L'Ajuntament de València ha obert este 1 de setembre el termini perquè les Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament (ONGD) sol·liciten les subvencions municipals destinades a projectes de cooperació internacional. El pressupost total assignat ascendix a 800.000 euros, una xifra que podria ampliar-se fins a 1.100.000 euros si la disponibilitat pressupostària ho permet. Les entitats interessades tenen fins al 21 de setembre per a presentar els seus projectes a través de la seu electrònica municipal.
La convocatòria posa de manifest un compromís que va més enllà de la caritat puntual: es tracta de finançar intervencions que transformen estructures, no només pal·lien urgències. El model que promou el consistori aposta per processos participatius que les pròpies comunitats beneficiades siguen protagonistes del seu desenvolupament, cosa que dista molt de l'enfocament assistencialista que durant dècades va dominar la cooperació al desenvolupament a escala global.
A què es destinarà els diners?
Els projectes finançats hauran d'estar orientats a garantir servicis bàsics vinculats a la qualitat de vida en països econòmicament empobrits. Educació i salut figuren com a prioritats, però el marc és més ampli: entre els objectius també s'inclouen la defensa dels drets humans, la promoció de la igualtat i l'impuls de processos de desenvolupament econòmic en comunitats que històricament han quedat al marge dels fluxos de riquesa globals.
El límit per projecte és clar: cap sol·licitud podrà superar els 60.000 euros. Una quantitat que, en termes pràctics, pot significar la posada en marxa d'un programa d'alfabetització, la millora d'infraestructures sanitàries bàsiques o el reforç de capacitats institucionals en una comunitat vulnerable. En el context de la cooperació descentralitzada espanyola —on l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) maneja convocatòries de desenes de milions d'euros—, la planificació pressupostària per a 2026 contempla fins a 40 milions d'euros per a projectes de cooperació per al desenvolupament, cosa que evidència que les iniciatives municipals com la de València juguen un paper complementari però estratègic en l'ecosistema solidari.
Qui pot sol·licitar les ajudes
No qualsevol organització pot presentar la seua candidatura. La convocatòria, publicada en el Butlletí Oficial de la Província de València (BOPV) i en la seu electrònica de l'Ajuntament, establix una sèrie de requisits que busquen garantir la solvència i l'arrelament local de les entitats beneficiàries:
- Comptar amb una seu o delegació fixa en la ciutat de València.
- Disposar de personal permanent.
- No tindre fins de lucre.
- Estar legalment constituïdes com a mínim tres anys abans de la publicació de la convocatòria.
Estos filtres no són arbitraris. Exigir presència estable en la ciutat respon a la lògica que el vincle entre la cooperació local i l'acció internacional siga real i sostingut, no merament burocràtic. Una ONGD amb oficina en València té més possibilitats de rendir comptes davant la ciutadania que la finança amb els seus impostos.
Un termini ajustat per a una aposta solidària
Amb a penes tres setmanes de marge —el termini tanca el 21 de setembre—, les organitzacions que vullguen optar a estes ajudes hauran de tindre els seus projectes ben definits i la seua documentació en regla. La tramitació es realitza exclusivament de forma telemàtica, a través de la seu electrònica de l'Ajuntament de València, en línia amb la digitalització dels procediments administratius que els consistoris espanyols han anat implantant en els últims anys.
En un moment que els conflictes armats, el canvi climàtic i la desigualtat econòmica seguixen espentant milions de persones cap a situacions de vulnerabilitat extrema, iniciatives com esta recorden que la cooperació internacional no és una qüestió exclusiva dels grans organismes multilaterals. Els ajuntaments també poden —i deuen— ser actors de canvi. Els 800.000 euros que València posa damunt la taula este any són, en eixe sentit, molt més que una partida pressupostària: són una declaració de principis sobre el tipus de ciutat que aspira a ser en el món.