L'Ajuntament engegarà un nou servei d'atenció a la malaltia mental en 2023, incrementarà la plantilla de benestar social en 291 professionals d'ací a 2024 i duplicarà la quantia destinada a l'equip específic per a la infància i adolescència. Això gràcies al contracte programa subscrit amb la Generalitat pel qual el consistori rebrà 82,4 milions d'euros fins a 2024 i que permetrà reforçar els recursos dirigits a persones majors, família, el col·lectiu LGBTI o migrants, entre uns altres. L'alcalde, Joan Ribó, ha presentat aquest matí el pla en el Saló de Cristall, juntament amb la vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra. El primer edil ha subratllat que "la inclusió social és un dret de tots i totes i ho hem d'aconseguir entre tots i totes".
L'alcalde, que ha estat acompanyat de la regidora de Serveis Socials, Isabel Lozano, i altres membres de l'equip de govern, ha anunciat la creació del Servei d'Atenció i Assessorament per a la Malaltia Mental, "totalment nou", previst per a 2023. L'objectiu, ha exposat Ribó, és facilitar a les persones destinatàries una atenció diürna de suport psicosocial i accions de seguiment "perquè puguen aconseguir, dins de les seues possibilitats, la seua integració social i laboral i la màxima qualitat de vida". El màxim responsable de la ciutat ha assenyalat que "les persones amb trastorn mental han format part històricament dels grups socials més desfavorits i oblidats" i "la pandèmia ha evidenciat la necessitat d'implementar nous serveis per a millorar la nostra salut mental".
Així mateix, l'alcalde ha remarcat "l'important increment de recursos humans" que implica el conveni amb l'administració autonòmica. La plantilla de benestar social augmentarà en 291 professionals, repartits entre les categories d'assessors jurídics, psicòlegs, treballadors i educadores socials, tècnics d'integració social i auxiliars administratius, "contribuint a la millora de la relació interpersonal dels professionals de serveis socials amb les persones usuàries, a les quals se situa en el centre de l'atenció".
Un altre recurs reforçat amb aquest pla és l'Equip Específic d'Atenció a la Infància i Adolescència, dedicat als xiquets, xiquetes i adolescents en situació de vulnerabilitat, risc, desemparament o amb mesures jurídiques de protecció, així com a les famílies d'acolliment. Ribó ha recalcat que a partir de 2022 "pràcticament duplica la quantia" respecte a 2019 i 2020, la qual cosa "permetrà disposar d'equips de caràcter interdisciplinari més complets i millorar la ràtio d'atenció per professional".
Igualment, els quatre centres de dia municipals per a persones majors començaran a obtindre finançament autonòmic, que fins al moment no tenien. D'altra banda, s'elaborarà un Diagnòstic sobre les realitats de la població LGTBI en la ciutat de València i un Pla per a la Diversitat Sexual i de Gènere, denominat DIVERSIA, en el qual ja s'està treballant. També s'impulsaran consells locals i zonals d'inclusió i drets socials, "una vegada que es publique el decret que estableix els models de processos participatius en matèria de serveis socials".
Pla plurianual
Durant la presentació, l'alcalde ha explicat que fins a l'any passat el finançament autonòmic per a serveis socials s'instrumentava mitjançant una subvenció nominativa anual a l'Ajuntament, mentre que ara es fa a través d'un pla plurianual, que abasta els exercicis 2021-2024. La màxima autoritat de la ciutat ha detallat que en 2015 l'aportació de la Generalitat va ser de 5,3 milions d'euros, que ha anat incrementant-se fins a aconseguir els 13,7 milions d'euros en 2020. Amb el contracte programa, ha apuntat Ribó, el consistori aporta cinc milions d'euros i percebrà de l'administració autonòmica, fins al 2024, un total de 82,4 milions d'euros repartits en quatre anualitats: 18,97 milions d'euros en 2021; 21,06 milions d'euros en 2022 i 2023, i 21,6 milions d'euros en 2024. "Significa multiplicar per quasi quatre el que ens trobem en 2015", ha remarcat.
En aqueix sentit, la vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha incidit que el pla plurianual persegueix "l'estabilitat del finançament" i "uns serveis socials dignes i professionals, ben dotats de recursos humans i materials i al servei de les persones". Per la seua banda, la regidora de Serveis Socials, Isabel Lozano, ho ha qualificat com el "mitjà per a possibilitar una revolució molt important, la de la construcció d'un sistema universal de serveis socials sense precedents".