El preu de llogar una habitació a València ha pujat un 88% en els últims cinc anys, fins a situar-se aproximadament en els 437 euros mensuals en 2026. Darrere d'eixa xifra hi ha una equació senzilla i demolidora: massa estudiants competint per massa poques vivendes. L'Ajuntament de València acaba de fer un nou pas per a intentar reequilibrar eixa balança amb l'admissió a tràmit del Programa d'Actuació Integrada (PAI) de la Unitat d'Execució 3 Remunta (UE-3), al barri de Poblats Marítims, que té capacitat per a albergar 680 places residencials específiques per a estudiants.
Un nou nucli universitari a les portes de la UPV i la UV
El terreny en qüestió no és qualsevol solar. Es tracta d'una pastilla d'un poc més de 15.124 metres quadrats enclavada entre l'avinguda dels Tarongers, el parc de la Remunta i els carrers de Comte de Melito i de Felip Vives de Canyamars, en ple cor del Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar. Una ubicació estratègica: a només uns minuts a peu dels campus de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV), dos dels focus de major demanda d'allotjament estudiantil de tota la ciutat.
La qualificació urbanística del sòl permet usos terciaris compatibles amb el residencial comunitari, amb preferència per a destins educatius, hotelers o d'ús col·lectiu. Les dos parcel·les amb aprofitament privat sumen una edificabilitat de 13.663 metres quadrats de sostre repartits en sis plantes més àtic, la qual cosa, aplicant els estàndards habituals de superfícies en residències —habitacions i zones comunes—, llança una capacitat potencial de 680 places.
Però este desenvolupament no arriba sol. Junt al PAI d'Enginyer Fausto Elío —l'anomenada UE-4 en el mateix Pla Especial—, que contempla més de 600 places en residència d'estudiants, 34 vivendes de protecció pública, 110 unitats d'allotjament residencial dotacional i un supermercat, l'activació del PAI de la Remunta consolida un nucli residencial universitari amb potencial per a 1.300 places en un dels enclavaments amb major pressió de demanda estudiantil de la ciutat.
La lògica de l'"efecte alliberador": una vivenda per cada tres places
Com es traduïx això en el mercat del lloguer? La clau està en una dada que l'Ajuntament maneja com a argument central de la seua estratègia: per cada tres places creades en residències d'estudiants, s'allibera aproximadament un habitatge del lloguer convencional. El raonament partix de l'ocupació mitjana real dels pisos compartits per estudiants, que ronda els tres inquilins. Quan eixos inquilins troben acomodament en una residència, el pis que ocupaven torna a estar disponible per a famílies, joves professionals o residents de llarga duració.
Amb eixe criteri, les 680 places de la Remunta permetrien recuperar prop de 200 habitatges per al mercat residencial. Una xifra modesta si es mira en solitari, però significativa quan se suma a l'esforç global del municipi.
En la Comunitat Valenciana hi ha aproximadament 130.000 estudiants, però només el 6% pot optar a una de les 7.000 llits disponibles en residències universitàries. El dèficit és estructural, i València no escapa a ell: si en el curs 2014-2015 una habitació en un pis compartit costava uns 170 euros, en 2026 el preu s'ha disparat fins als 480 o 500 euros, sovint sense incloure gastos.
Quasi 2.800 places aprovades o en tramitació des de l'inici del mandat
El PAI de la Remunta s'inserix en una política més àmplia de l'actual equip de govern municipal. Des de l'inici del mandat, l'Ajuntament ha concedit llicències per a més de 2.073 places en setze residències d'estudiants i tramita altres 653, la qual cosa suma un total de 2.726 places aprovades o en procés. Amb el nou projecte de la Remunta, la xifra superarà les 2.800.
Eixes places, aplicant la mateixa regla de tres, tenen el potencial de retornar aproximadament 900 habitatges al lloguer residencial, alleujant una pressió que es fa notar en tota la ciutat. En 2025, els preus del lloguer a València pujaren més d'un 10%, situant-se aproximadament en els 13,9 €/m², i cada habitatge anunciat va rebre una mitjana de 34 contactes per part d'inquilins, un 14% més que l'any anterior, la qual cosa evidència una demanda altíssima i una oferta insuficient.
La ciutat compta actualment amb aproximadament 5.500 places operatives en residències d'estudiants, una xifra molt per davall de la demanda potencial. L'escassetat d'oferta i l'elevada demanda expliquen en gran mesura la situació, ja que la falta de vivenda de lloguer tradicional espenta molts estudiants i treballadors cap als pisos compartits, la qual cosa retroalimenta la pujada de preus en les grans urbs.
Hivel SPV 2025, l'empresa que assumirà el desenrotllament
Des del punt de vista urbanístic i jurídic, l'admissió a tràmit del PAI dona llum verda a la mercantil Hivel SPV 2025 —titular del 73,32% del sòl privat de l'àmbit— per a assumir la condició d'agent urbanitzador de la UE-3 del Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar. La tramitació es produirà en règim de gestió pels propietaris, amb necessitat d'Estudi de Detall i posterior presentació de l'Alternativa Tècnica i la Proposició Jurídic-Econòmica. És a dir, el camí encara no ha acabat, però l'engranatge ja està en marxa.
L'aposta de l'Ajuntament de València per multiplicar les places universitàries en zones pròximes als grans campus arriba en un moment que l'arribada de juliol i l'inici de les noves matriculacions universitàries obrin cada any una carrera paral·lela per als estudiants: trobar una habitació que s'adapte a les seues possibilitats econòmiques abans del començament de les classes, una busca que en 2026 afronten amb una nova pujada dels preus, una oferta limitada i diferències cada vegada majors entre els barris pròxims a les universitats i els municipis de l'àrea metropolitana. Si l'estratègia funciona, el nou barri residencial universitari de Poblats Marítims podria convertir-se en un model d'intervenció que altres ciutats espanyoles observen amb atenció.