L'horta de València no es protegix només amb lleis o declaracions d'intencions. Es protegix amb una màquina desbrossadora, amb una poda a temps i amb un camí rural lliure de mala herba. Eixa és, almenys, la filosofia que ha portat al Consell Agrari Municipal de València (CAV) a iniciar l'expedient per a contractar un servici de manteniment agrari valorat en 860.636,32 euros (IVA inclòs), amb una vigència de cinc anys.
Desbrossament, poda i neteja: l'aposta practeiva del municipi
El contracte contempla la realització de faenes de desbrossament de vegetació, poda i neteja de marges de camins, així com el condicionament de parcel·les municipals i altres terrenys de titularitat pública no enjardinats i classificats com a sòl no urbanitzable. En la pràctica, es tracta de mantindre en condicions eixos espais rurals que, sense intervenció periòdica, acaben convertint-se en focus de risc: acumulació de mala herba seca que afavorix els incendis, vegetació sense control que facilita la proliferació de plagues o camins intransitables que dificulten el treball diari dels agricultors.
"L'horta no es protegix quan apareix el problema; es protegix molt abans. Amb planificació, amb manteniment i amb inversions útils. I això és el que garantix este contracte per als pròxims cinc anys" - José Gosálbez, president del Consell Agrari Municipal de València
No és una preocupació menor. L'abandó del camp, com ha advertit el mateix Gosálbez en altres ocasions, "no és només un problema d'imatge": suposa un risc real d'incendis, plagues i erosió del sòl que a més perjudica els qui sí que cuiden les seues terres. Este nou contracte actua precisament en eixe punt de fricció: el manteniment practeiu dels espais públics rurals abans que el deteriorament es torne irreversible.
Un organisme amb dècades d'història en el camp valencià
El Consell Agrari de València és l'organisme municipal encarregat del desenrotllament i execució d'obres i servicis d'interés general agrari, la promoció de l'agricultura i la ramaderia, la conservació de camins rurals i la defensa contra plagues, epizoòties i incendis agraris. Va ser creat per acord de l'Ajuntament Ple en sessió celebrada l'11 de març de 1992, i des d'aleshores ha anat ampliant el seu radi d'acció per a respondre als desafiaments d'un entorn agrícola en transformació permanent.
En els últims mesos, el Servici de Guarderia Rural del CAV va emetre un total de 1.045 informes de vigilància, inspecció i protecció del sòl rústic entre gener i maig de 2026, una xifra que, segons el regidor d'Agricultura José Gosálbez, "reflectix un increment notable de l'activitat inspectora i confirma la intensificació del control practeiu en el camp". El nou contracte de manteniment encaixa en eixa mateixa lògica d'actuació sistemàtica i anticipada.
Cinc anys de manteniment continu per a un patrimoni únic
La duració quinquennal del contracte no és un detall menor. Enfront d'intervencions puntuals que deixen els problemes sense resoldre de fons, este model garantix una presència contínua sobre el terreny. Els treballs abastaran la neteja de vores viàries, el desbrossament de vegetació, la poda i el condicionament de parcel·les i terrenys públics que requerisquen intervenció per a preservar condicions de seguretat, salubritat i conservació.
"Mantindre nets els camins, cuidar les parcel·les municipals i conservar l'entorn rural no és una qüestió estètica, és una qüestió de seguretat, de prevenció i de respecte cap a aquells que treballen la nostra horta tots els dies" - José Gosálbez, president del Consell Agrari Municipal de València
L'horta de València, reconeguda com un dels paisatges agrícoles periurbans més singulars d'Europa, porta dècades baix pressió: l'abandó progressiu de terres en el terme municipal amenaça d'agreujar les seues conseqüències mediambientals, un problema que organismes com el CAV intenten contindre des de distints fronts. El propi terme municipal de València posseïx una zona d'horta que genera una gran demanda entorn de l'ús del foc per a la crema de restes agrícoles, la qual cosa va portar a la redacció d'un Pla Local de Cremes com a normativa reguladora per a reduir el risc d'incendis en les activitats agràries. En eixe context, invertir en manteniment practeiu no és una despesa, sinó la forma més eficaç d'evitar costos molt majors en el futur.