nacional, Jorge Rodríguez. A això cal sumar desenes de milers de ferits i una destrucció material que el Banc Mundial va xifrar en termes que superen amb escreix la capacitat de resposta d'un país que ja arrossegava una profunda crisi econòmica i social. Els danys físics directes es van estimar en uns 6.700 milions de dòlars, equivalent al 6% del PIB veneçolà. En eixe context, l'ajuda internacional no va ser opcional: va ser imprescindible.
Quatre organitzacions, quatre fronts d'emergència
La resposta de València s'articula a través de quatre entitats amb mandats complementaris, cadascuna centrada en una necessitat específica de les poblacions més vulnerables. No és ajuda genèrica: és intervenció quirúrgica sobre les ferides més urgents.
L'organització Paz y Desarrollo, present en l'àmbit de la cooperació internacional des de 1991 i especialitzada en drets humans i comunitats en situació de vulnerabilitat, rebrà 24.942 euros per a garantir una resposta d'emergència en matèria d'higiene i salut per a la infància i les famílies afectades. Psicólogos sin Fronteras, entitat sense ànim de lucre amb seu en la mateixa ciutat de València dedicada a promoure una salut mental digna, comptarà amb 25.000 euros per a oferir atenció psicològica i un entorn segur a xiquets, xiquetes i famílies.
Les dues agències de les Nacions Unides presents en el repartiment completen el quadre. Un allotjament segur, accés a aigua potable, sanejament i higiene, protecció infantil en entorns insegurs i suport psicosocial figuren entre les necessitats més urgents identificades pels organismes humanitaris després del doble terratrémol. Per a abordar-les, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) rebrà 25.000 euros destinats a la protecció i assistència d'emergència a la població més afectada, mentre que UNICEF —present en més de 190 països— comptarà amb altres 25.000 euros per a garantir aigua, sanejament i higiene.
Una ciutat que ja coneix el drama dels desastres naturals
No és casual que València lidere este tipus de respostes amb una certa sensibilitat especial. La ciutat va viure el novembre de 2024 la seua pròpia catàstrofe, la DANA que va arrasar la comarca de l'Horta Sud i va deixar una empremta inesborrable en la memòria col·lectiva. Eixa experiència acosta, inevitablement, la solidaritat cap als qui ara s'enfronten a la mateixa desolació a milers de quilòmetres de distància. La corporació municipal ho va subratllar amb un gest simbòlic però carregat de significat: un minut de silenci en record de les víctimes veneçolanes.
Les subvencions aprovades s'abonaran de manera anticipada al 100%, una fórmula que permet a les organitzacions actuar sense esperar reemborsaments i sense assumir riscos financers que podrien alentir una resposta que, en situacions d'emergència, es mesura en hores. Quasi 100.000 euros que, repartits entre quatre organitzacions amb trajectòries contrastades, poden traduir-se en atenció mèdica, suport psicològic, aigua potable i protecció per a milers de persones que, de la nit al matí, ho van perdre quasi tot. Això, en el llenguatge de la cooperació internacional, es diu solidaritat efectiva.


